VOLTAR i VOLTAR, per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
FESTIVAL TNT -Terrassa Noves Tendències – Tercera jornada –
A continuació del Caravana de Tràilers, que ja hem explicat en l’anterior crònica, el mateix dissabre 1 d’ocubre, vàrem poder veure els següents espectacles:
- – Teatre (41) – TNT – SOUS LA PLAGE (🐌+🐚) – Sala Cupula Terrassa
Sous la plage, és una performance interpretada per Mohammad Bitari, periodista refugiat d’origen sirià- palestí, que ens interroga sobre els discursos i les paradoxes generades al voltant de les revoltes àrabs i l’actual crisi migratòria.
Una proposta que en principi ens interessava moltíssim, perquè l’Imma i jo vàrem estar a Síria poc temps abans de començar la guerra i en aquell moment res no ens feia pensar en els esdeveniments esgarrifosos que vindrien d’immediat.
El que ha passat des de llavors és terrible i el pitjor és que Europa s’ho ha mirat amb ulls clucs, com si no anés amb ella, com si els milers de persones que han estat massacrats no fossin persones humanes…. i a sobre ha posat tots els impediments possibles per acollir als refugiats, que no els ha quedat més remei, que fugir de casa seva.
Marc Villanueva i Gerard Valverde, empesos pels últims esdeveniments a orient i la seva translació a occident, presenten un espectacle sobre la tensió entre subjecte i (h)Història, entre les fràgils imatges que conformen la memòria íntima i les imatges del poder.
Malgrat que la proposta està presentada per un dels protagonistes i és molt creïble i el text interessant, malauradament no vàrem connectar amb el que creiem un excés de tècnica … pantalles de TV i múltiples aparells de so, que li han volgut aportar a la narració els seus creadors; això la fa molt feixuga, almenys al nostre entendre i a la poca estona de començar ja ens vam començar a bellugar a les cadires i a avorrir molt, moltíssim, fins al punt que vàrem desconnectar i alguns dels espectadors que ens envoltaven, van caure en una profunda son. Una llàstima.
Creació: Marc Villanueva Mir i Gerard Valverde Ros
Intèrpret: Mohammad Bitari
Composició sonora: Gerard Valverde Ros // Direcció i dramatúrgia: Marc Villanueva Mir Amb la col·laboració especial de: Mireia Sallarès i Francesc Abad
Coproducció del Festival TNT i Frankfurt Lab, amb el suport de la Sala d’Art Jove i el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona
________________________
- – Teatre (42) – TNT – EL PERICO TUMBA LA PALOMA (🐌🐌+🐚) – Amics de les Arts Terrassa
També aquesta proposta ens interessava força, perquè acabem de tornar d’un viatge molt interessant per bona part de la geografia Colombiana, i hem pogut veure encara en algunes persones l’estranyesa de què anéssim com a turistes a conèixer el seu país …. ¿que hacen vds. aqui ?… ¿de verdad que han venido solo para conocer Colombia ?.
Ja no tenen segurament la por d’abans i el país és molt més segur del que sembla; estan esperançats en què la pau per fi arribarà al seu país i que la cocaïna deixarà de ser un flagell en l’economia i en la vida del dia a dia del país…i que malbarata absolutament tot. D’això ens parla aquesta proposta…. del món ocult de la cocaïna.
No parlar de la cocaïna, no exhibir-la, implica continuar amb la mateixa negació de la realitat que es practica respecte l’esclavatge. Com l’or, la cocaïna està imbuïda de violència i cobdícia, brillantor que fa pudor de transgressió. Si el capitalisme s’ha convertit en narcocapitalisme, és el moment de la narcocultura.
Ens ha agradat força el que ens han explicat i creiem que han estat molt ben documentats els seus creadors, malgrat que la posada en escena en algun moment i molt especialment a l’inici, els textos projectats els hem trobat massa reiteratius; a mesura que ha avançat la proposta, creiem que ha millorat força i ens ha acabat atrapant en la fosca història del món de la cocaïna.
Direcció: Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Dramatúrgia i creació: Marcela, Caldas, Edinson Quiñones i Marc Caellas
Performers: María Cecilia Sánchez i Edinson Quiñones // Texts de Zero zero zero: Roberto Saviano // Música d’estudi: Dani Boom // Il·luminació i Espai escènic: Marcela Caldas // Assistència de direcció i producció: Carolina Torres
Una coproducció de Festival TNT-Terrassa Noves Tendències i Marc Caellas
________________________
GIRAFES és un espectacle de carrer itinerant, una proposta delicada i elegant que emociona a grans i petits. Dues girafes amb la seva criatura es passegen per la ciutat acompanyades d’uns músics que amb els seus instruments ens submergeixen en una atmosfera onírica i silvestre.
Girafes, ha girat per Europa, Àsia i Amèrica, és un espectacle sense paraules per a tots els públics.
Direcció i Intèrpretació: Ximena Escobar, Eduardo Varela, Dani Carreras, Camilo Vernazza i Alberto Carreño
Disseny de vestuari: Iolanda Llansó // Elaboració vestuari: El Talleret
________________________
- – Dansa (43) – TNT – MOLAR (🐌🐌) – Plaça Vella
Aquest espectacle de carrer ens el vàrem perdre a la Fira de Tàrrega del mes passat i ara no volíem deixar passar aquesta nova oportunitat.
Quim Bigas, ballarí, coreògraf i performer aconsegueix fer-nos alliberar totes les endorfines amb el seu últim espectacle Molar. Molar és un exercici al voltant d’allò que ens fa sentir bé. Bigas utilitza el seu cos, vídeos, àudios, pancartes i hits pop i llatins per fer-nos arribar les seves reflexions sobre la comercialització de la felicitat més estandarditzada.
La Plaça Vella plena de gom a gom; per sort, trobem una taula de bar buida i ens instal·lem còmodament a una certa alçada per veure com es desenvolupa l’acció; el públic dempeus o asseguts a terra a voluntat del Quim, que l’obeeixen a ulls clucs…. i no és per menys perquè el personatge que interpreta cau bé, és sobretot simpàtic i arrossega a tothom que l’està mirant; mentre executa la seva dansa, a ulls dels espectadors no ho sembla pas… i segurament el veuen més com un pallasso que es belluga d’un costat a un altre i es perd entre el públic trencat totes les “parets” possibles d’aquest escenari virtual del carrer.
Ja ens ho imaginàvem i ho teníem previst…. la gent es posa dreta i la visió del Quim es perd per una bona estona. Sabem que l’espectacle és així i el que compta és que la gent s’ho passa d’allò més bé, però l’espectacle no l’acabem de gaudir del tot… massa gent per poder-lo valorar com caldria. Almenys hem passat una bona estona.
Quim Bigas (Barcelona, 1984) és un artista multidisciplinari format entre Barcelona, Àustria i Holanda que ha col·laborat amb El Conde de Torrefiel i artistes com Aitana Cordero.
Creació i interpretació: Quim Bigas Bassart amb la col·laboració de Diego Gil.
Assistent: Soren Linding Urup // Veu en off: Cristina Hernández i Raquel Tomàs //Música: Elvis Presley, Temple of sound music, West One Music, Adamo i Woodkid
________________________
- – Teatre (44) – TNT – MOS MAIORUM (🐌🐌🐌) – Nova Jazz Cava
En l’edició de l’any passat, es va presentar com a projecte inicial a “Caravana de Tràilers” i va ser l’escollida pel públic. Ara es presenta després d’un any de feina i de desenvolupament.
El mes d’abril de 2015 es va produir un dels naufragis més greus de la història del Mediterrani on gairebé un miler de persones van morir ofegades a les costes de Lampedusa. La classe política europea de seguida va posar el crit al cel, aparentment indignada per l’esdeveniment fatal que van titllar de “tragèdia humana”, però al cap de pocs dies la notícia ja havia caigut a l’oblit i no es van prendre mesures ni es van veure canvis reals.
MOS MAIORUM neix de la inevitable pregunta: Per què no s’evita aquest genocidi amagat? La peça se centra en els casos de la frontera entre Espanya i el Marroc, perquè abans de fixar-nos en el que passa fora hem de saber què passa a les “nostres” fronteres.
Estem en una sala sense butaques; solament alguns de certa edat intentem asseure’ns en una mena d’escenari, però l’acció es desenvolupa entre els espectadors que s’han d’anar bellugant d’un cantó a l’altre per seguir l’evolució dels actors. Unes petites torres mecàniques els segueixen per tal d’enfocar amb els llums els actors i fer-los sortir de la penombra de la Sala. Un tipus de teatre molt proper a l’espectador i també molt incòmode per la gent que ja tenim una edat (o dos)… i que a més a més, portem tot el dia en dansa.
Malgrat això, ens ha agradat força el treball que han realitzat Ireneu Tranis, Mariona Naudin i Alba Valldaura, actors que s’han format en Teatre Físic a l’Institut del Teatre de Barcelona i que ara presenten el seu primer projecte. Han abordat la temàtica de la immigració sense por i d’una manera diferent a la que estem acostumats a veure a les sales convencionals.
Val a dir que aquest tema, el de la immigració és un dels que s’aborden amb més assiduïtat aquests últims temps i no és per menys; recordem per exemple aquell magnífic EL REY DEL GURUGÚ que vàrem poder veure aquest passat mes de maig o també BIRDIE que vàrem poder veure al juliol en el Festival Grec, en la que surt la mateixa imatge del camp de golf que en aquesta proposta que ara hem vist.
Creació i interpretació: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Assessora escènica: Mònica Almirall // Producció: Eli Pujol
Una coproducció de Festival TNT-Terrassa Noves Tendències, companyia Mos Maiorum i Antic Teatre.
