VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

(FF) REMAKE – 

Aquesta és una proposta de la Zentraleta Escénica interpretada per un dels seus membres, Mónica Aguiar i dirigida per Lorena Candia.  Ens van fer saber que oferien una única interpretació al Casal de Barri de Prosperitat i allà ens vam dirigir tot sortint de la Villarroel.

Un personatge viu una existència repetida que no controla, s’aferra desesperadament a la paraula i als gestos que repeteix dia a dia de forma gairebé compulsiva. Si oblida algun dels passos que sistemàticament va repetint dia a dia s’angoixa i repassa des de l’inici tot el que ha de fer: despertar-se, rentar-se les dents, esbandir-se la boca, pentinar-se, prendre un cafè, ……

Ens retrata un personatge desarrelat i solitari tot i que parla o sembla que parla amb algú que s’amaga en la foscor del teatre o en els seus records. Ens presenta la seva lluita desesperada per no perdre l’ordre de les accions que ha de fer i per establir una lògica ordenada al que fa.

Una proposta que ens vol fer qüestionar la raonabilitat de les nostres vides, la buidor que a moments la fa insuportable i que emplenem amb teatre, textos, veus, sons, sorolls, autors, gestos, com una forma d’omplir aquesta buidor. Els dubtes, alegries i penes de la protagonista són un mirall dels nostres dubtes, alegries i penes. Vol ser també un homenatge als autors i les seves obres.

La Zentraleta Escènica va néixer l’any 2014 i FF va ser el primer projecte que van estrenar al novembre d’aquell any. FF (REMAKE) és una nova versió d’aquest primer projecte del qual diuen que serà sempre una obra refeta i en constant transformació.

“Ens mou un teatre compromès socialment i transformador. Profund i viu. Un teatre amb el qual poder mirar-nos, descobrir-nos, reinventar-nos i preguntar-nos. Amb el qual plantejar preguntes… Un teatre amb risc, en el qual cada assaig i cada actuació és un viatge“.

En entrar a la sala, ella seu darrere una taula que no deixa veure res, només el seu cap i part del seu tors. Unes bosses negres a les bandes contenen els objectes que anirà traient de forma ordenada i anirà desant sobre la taula o penjant de pinces que cauen del sostre al voltant de la taula. En molts moments aquesta escenografia ens va recordar Els dies feliços d’en Samuel Beckett que vam poder veure al Lliure de Gràcia l’any 2014 i el personatge ens recordava a Winnie, la seva protagonista.

Mónica Aguiar és nascuda a Gran Canaria que ja de petita jugava a representar i escollia curosament el vestuari i l’attrezzo com una part del joc. És actriu, creadora, directora, escriptora, mestra, tallerista, …. i amb moltes ganes de compartir i aprendre. En 1997 es trasllada a Madrid per estudiar interpretació, dansa i cursos d’expressió vocal. Viatja a Itàlia on es forma en Comèdia de l’Art i més tard es forma en entrenament actoral amb Hernán Gené. Des del 2007 viu a Barcelona on estudia Artteràpia i amplia la formació de clown. Forma part i treballa en diferents companyies al llarg d’aquests anys fins al 2014 en què entra a formar part de la Zentraleta Escènica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens ha interessat força la proposta, malgrat que l’hem vist potser, masses coincidències amb la Winnie de Samuel Beckett en aquella fantàstica representació de ELS DIES FELIÇOS interpretada per l’Emma Vilarassau. Aquí, en aquesta (FF) REMAKE, la protagonista actua també “clavada” a terra, sense que se li pugui veure en cap moment de cos sencer, ni tan sols en els aplaudiments.

Una bona proposta que no sabem ni on ni quan es tornarà a representar. Ens vàrem quedar amb les ganes de xerrar una estona amb l’actriu i la directora, per acabar d’entendre algun dels aspectes de la posada en escena.

Nota: les fotografies han estat facilitades per l’actriu Mónica Aguiar, que ha volgut expressament que retirés les que havia fet jo mateix durant l’espectacle.

Creació: La Zentraleta Escénica

Direcció: Lorena Candia

Intérpret: Mónica Aguiar

Escenografía: Luis Ortega i La Zentraleta Escénica\ Vestuari: La Zentraleta Escénica \ Fotografía: María Préstamo, Ale López, Raúl Ornelas i José Crespo \ Disseny gràfic: Raúl Ornelas i La Zentraleta Escénica

Preciós cargol clavat en terra