– Teatre (29) i (rp15) – MADAME BOVARY (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 20 i 22.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Malgrat que fa pocs dies vaig assistir a la roda de premsa de la presentació de la nova temporada de la Sala Muntaner i ja es va parlar d’aquest espectacle, vaig assistir de nou aquest passat dimarts 20 de setembre a la presentació específica del mateix, en la que es va poder aprofundir molt més en la importància d’aquest personatge en la literatura universal, MADAME BOVARY.

En aquesta nova roda de premsa, ens va parlar el creador d’aquesta versió teatral, Ángel Alonso, que ell mateix dirigeix i l’actriu que la protagonitza, Belén Fabra. Ángel Alonso va ser el creador en 1972 de la Sala Villarroel i el seu programador fins a l’any 2000…. un aspecte que nosaltres no recordàvem pas i que ens ho va refrescar el dossier de premsa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Ángel, en aquesta xerrada, ens comenta que va començar a treballar en aquest projecte l’any 2008, però llavors el problema va ser que no va saber trobar l’actriu que pogués representar-la; havia de ser una dona guapa i al mateix temps d’aspecte molt fràgil…. fins que va conèixer a Belén Fabra.

El projecte ha representat més d’un any de feina; els primers contactes amb productores teatrals van fracassar, perquè exigien fer assajos en un període màxim de 2 mesos… i van decidir, director i actriu, desvincular-se de qualsevol lligam i fer l’aventura pel seu compte.

Belén comenta que estarà eternament agraïda per la confiança del director de creure en ella; comenta que coneix artistes que podrien molt bé interpretar el seu paper, però que no li vol donar pistes per si les mosques; ella se’n va donar de seguida que Ángel Alonso tenia molt clar la Madame Bovary que volia mostrar en el seu muntatge, però en tot aquest temps llarg, ha vist com el personatge s’ha anat creant amb la participació activa de tots dos, perquè li ha donat llibertat per enriquir-la amb les seves aportacions. Afirma que el director ha estat sempre molt fidel a Flaubert.

Ramon Ivars, ha estat el creador de vestir al personatge per la seva última hora de vida i ha decidit fer-ho en roba interior. “Ella es despulla de veritat, no per fora, sinó que es despulla interiormentafirma Ángel Alonso.

Per valorar l’interès universal sobre aquest novel·la, solament cal veure els milers de traduccions que s’han realitzat d’aquest text (70 d’aquestes en castellà), 16 adaptacions cinematogràfiques, diferents sèries de televisió, produccions teatrals i d’òpera.

___________________

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

MADAME BOVARY – 

48 hores més tard, dijous d’aquesta setmana, ja estem asseguts a la primera fila de la Sala Muntaner per veure aquesta nova visió que han volgut donar al personatge…. i el que veiem i sentim quan la Belén surt a escena, ens agrada molt, perquè creiem que han sabut donar un gir important a la visió que teníem fins ara del personatge de la Madame Bovary.

La Belén Fabra, fa una interpretació brutal, en un monòleg que no ho sembla pas, segurament molt més humà i proper a altres visions que hem pogut veure al cinema o al teatre…. ens parla d’una dona que intenta per tots els mitjans ser lliure i viure la vida el més intensament possible; de ben segur, un missatge transgressor per aquella època… i és que estem parlant de fa més de 150 anys, quan encara no havia ni nascut el moviment feminista.

Fins ara veiem el personatge de l’Emma Bovary, com una dona ambiciosa, depravada, luxuriosa i trastornada, segons les normes del seu temps, perseguint la felicitat que creu merèixer, que comet adulteri, menteix, enganya, arruïna al seu marit i se suïcida.

madame-bovary-sala-muntaner

Ara, creiem que l’han aconseguit apropar a la visió del nostre temps, al pensament actual, amb una nova visió i sempre respectant al màxim el que va escriure el seu autor; el personatge es fa molt més entenedor i ja no la veiem com una dona de “mal viure”, perquè a la fi, malgrat que va transgredir les normes establertes d’aquella època, únicament va tenir dos amants en tota la seva vida; en tot cas era una dona culta, bonica i sobretot amb una actitud inconformista amb el món que li havia tocat viure.

Emma ha estat anomenada el “Quixot femení” perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme, i és per això que busca refugi en un parell d’amants a la recerca de l’amor que sempre ha somiat.

Belén es transforma al 100% en el seu personatge i ens ho fa viure com a molt real, tot i que sabem que està parlant d’una època llunyana, ens la fa molt propera i ens arriba a posar la pell de gallina; ens explica els eixos més importants de seva vida, en una reflexió, on van apareixent en la seva imaginació els personatges que la van envoltar; és la darrera hora de la seva vida abans de suïcidar-se i vol fer un repàs i valorar el perquè de tot plegat.

madame-bovary-sala-muntaner-2

Aconsegueix transmetre perfectament el que l’Àngel Alonso volia d’ella…. “un personatge lliure, subtil i polièdric que reviu en l’alegria i grandesa de les seves il·lusions, a la incertesa de les seves pors, en el plaer dels seus amors i en la tragèdia dels inevitables desenganys. Una dona apassionada, que vol reivindicar el seu dret a ser feliç…. que no vol caure en la subtil teranyina que des de sempre s’ha teixit al voltant de les dones per sotmetre-les i amansar les“.

La posada en escena és senzilla, però al mateix temps, efectiva i extraordinària, amb una coreografia molt treballada en tots els moviments de l’actriu, que en cap moment resta parada davant dels nostres ulls; es passeja i es va trobant els objectes o vestits que li recorden un moment important dels que va viure i se’ls “entafona” amb tota la naturalitat. En algun moment sonen algunes de les àries de l’opera Lucía de Lammermoor de Gaetano Donizetti… i això encara ens emociona més del que ja estàvem.

El treball de Belén Fabra és senzillament magnífic i creiem que paga la pena apropar-se a la Sala Muntaner, encara que sigui solament per comprovar-ho. A vegades aquestes propostes de petit format, on solament treballa un actor …. i que potser espanten massa a un determinat tipus de públic, trobem la millor l’essència del teatre més pur.

Belén Fabra és Madame Bovary
Versió i Direcció d’Ángel Alonso a partir de la novel.la de Gustave Flaubert
Producció Executiva: Dstakr // Espai escènic: Carles Pujol // Escenografia: Teatre Auditori Sant Cugat // Vestuari: Ramon Ivars // Coreografies: Maite Marcos //
Il·luminació i so: Robert Garriga // Ajudant de direcció: Marina Payán // Música: Lucía de Lammermoor de Gaetano Donizetti // Fotografies: Gloria Giménez

madame-bovary-i-els-cargols

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s