– Teatre (23) – ELS HOMES SÓN DE MART I LES DONES DE VENUS – Club Capitol (🐌+ 🐚)

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

ELS HOMES SÓN DE MART I LES DONES DE VENUS (guia essencial per entendre la parella) –

John Gray és un autor nord-americà que escriu sobre les relacions i el creixement personal. L’any 1992 va escriure el llibre que el va catapultar a la fama en convertir-se en un best-seller….”Els homes són de Mart, les dones són de Venus“. Els llibres de Gray parteixen de la premissa que els homes i les dones són intrínsecament diferents i que la igualtat només s’aconsegueix acceptant aquestes diferències en lloc d’intentar igualar-les.

Fa més de set anys que l’autor i actor francès Paul Dewandre va fer l’adaptació teatral d’aquest llibre, i des de llavors s’ha representat ininterrompudament en els escenaris francesos. A partir d’aquesta adaptació Paco Mir la va traduir i adaptar fent una versió amb més components còmics i retallant la durada. L’any 2014 va ser estrenada al Poliorama amb Jordi Martínez. Aquesta és la tercera temporada d’aquesta producció, aquesta vegada en el Teatre Capitol i amb Jordi Díaz a l’escenari.

Esperàvem trobar molts tòpics i hem trobat tots els tòpics, de fet tota la producció és un tòpic, des de la posada en escena on volen simular que estem en un curs de formació on el primer que ha de fer el professor és passar llista (?), tres pissarres, una vermella (homes), una verda (dones) i la neutral de color negre.

Voler donar proximitat interactuant amb el públic amb preguntes que requereixen respostes globals i evidentment tòpiques.

Explicant anècdotes en primera persona per demostrar que ell, que és el professor és el primer afectat per l’error de no actuar sabent que els homes i les dones són diferents.

Una obra dirigida fonamentalment a les dones per tal de què surtin satisfetes del teatre pensant que tenen raó i on els homes, aparentment, queden ridiculitzats. O no són ells els que no entenen les dones ??

Ens sap greu, perquè creiem que l’error ha estat nostre, per anar a veure una obra que busca únicament complaure a un públic, que l’únic que persegueix és passar l’estona i riure una mica. I és amb aquests tipus d’obres que en nosaltres es produeix l’efecte contrari i som incapaços de valorar positivament el contingut (???) del que ens estan dient. Ens hem equivocat en voler veure aquest espectacle, al llegir a la xarxa alguns comentaris positius.

Reconeixem l’esforç d’en Jordi Díaz que durant més d’una hora ha d’aconseguir que els espectadors estiguin connectats al seu discurs, riguin i surtin satisfets. Però també reconeixem que a nosaltres aquest tipus de teatre no ens agrada, no ens omple i per tant no ens satisfà.

També hem de dir, que al nostre voltant hi ha gent que ha gaudit i rigut de valent.

No hem llegit el llibre, perquè nosaltres no som lectors dels llibres anomenats d’autoajuda, i per tant no podem valorar si l’adaptació que s’ha fet és correcta o no. En tot cas creiem que està basat en estereotips i tòpics que no contemplen les particularitats de moltes persones.

No som els únics en no llegir el llibre ja, que Edu Pericas, el director de la proposta reconeix que el llibre va presidir durant anys la seva tauleta de nit fins que va desaparèixer sense haver-ho llegit.

Lamentablement, una nit de teatre fallida.