VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

L’INFRAMÓN – 

Aquest dimarts, vàrem assistir al passi preestrena de L’INFRAMÓN, que el Teatre Lliure ens facilita gratuïtament als abonats de més de 10 o 20 espectacles. Una producció que ja es va poder veure en aquest passat Festival Grec i que nosaltres vàrem preferir deixar-ho per veure’l més endavant, per gaudir d’altres que no es podien veure posteriorment.

A la roda de premsa de la setmana passada, ja vaig entreveure que ens agradaria aquesta producció teatral i ara un cop vista, ho confirmem…. ens ha agradat molt, sobretot el text, però també la posada en escena i les magnífiques interpretacions.

L’acció està situada en un futur força proper, en el que les noves tecnologies han evolucionat molt i permeten “viure” també una altra vida virtual, a banda de la vida real, de manera que permet a partir de la creació d’una “avatars” personals, tenir a més a més una cibervida, que amb tota llibertat de la nostra fantasia, assolir el compliment dels desitjos i passions més “fosques” que podem a arribar a desitjar qualsevol ésser humà.

Explicat d’aquesta manera, sembla que estem parlant d’una mena de “ciència ficció” molt llunyana, però solament hem de pensar en el món que ara mateix ens envolta, on els mons virtuals ja ens comencen a envair…. jocs d’ordinador o mòbil on “gaudim” matant virtualment monstres o persones amb armes de foc, sense que traspassi en cap cas el nostre món real, o …. les cada vegada més habituals aplicacions que ofereixen la possibilitat de realitzar cibersexe, que malauradament algunes persones ja comencen a preferir sobre el sexe real, a la seva vida.

Juan Carlos Martel Bayod dirigeix L’INFRAMON, aquest text de Jennifer Haley (The Nether) guardonat amb el premi Susan Smith Blackburn de Nova York i set premis L-A. Ovation, i que ve del Royal Court de Londres, l’Off-Broadway, el West End…

Una detectiu que està investigant una web amb un sospitós contingut, en la que persones considerades normals a la seva vida privada, utilitzant uns “avatars” personalitzats, estan realitzant els seus desitjos més foscos (sodomia, pederàstia, assassinats múltiples, etc.), malgrat que aquestes accions sempre es realitzen de forma virtual en un “regne” que vol simular una època victoriana; la detectiu creu que no és ètic ni moral i intenta tancar el servidor.

No puc explicar gaire més sense fer espòiler i malmetre les sorpreses que ens ofereix aquest extraordinari text; personatges situats a una banda o l’altre dels dos espais diferenciats, en una escenografia molt reeixida (potser alçada en excés), que ens mostra clarament els espais “real” i el “virtual”… i en el que veurem com alguns d’ells traspassen aquesta barrera i potser no poden prescindir mai mes de la seva vida virtual.

Gala Marqués

Magnifiques interpretacions de Mar Ulldemolins (la investigadora), Andreu Benito i Joan Carreras…. i sobretot el descobriment d’una futura gran actriu, una nena de 9 anys que ens ha deixat bocabadats per la seva enorme naturalitat a l’hora d’interpretar un personatge gens fàcil i que requereix transmetre un text força llarg; un paper en el qual s’alternen dues nenes i que nosaltres vàrem poder veure en la interpretació de Gala Marqués….. ens va enamorar de totes … totes.

Segur que si aneu a veure-la, aquesta proposta, en quant acabi la representació, us provocarà unes enormes ganes de debatre el tema…

… és ètic utilitzar els mitjans al nostre abast, per satisfer els nostres desitjos més foscos, malgrat que aquests siguin simulats i no tinguin conseqüències en el món real?

… s’hauria de legislar per evitar-ho, malgrat que els fets siguin virtuals ?… o la llibertat de l’home, està per sobre la moral dels que la voldrien retallar?

Una proposta que us recomano sense cap mena de dubte.

text de Jennifer Haley

direcció Juan Carlos Martel Bayod

intèrprets Andreu Benito / Joan Carreras / Gala Marqués – Carla Schilt / Víctor Pi / Mar Ulldemolins