VOLTAR i VOLTAR, per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Concert inaugural temporada 2016/17 de l’OBC –
Assistim al nostre primer concert de la temporada que és també el concert inaugural de la OBC. Avui tenim “l’honor” afegit de què és el director titular Kazushi Ono qui el dirigeix. I ho diem així perquè sincerament és un director al qual hem vist molt poc en la seva primera temporada, ja que va cancel·lar la seva intervenció en alguns dels pocs concerts que ell mateix s’havia assignat la temporada passada, sense gaires explicacions.
1 – HÈCTOR PARRA (Barcelona 1976)
Lumières Abissales-Chroma I – (🐌🐌🐌+ 🐚)
Kárst-Chroma II – (🐌🐌🐌+ 🐚)
El concert es va iniciar amb dues obres d’Hèctor Parra, sent ell mateix qui ens va fer la presentació. Ell és un compositor català, nascut a Barcelona l’any 1976 i instal·lat a París. És resident a l’Auditori, on porta dues temporades i ho compagina amb la seva feina de professor de composició a l’IRCAM-Centre Pompidou de París.
Ens proposa la revisió de les dues primeres obres que va escriure i que mostren l’inici de la seva experimentació amb el llenguatge simfònic. La paraula Chroma d’ambdós títols fa referència a la recerca d’espais que el món de la música comparteix amb la pintura. Per a la seva primera composició “Lumières Abissales-Chroma I” es va inspirar en Cézanne i concretament en la seva obra Château Noir, combinat amb la recreació dels esquitxos de llum que poden arribar a les profunditats abissals on viuen algunes criatures marines. “La idea era aprofundir en la nostra escolta, deixar que la percepció auditiva fos l’única guia per sentir emocions, dubtes, vertigen, potser incertesa“.
La segona composició que escoltarem es diu “Kárst-Chroma II” i amb ella vol recrear la terra, un paisatge àrid, un desert de pedres on es formen coves per l’acció de l’aigua. Imagina l’orquestra com una massa pètria per on l’aigua va filtrant transformant la sonoritat en quelcom més amable que pot despertar la nostra emotivitat.
És realment enriquidor que sigui el mateix compositor el que ens expliqui que ha volgut dir amb les seves creacions, ja que et prepara per escoltar-les amb la seva òptica.
És sens dubte, la part del concert que ens va interessar més, ja que les altres dues composicions, ja les coneixíem prou i cap d’elles ens va fer vibrar més que aquesta.
2 – SERGUEI RAKHMÀNINOV (Semyonovo 1873-Beverly Hills 1943)
Concert per a piano i orquestra núm. 4 en Sol menor, op. 40 (versió 1941) (🐌🐌+ 🐚)
Per aquest concert, hem comtat amb la presència del pianista noruec Leif Ove Andsnes nascut l’any 1970 que ha estat magnífic i que ha brillat en el bis que ens ha ofert en solitari, la Romança de Jean Sibelius.
Rakhmàninov va compondré cinc obres per a piano solista sent aquesta la menys interpretada. Va ser estrenada l’any 1927 i revisada i escurçada, de nou en 1941, sent el mateix compositor qui va interpretar la part solista. Aquesta obra incorpora novetats estètiques al seu postromanticisme imperant a les altres 4 obres i convertint-la en la més orquestral de totes.
3 – PIOTR ÍLITX TXAIKOVSKI (Votkinsk 1840-San Petersburg 1893)
Simfonía núm. 3 en Re major, op. 29, TH 26 “Polonesa” (🐌🐌🐌)
A la segona part del concert ens trobem amb una primera audició d’aquesta simfonia de Txaikovski escrita l’any 1875 i que destaca pel predomini del vent sobre les cordes i la inclusió de ritmes ballables o jocs tímbrics tan propis del seu llenguatge musical.
El subtítol de polonesa es va començar a fer servir després de la interpretació de l’obra a Londres, sis anys després de la mort del compositor, com a suport al poble polonès en la seva lluita per alliberar-se de la dominació russa.
Un auditori planíssim ha aplaudit amb ganes aquest concert inaugural.
Kazushi Ono, director
Leif Ove Andsnes, piano
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
