– Teatre (31) – LLEGUÉ PARA IRME (🐌🐌🐌) – La Villarroel

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

LLEGUÉ PARA IRME –

Hem de reconèixer que entre les moltes branques de les Arts Escèniques, les corresponents al Clown, són de ben segur les que ens atrauen menys; malgrat això dissabte passat vam tornar a La Villarroel per veure aquesta proposta, que dins del Off Villarroel ens oferia Gabriel Chamé Buendia, el creador i director del OTHELO, de la que hem parlat recentment i que es pot veure també aquests dies a la mateixa sala.

És un espectacle unipersonal escrit a quatre mans per Alain Gautré i Gabriel Chamé Buendia, que és el que ho interpreta des del 2005.

Ell és un actor, director de teatre i pedagog argentí nascut a Buenos Aires l’any 1961 i que ha dedicat tota la seva vida a les arts escèniques desenvolupant diferents facetes i aprofundint en el món del mim i el clown.

“Ser clown no es solamente componer un personaje teatral o circense, ni ser autor de tu espectáculo. Es ser poeta, no hacer poesía, sino ser la poesía. Un acto poético hecho de músculos, un camino, una elección única y para siempre, algo que marca, hasta el límite de lo desconocido.”

LLEGUÉ PARA IRME, és una comèdia que vol parlar de la forma absolutament estressant en què vivim les nostres vides; la nostra societat viu accelerada i ens obliga a viure acceleradament. Vol parlar de la nostra incapacitat per gaudir dels moments, ja que quan estem fent una cosa o estem en un lloc, ja estem pensant en quina serà la propera cosa que farem o quin serà el pròxim destí. Ens parla també de la soledat de l’home i de la necessitat de no parar, perquè parar i estar sols ens dóna una mica la sensació de què estem morint.

Ens parla també de les absències, de les persones que ja no hi són i amb les que potser no hem compartit el que hauríem desitjat i que enyorem profundament. Tot això en una barreja d’art del clown amb accions de circ, amb números de saltimbanqui, intercalats entre el desenvolupament de l’acció.

Segons va comentar a la roda de premsa l’obra va néixer com a resultat de la necessitat de fer un monòleg després de la seva experiència amb el Cirque du Soleil, amb el qual va treballar des de 1999 fins a 2004.

En el programa de mà aquesta peça es descriu com un viatge oníric, la història d’un home que camina sense rumb; un clown, que si l’examinem de ben a prop, revela el fet tràgic de la modernitat. Córrer, no descansar mai, no tenir temps per pensar. Estar en un permanent estrès de viatge sense poder-ne gaudir. Baixar d’un avió per agafar un tren, pujar a un taxi per arribar a casa esgotat. Mirar l’e-mail, escoltar missatges de veu, buidar el congelador, intentar dormir i, ràpidament marxar“.

Ens costa entrar en el llenguatge del clown però la veritat és que aquesta peça ens va arribar, inspirant una gran tendresa i sentint amb ell la tristor dels moments no viscuts intensament. També vam riure en moments realment divertits i amb la gran comicitat dels seus gestos i les seves expressions.

Gabriel Chamé és un excel·lent comunicador. Llàstima que érem només una vintena de persones les que vam gaudir de la seva proposta.