– Teatre (45) – L’HABITACIÓ DEL NEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Almeria

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’HABITACIÓ DEL NEN –

Ens feia molta il·lusió veure aquesta nova adaptació de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet que ens va impactar molt quan la vam veure, al Lliure de Gràcia, ara farà 13 anyets de res, amb un cast per no oblidar, encapçalat per Emma Vilarasau i Pere Arquillué.

I la veritat és que també ens feia una certa por pel record extraordinari que teníem.

I doncs bé, hem sortit molt satisfets del resultat d’aquesta proposta.

Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l’aniversari del seu fill. Des del balcó contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l’edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. Però un imprevist, una més que evitable distracció, sacsejarà la vida d’aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual.

A la roda de premsa, en Víctor Alvaro que és el director del Teatre i director d’aquesta proposta, va explicar el perquè va decidir tornar a programar-la i dirigir-la personalment.

Amb el propòsit de fer un homenatge al seu amic Pepitu (Josep Mª Benet i Jornet), que pateix la malaltia d’Alzheimer volien des de la seva companyia GATARO, estrenar l’ultima obra que va escriure en Pepitu… “L’ESTIU CREMA” però la manca de finançament per portar-la a escena els va fer pensar en L’HABITACIÓ DEL NEN on els recursos necessaris eren inferiors i per tant assumibles.

L’Habitació del nen és una obra inquietant sobre les relacions de parella i l’amor filial. Ens explica una història on el misteri i les emocions hi són presents tota l’estona, on estem atrapats en la visió contraposada de dues maneres d’enfocar la vida.

El fill s’ha esverat en recordar que avui és el seu aniversari, portarà caramels a l’escola i el regal que li fan els pares li agrada d’allò mes. És un nen somiador i imaginatiu.

Un matrimoni encara jove, amb un fill petit, en una situació econòmica que s’intueix bona i una relació sentimental estable. La felicitat. I de sobte un incident, una distracció i la realitat s’esquerda. Què ha passat en el curs de l’incident?

Nosaltres, el públic, anirem descobrint a poc a poc que va passar el matí de l’aniversari del nen. Tota l’acció transcorre en l’habitació del nen i unes filmacions ens ajudaran a reviure el que havia passat unes hores abans.

Savina Figueras és la mare, una persona que no creu en la felicitat absoluta i que creu que “toca de peus a terra”, en Santi Ricart és el pare, una persona il·lusionada pel futur, al que li agraden els contes i les històries que passen a les 13 de la nit. Guifré Bagés és el nen que no actua físicament dalt l’escenari sinó a través de les filmacions o virtualment. Ahir estava present a la sala amb els seus pares (és fill d’en David Bagés) i el germà i en sortir a saludar se’l veia exultant, feliç de sentir-se protagonista.

Dues formes d’entendre i enfrontar la vida, la persona pessimista i l’optimista, el got mig buit o mig ple. Dues maneres d’enfrontar-se a un fet trasbalsador que els canvia la vida. Una dialèctica d’igual a igual que no es decanta per una visió o l’altra, som nosaltres com a espectadors qui hem de decidir el camí que volem seguir, la visió que volem tenir.

En paraules de l’autor quan es va publicar el llibre l’any 2003:

“Vaig escriure “L’habitació del nen” com un intent de relativitzar les meves conviccions i explicar que quan mostro una actitud pessimista -sempre veig la mort davant, i el dolor; no puc evitar-ho- podria no tenir raó. Que jo ho vegi així potser no vol dir que sigui així. La mateixa raó pot tenir qui veu la vida des d’una perspectiva positiva. És possible que la mateixa naturalesa precisi l’existència dels dos tipus de persones”.

Una posada en escena que combina perfectament els vídeos i les imatges virtuals del nen amb les magnífiques interpretacions dels dos actors presents a l’escenari. Una il·luminació molt acurada que aconsegueix transmetre la por, la incertesa i l’angoixa que estan vivint els protagonistes confrontats de forma diferent a una mateixa realitat.