VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
PELUCAS AL VIENTO –
Ens hauria agradat molt que el temps de la tarda d’aquest passat diumenge, hagués respectat una mica més el treball que s’havien preparat les “Glorias Cabareteras” en l’espectacle PELUCAS AL VIENTO, que malauradament vàrem veure a mitges; ens va saber greu, perquè a més a més, era el primer dels nostres “Terrats” i havíem comprat les entrades fa mooooltes setmanes; … i és que ens feia molta il·lusió poder-les veure per fi treballar.
Aquestes representacions de “Terrats en Cultura 2016”, es representen als terrats privats que voluntàriament particulars cedeixen per unes hores als organitzadors d’aquestes iniciatives; de fet ja vaig informar en una crònica que vaig publicar en aquest Blog fa uns mesos, al mes d’abril, en la que explicava la roda de premsa de TERRATS, a l’inici d’aquesta temporada.
El terrat que vàrem “ocupar” aquest diumenge estava situat en ple barri del Raval i tenia unes vistes espectaculars sobre bona part de la ciutat antiga de Barcelona …i si efectivament, les perruques de Las Glorias Cabareteras, van tenir el suport d’un vent molt fort, però malauradament a mitja representació va caure un diluvi, que va fer en part malbé una tarda que es preveia èpica.
Es tracta d’un espectacle de tipus cabaret, de dues esplèndides còmiques, Gloria Martínez i Marta Bernal; sembla que ho fan improvisadament, malgrat que juraria que tot plegat té un treball brutal de preparació; no és que trenquin la quarta paret, sinó que la destrueixen i la fan desaparèixer, perquè el públic forma part activa del mateix espectacle, el provoquen per fer-lo reaccionar fins al punt de fer-lo gairebé embogir de riure, per a la poca estona fotre-li esbroncada, perquè com diuen “las cómicas somos nosotras… y vosotros unicamente teneis que pagar y aplaudir“.
Se’ns van ficar a la butxaca un quart d’hora abans de començar l’espectacle, tot i fer veure que no s’havien adonat de quina hora era… van preparant l’escenografia davant nostre i ens fan sortir a escena per tal de què ens fem fotografies amb elles…. i quan sembla que ja comença a fer-se una mica fosc…. “estamos mucho mas guapas con los focos, porque nuestro maquillaje lo requiere“… comencen a cantar i ballar, a imitar entre d’altres a Núria Feliu.
Un moment gloriós és quan apareix de sobte un globus en forma d’unicorn i travessa la meravellosa escenografia formada per la ciutat de Barcelona als nostres peus, adornats per un munt de núvols amenaçadors…. i va i les Glorias saben integrar el globus que algun nen a perdut, en part de l’espectacle… “es una señal divina !!!“. Els trons comencen a fer-nos patir.
Després iniciaran un esquetx còmic que protagonitzen dos personatges, una dona “pija” i la filla de la portera que està fregant l’escala…. i comencen a desvariar…. i ens fan petar de riure, amb el somni d’una d’elles de conèixer Cuenca. Las Glorias cabareteras, integren a l’espectacle el fort vent que s’ha aixecat i les primeres gotes de pluja… l’escenografia a base de fotografies, galetes i un licor que ens hauríem haver tingut de beure més tard, comença a volar pels aires… elles comencen a cridar “espantades” pels llamps que s’aproximen ràpidament…. però segueixen amb les seves històries surrealistes sobre Cuenca.
Comença a ploure de valent i aixequem la paradeta ràpidament; ens refugiem a l’escala de veïns a l’espera de què amaini… però com sembla que no ho fa, acabem petant-nos de riure al portal de l’escala de veïns, quan elles continuen les seves històries a peu d’escala…. senzillament extraordinari i irrepetible.
Si els Déus creien que ens fotrien la representació, segur que no coneixen gaire a Las Glorias Cabareteras, perquè hem improvisat entre tots una nova platea, això si, molt més “xunga”, però hem rigut de valent i ens ho hem passat de conya…. potser millor que asseguts còmodament al Terrat.
No podem valorar amb el rigor necessari el seu treball, però com ens ho hem passat de conya i hem rigut molt, creiem que és just que es portin de premi almenys tres cargols “voltaires”…. i segur que estan contentes, perquè segons elles, abans de començar l’espectacle únicament aspiraven a la “baba” d’un sol cargol.
Las Glorias Cabareteras
- Marta Bernal (“La Capitana”)
- Gloria Martínez (“La Martínez”)
Cargol amb perruca
______________________
Diumenge 29 d’octubre
En un acte de generositat que cal agrair, Las Glorias Cabareteras, dissabte passat 29 d’Octubre ens conviden de franc, a tornar a reprendre l’espectacle per acabar de veure la seva proposta PELUCAS AL VIENTO, que malauradament es va haver de suspendre a causa de la pluja, ara fa un mes.
A la trobada únicament som convidades les persones que vàrem estar en aquella frustrada però divertidíssima sessió cabaretera… i a més a més, per l’ocasió ens tenen preparat un vermutazzzzo al migdia d’un dia assolellat, …. i com no són pas “beneites” i si mooooolt espavilades, l’espai escènic el situen a l’única ombra que té el petit terrat a les 12 del matí….. el públic resignat hem d’aguantar les seves “mamarachades” a ple sol, amb greu perill d’insolació, almenys dels que tenim la sort de ser calbs. Estem a un altre “terrat” diferent d’aquell del que vàrem sortir xops…. ara a la part alta de Barcelona, en un espai superpetit en què ens asseiem com podem una vintena de persones.
Han previst gairebé tot, beguda i teca, molta teca….i deixen a la nostra disposició algunes ulleres de sol, algunes pujades de to, per tal de què no ens queixem massa i gaudim novament de l’espectacle.
Com algunes persones s’han colat d’estranquis i no vàrem poder veure l’espectacle en aquell dia plujós, ara hem de “patir” que Las Glórias Cabareteras, el tornin a representar des del seu inici…. i el que encara és més greu, sense el promès “RESOLÍ” de Cuenca, que a la fi era el principal al·licient i potser l’únic motiu pel qual realment tornàvem a aquesta segona cita.
Malgrat aquest “gravissim” inconvenient, ens ho tornem a passar de conya, perquè a més a més aquest cop estem com en família i ens permetem intervenir en el xou, malgrat els intents de les Glorias de fer-nos callar sigui com sigui. De totes maneres, creiem que es mereixen conservar els 3 cargols voltaires que van obtenir la primera vegada.