VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
ENEMICS –
Abans-d’ahir dia 4 vam anar al Teatre del Raval per tal de veure aquesta proposta de la Companyia Collateral Teatre, representació emmarcada dins de la 21a Mostra Teatre de Barcelona, mostra que se celebra en aquest teatre del 3 al 26 d’octubre.
La Mostra de Teatre de Barcelona pretén construir complicitats entre la creació escènica emergent, els teatres i el públic de casa nostra. Pretén donar veu a obres de joves creadors teatrals i facilitar la seva entrada a les xarxes professionals de difusió. Pretén avalar a aquestes companyies que sovint tenen dificultats per trobar espais d’exhibició.
I ara parlem de la proposta que vam veure ahir, ENEMICS, escrita i dirigida per Víctor Quintero i interpretada per Jacob Valltramunt i Albert Solans.
Tots ells integren la Companyia Collateral Teatre, nascuda a Vic arran de la necessitat de poder portar aquesta obra dalt d’un escenari. Companyia nascuda amb la il·lusió de poder fer un teatre proper amb un embolcall senzill però un contingut que no deixi indiferent a l’espectador.
ENEMICS neix a partir d’una petita història amb un rerefons violent. Fran és un professor de literatura i escriptor al qual tanquen a la presó. Rafa era una persona violenta que ha trobat l’estabilitat en la seva parella, la seva filla petita i una feina. Ara l’han tancat a la presó.
Temps enrere tots dos havien coincidit en una baralla, un havia estat l’agressor, l’altra la víctima. Ara es troben tancats a la mateixa cel·la. De manera progressiva anirem descobrint el com i el perquè han arribat tots dos a la mateixa presó.
Imagina’t que ets víctima d’una agressió. Imagina’t que et passen “coses” i et tanquen a la presó. Imagina’t que comparteixes cel·la amb el teu agressor…
Aquest fet ens permet reflexionar sobre l’acceptació cultural i el desvirtuament de la violència dins de la nostra societat.
“Fer sentir por als demès em fa sentir poderós”
“Si tu no ets res i no ets ningú, no em podràs fer mal ni a mi ni a la meva família”
Un text complex per posar-lo en escena, ja que tota la representació passa a una cel·la d’una presó; malgrat aquesta dificultat, ens va atrapar i el vàrem trobar interessant. Tot i això, hem de dir que vàrem tenir seriosos problemes per escoltar amb claredat la veu d’un dels dos actors i no sabem si era provocat per la manca de sonoritat necessària de la sala o per la falta de projecció de veu de l’actor.
Bones interpretacions que van anar millorant a mesura que es va desenvolupant la representació, ja que a l’inici ens va semblar que pecaven una mica de sobreactuació, que pensem era provocada pel nerviosisme de què era una única oportunitat de presentar-la a Barcelona.
També vam veure alguns desajustos en la il·luminació, en una llarga escena on es van enfocant alternativament als dos actors, escena que no vàrem trobar massa encertada precisament perquè creiem que és innecessari presentar-la d’aquesta forma.
Una proposta interessant que caldria que els programadors teatrals recolzessin, perquè es pogués veure de nou a Barcelona en temporada; és una veritable llàstima que la falta de promoció d’aquesta Mostra, faci que aquesta proposta únicament la veiéssim com a molt una trentena de persones.