– Festival TNT – Terrassa Noves Tendències – primera jornada – 29.09.2016

VOLTAR i VOLTAR,  per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

FESTIVAL TNT -Terrassa Noves Tendències – Primera jornada – 

El Festival TNT -Terrassa Noves Tendències ja fa 9 anys que treballa per fer creació contemporània a la ciutat de Terrassa i fer-la visible arreu.

Es tracta d’una de les propostes escèniques més ambicioses, innovadores i agosarades del panorama teatral al nostre país. La seva base és una programació orientada a descobrir nous horitzons i adreçada a la “gran minoria” i a la “petita majoria” d’amants del teatre i les arts escèniques que busquen gaudir i explorar nous llenguatges i combinar les diferents disciplines artístiques.

Un festival de creació contemporània que rastreja els nous creadors i aposta per ells tot cercant les tendències del moment i, alhora, promou que aquest tipus de creacions vegin la llum coproduint espectacles (aquest any, el TNT ha coproduït 13 espectacles).

Enguany la programació del festival conté 30 espectacles (5 internacionals i 6 de la resta de l’Estat) i 43 funcions solament en 4 dies, del 29 de setembre a l’1 d’octubre programació d’adults i el darrer dia, 2 d’octubre el TNT Kids, un cicle pensat expressament per als més petits.

Ja us vàrem parlar en aquest Blog, quan es va presentar el Festival a principis de setembre a la premsa i vaig poder assistir…. llavors vaig publicar aquesta crònica.

Ara, nosaltres hem assistit a algunes de les representacions dels tres primers dies, comprant les entrades via internet per 8 espectacles + 1 que és d’accés lliure i gratuït. Escriurem una crònica per cada una d’aquestes jornades, amb les nostres valoracions.

  • – Teatre (35) – TNT – PACÍFICO #3 EXTRAÑOS MARES ARDEN – Sala Maria Plans de Terrassa (🐌🐌🐌+ 🐚) 

Es tracta d’un projecte escènic audiovisual viu, proper a un poema documental, que utilitza la videocreació per indagar en la relació entre el desert d’Atacama, el més antic i àrid del món, i els cossos que l’habiten. Un desert tan immens com les barbàries que hi han succeït.

L’espectacle parla dels habitants que van sobreviure a les contínues atrocitats perpetrades en aquesta àrea geogràfica i que, lluny de fugir, van decidir quedar-se i fer del desert el seu últim refugi possible.

Txalo Toloza, creador audiovisual format entre Santiago de Xile i Barcelona, explora la història de la primera meitat del segle XX i les relacions entre la mineria del coure i el salnitre a l’Amèrica Llatina, la indústria armamentística de les dues grans guerres mundials, l’especulació econòmica i el naixement de les primeres grans col·leccions d’art contemporani.

Un espectacle que visualment esta molt aconseguit, ja que s’acosta al teatre d’objectes amb una narració que em va semblar molt potent, malgrat que també molt desconeguda i allunyada del nostre entorn. Em va impactar molt la història que explica i sobretot la relació de la família Guggenheim i el negoci brutal que es realitza amb l’art contemporani en tot el món, fabricant nous “ídols artístics” i explotant-los comercialment amb posterioritat.

tnt-pacifico-3-extran%cc%83os-mares-arden-voltar-i-voltar-3

És potser un dels millors espectacles que vaig poder veure en aquesta edició del TNT i l’únic aspecte “negatiu” de tot plegat, va ser la rigidesa, potser timidesa o certa “por” en el resultat final que ens varen mostrar els performers, que amb tota seguretats era provocada pels nervis de què es tractava d’una estrena absoluta.

Txalo Toloza-Fernández (Antofagasta, 1975). Videoartista, performer i comissari d’exposicions, durant els últims anys s’ha especialitzat en la creació audiovisual dirigida a les arts vives i als dispositius mòbils aplicats a la videocreació. Des de l’any 2007 forma part de FFF, la companyia de teatre de Roger Bernat. També és col·laborador habitual de la performer Sonia Gómez i ha treballat amb la companyia de teatre documental Lagartijas Tiradas al Sol.

tnt-pacifico-3-extran%cc%83os-mares-arden-voltar-i-voltar-4

Posada en escena i dramatúrgia audiovisual: Txalo Toloza-Fernández en col·laboració amb Laida Azkona Goñi.
Coreografia: Laida Azkona Goñi // Banda sonora i espai sonor: Juan Cristóbal Saavedra  // Disseny de l’espai i realització audiovisual: MiPrimerDrop  // Disseny de llums: Ana Rovira  // Màscares: Manuel Vernal  // Vestuari: Mikel Colás // Assessoria històrica: María José Cifuentes // Assessoria artística: Paula Giuria, Javiera Peón-Veiga, Cristina Alonso i Celso Curi
Una coproducció de Festival TNT-Terrassa Noves Tendències, Antic Teatre, Asociación Belar Gorria i Fundación para el desarrollo de la Cultura, las Artes y el Patrimonio FUNDECAP de Antofagasta.

_______________________

  • – Teatre (36) – TNT – 4 de Rodrigo García (espectacle inaugural TNT) –  (🐌🐌🐌) Teatre Principal de Terrassa

Rodrigo García (Buenos Aires, 1964) és un dramaturg, director i escenògraf argentí amb gran reconeixement internacional. Des del 2014 és director del Centre Dramàtic Nacional de Montpellier a França. Les seves obres s’han estrenat als millors teatres europeus i, a Catalunya, l’hem pogut veure al Teatre Lliure i al Festival GREC.

De fet l’any 2011 ja vaig parlar d’ell en aquest blog, en un dels espectacles que vàrem poder veure … “Muerte y reencarnación en un cowboy“, que llavors no em va agradar gens o potser no el vaig acabar d’entendre.

tnt-4-de-rodrigo-garcia-voltar-i-voltar-18

Rodrigo García experimenta en la recerca d’un llenguatge personal i prova constantment de superar les formes de teatre tradicional. El seu enfocament es basa en canviar el text en favor d’una escena poètica que completa amb actors, imatges, materials lleugers i música. Des de la dècada del 2000, fa una denúncia explícita de les societats occidentals.

A 4, la història tracta d’una acumulació de campanes, de caps de coiots, de moviments en roba plena de sabó, de tocadiscs que toquen la quarta simfonia de Beethoven, de galls, de nenes de 9 anys, d’una mica de literatura, de cucs atrapats per plantes carnívores, de samurais, de partits de tennis contra una pintura de Courbet, de dibuixos animats, de reflexions sobre el doggy style, de llums d’estadis de futbol i de drons que porten a la ciutat somnis en forma de música de campanes.

Un espectacle que em va semblar força irregular, amb alguns moments de genialitat, com la parella de persones rebolcant-se a sobre d’una gegantina pastilla de sabó… o les gallines que apareixen a escena calçades amb bambes (malgrat que segurament el dia de l’estrena estaven massa estressades, ja que no es van passejar gaire per l’escenari). D’altres moments com el del samurai al fons de l’escenari se’m va fer extremadament avorrits, amb un interminable relat que va fer dormir a més d’un espectador.

Espectacle que vol ser molt provocador i que utilitza sovint per fer-ho el relat sexual, que almenys a mi, a aquestes alçades, ja no em provoca gaire. Malgrat tot, en general es pot dir que em va agradar i m’ho vaig passar força bé, esperant amb ganes les seves següents excentricitats, ja que és força difícil veure a escena imatges de gran bellesa, aconseguides amb enormes mitjans tècnics de vídeo i de so.

De totes maneres també he de reconèixer que en algun moment vaig arribar a perdre el fil.

tnt-4-de-rodrigo-garcia-voltar-i-voltar-17

Text, espai escènic i posada en escena: Rodrigo Garcia
Amb: Gonzalo Cunill, Núria Lloansi, Juan Loriente, Juan Navarro
Ajudant d’escena: John Romão // Escenografia de llums: Sylvie Mélis // Vídeo: Serge Monségu, Daniel Romero i Ramón Diago // So: Daniel Romero, Serge Monségu i Juan Navarro // Creació numèrica: Daniel Romero // Vestuari: Marie Delphin // Regidoria general: Frédéric Razoux // Regidoria de llums: Martine André i Thomas Clément de Givry // Regidoria d’escena: Cédric Bossu i Franck Delville // Regidoria de vídeo: Pierre Vidry // Regidoria de so: Sergé Monségu i Alexandre Flory //  Maquillatge i estilisme: Agnès Gourin-Fayn i Dorothée Leccia // Producció associada: Humain trop humain – CDN Montpellier
 Una coproducció de Théâtre Nanterre-Amandiers CDN, Festival d’Automne à Paris, La Maison de la Culture d’Amiens – Centre européen de création et de production, Théâtre de Liège i Bonlieu Scène Nationale Annecy
Cargol caçat a Terrassa - Voltar i Voltar

Cargol caçat a Terrassa – Voltar i Voltar

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s