– Festival TNT – Terrassa Noves Tendències – segona jornada – 30.09.2016

VOLTAR i VOLTAR,  per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

FESTIVAL TNT -Terrassa Noves Tendències – Segona jornada – 

En aquesta segona jornada vaig assistir tot sol i únicament al matí, perquè a la tarda teníem entrades dels nostres abonaments al TNC, per veure la primera de les representacions de la temporada, L’aplec del remei.

Teatre Principal de Terrassa

Teatre Principal de Terrassa

  • – Teatre (37) – TNT – A PLACER (🐌🐌+🐚) – Sala Cúpula de Terrassa

Gaudir de tots els plaers és insensat; evitar-los, insensible.” – Plutarco

Aquesta és la primera frase que veiem projectada a escena, tot just comença aquesta performance teatralitzada, protagonitzada per David Franch i Arantza López, que actualment formen part de Labuena Compañía.

a-placer-tnt-2016-voltar-i-voltar-2

A Placer és fer el que ens vingui de gust, convertir-nos en Nick Cave per unes hores, dialogar arran de terra, desfer-nos a petons i transformar els records. A placer és fotre-li una hòstia a Donald Trump o una rèplica a temps.

Va ser un dels espectacles que vaig escollir, perquè fa uns anys i dins de RADICALS, vaig poder assistir a un espectacle, “FINGIR” on participava David Franch, que em va impactar força, precisament per saber integrar als espectadors dins de la seva proposta.

En aquesta ocasió potser no em va arribar amb la mateixa intensitat aquelles bones vibracions que desprenia aquell espectacle, malgrat que van haver moments molt reeixits, que ens van mostrar els petits i grans plaers de les coses senzilles….. el fet de trepitjar suaument amb la punta dels dits del peu una estora, el sentir i veure com es belluguen els teus cabells amb l’ajuda d’aire forçat d’uns ventiladors, les carícies d’una altra persona sobre la teva pell…. i evidentment el desig sexual entre dues persones, malgrat que l’espectacle no es basa en aquest últim aspecte….i el presenta expressament mitjançant moviments mecànics desproveïts de veritable passió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una bona barreja de sensacions viscudes a través del plaer i el contraplaer, el plaer com a motor que genera satisfacció i el contraplaer com a resistència i com a generador de dependències, en un diàleg entre el cos i la paraula amb música i projeccions en directe.

Entenc que potser la proposta estava poc rodada i que segurament amb el temps la cosa millorarà, però vaig apreciar masses interrupcions i improvisacions… o més aviat dit, escassa preparació prèvia per ser el dia de l’estrena….. calia preparar en directe la posició exacta dels ventiladors durant tanta estona ?…. aspectes que potser són volguts expressament, però que em van trencar el fil del què volien transmetre, que a mi no em van acabar de convèncer.

Per altra banda, també vaig sortir satisfet d’alguns moments visuals que em van semblar màgics, com la dansa protagonitzada per Arantza López… o l’aparició a escena de David Franch, transvestit amb un espaterrant vestit.

a-placer-tnt-2016-voltar-i-voltar-10

Creació, direcció, vestuari i interpretació: Labuena compañía
Video i fotografia: Abel Cunillera //  Música: Daniel Pino
Una coproducció de Festival TNT-Terrassa Noves Tendències i Labuena Compañía

_____________________

  • – Teatre (38) – TNT – ANARCHY (🐌🐌🐌+🐚) – Amics de les Arts de Terrassa

Aquesta proposta és la que jo particularment més desitjava veure, de les nou a les que vàrem poder assistir en aquesta edició del TNT, i és que tenia veritables ganes de veure a la meva amiga “Semo” actuant de nou, després de no fer-ho en aquests 12 darrers anys. Semolina Tomic, és la directora artística i la fundadora de l’actual Antic Teatre i gràcies a ella vaig descobrir aquest lloc màgic on es presenten les més innovadores propostes d’Arts Escèniques.

La proposta com veureu, no em va decebre pas, perquè va ser un cop de puny, directament al cor i a l’estómac; i és que malgrat que fa uns anys em vaig deixar convèncer per determinats polítics autoanomenats d’esquerra (ara veiem veritablement que volien dir quan deien “esquerra”… que estàvem a l’esquerra de l’extrema dreta franquista del Partit Popular) … per sort fa relativament pocs anys, vaig descobrir el veritable anarquisme, del que havia defugit de jove per no entendre la seva essència; en els darrers anys de la meva vida laboral i vaig afiliar-me a la CNT.

anarchy-tnt-2016-voltar-i-voltar-4-2

Quan entrem a la Sala (crec que vaig ser el primer de fer-ho), gairebé vaig haver de saltar per sobre de la Semo, que estava de bocaterrosa al terra de l’espai escènic i em vaig trobar amb la graderia plena de guitarres elèctriques…. no sabia que fer, si asseure a terra o fer-ho en el petit espai que quedava lliure en cada cadira…. fins que un desconegut em va apuntar, “cony…. agafa una guitarra i asseu”….. i és que ja començo a ser gran i els reflexos em fallen.

Tots els espectadors es veuen obligats a fer el mateix, i comença l’espectacle amb un llarg discurs de la Semo, encara de bocaterrosa, en el que ens explica la importància de l’anarquisme a Catalunya i fa un extens recorregut pels esdeveniments més importants d’aquest moviment durant el segle XX.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La meva llibertat és la llibertat de tots, ja que jo no sóc realment lliure més que quan la meva llibertat i el meu dret troben la seva conformació i la seva sanció en la llibertat i en el dret de tots els homes, els meus iguals“. Mijaíl Bakunin

ANARCHY és un experiment entre el caos i l’ordre, una performance on el públic forma part i intervé en l’acció. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci.

Semolina Tomic, executa una coreografia dissenyada per Sofia Asencio, una coreografia que interpretada per “Semo” esdevé explosiva i encomanadissa, que transforma als espectadors des del seu primer desconcert en entrar a la sala, en autèntics participants de la performance.

Les companyies teatrals depenen en bona part del públic, també dels teatres i dels governs per fer funcionar les seves obres…. això però no els converteix en els seus amos.

ANARCHY s’acosta a l’esperit del live-art, on l’experimentació és el fet essencial, no com un acte estètic sinó com un fet constitutiu de l’obra.

anarchy-tnt-2016-voltar-i-voltar-3-2

Una Performance teatralitzada, de la qual no es pot explicar gairebé res amb paraules, ni ho pretenc, perquè s’ha de veure en viu i en directe. Jo m’ho vaig passar “pipa” des del moment que acaba la narració i explota tot plegat, intèrpret i públic, amb una sensació de desig d’arribar a ser lliures de qualsevol lligam polític i social.

Per uns moments aquesta sensació et transforma, abans de tornar a la realitat del carrer, on ens esperen els tribunals de justícia que continuen volent castigar-nos per no seguir fil per randa les “seves” normes, ser voluntaris posant les urnes o desitjar voler decidir el que volem ser com a poble.

La “Semo” sap arrossegar amb la seva força interpretativa a tot el públic, que a poc a poc entra en el joc i participa activament en aquesta festa explosiva que barreja música rock amb actituds “punk”, …. una forma d’entendre la cultura que acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics.

I és que el punk és principalment una actitud, que es basa en l’honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l’Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral “políticament correcta” o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l’individu de diferents formes.

Per sort i molt aviat podrem veure de nou aquesta proposta escènica  i durant tres setmanes a l’Antic Teatre, una bona oportunitat de conèixer aquest espai, als que encara no l’heu descobert.

anarchy-tnt-2016-voltar-i-voltar-4-1

Societat Doctor Alonso són Sofia Asencio i Tomàs Aragay. La companyia es planteja cada espectacle o projecte des de zero, per tornar a replantejar el seu llenguatge artístic cada vegada. Barregen gèneres, formes escèniques i gent diferent, creant la seva pròpia manera d’habitar l’escenari. Els agrada plantejar l’escena com un lloc on col·locar, allà on hi hauria d’haver espectacularitat, el menys espectacular possible, creant així una poètica del patetisme. Societat Doctor Alonso s’estableix físicament en una zona rural, a Pontós, Girona, per allunyar-se del “soroll ” i la “uniformitat ” que envolta la creació contemporània i el món artístic en una gran ciutat. Una manera de replegar la mirada cap a l’interior i buscar la veu pròpia.
Direcció: Sofia Asencio
Dramatúrgia: Tomàs Aragay – Creació/coreografia: Sofia Asencio
Amb: Semolina Tomic 
Il·luminació i espai escènic: cube.bz // Espai sonor: Marc Navarro
Una coproducció del Festival TNT-Terrassa Noves Tendències de Terrassa, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), l’Instituto Nacional de las Artes y de la Música (INAEM), Ajudes Girona Kreas 2016 i l’Ajuntament de Bàscara

cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s