– FIRA TÀRREGA 2016 – tercera jornada – 10.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón & Imma Barba – 

Aquesta serà la darrera crònica de la FIRA TÀRREGA 2016 a “Voltar i Voltar”, que intentarà explicar el que l’Imma i jo vàrem poder veure durant dissabte passat. Ens vam quedar amb les ganes de viure l’últim dia, diumenge 11 de setembre, però vàrem considerar que per nosaltres era molt més important tornar a recolzar amb la nostra presència a Barcelona, la manifestació multitudinària amb la voluntat d’aconseguir com més aviat millor un estat propi per Catalunya. Fira Tàrrega a hores d’ara ja ha anunciat els dies de l’edició del 2017 i veiem que han descartat presentar espectacles durant la jornada de la Diada, ja que se celebrarà del 7 al 10 de setembre del 2017.

  • Teatre d’objectes (16) – L’ONIRIC MÓN DE DINS  (Cia. Holoque) – (🐌🐌🐌) – Espai Reguer

Una petita, molt petita instal·lació de fusta, amb peces que segons ens comenten s’encaixen perfectament entre elles i que els hi representa un procés de 90 minuts de muntatge, ens acull; tres bancs de fusta i un petit teatre. Tot fet de material reciclat. Només 16 persones poden veure aquesta petita peça que és la primera d’aquesta companyia liderada per Diego CaicedoEll mateix és qui actua i interactua amb titelles hologràfiques.

Hakan, és el protagonista i en despertar-se descobreix que ha perdut la seva llum interior, que és buit. En aquest punt inicia el seu recorregut per recuperar la llum a través d’hologrames que ell mateix ha invocat.

Una petita producció que ens ha agradat per la seva simplicitat i per la gestualitat d’en Diego que sense dir ni una paraula ens ha transmès el seu neguit per aconseguir trobar la llum que ompli la seva vida.

________________________

________________________

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

         #CIUTATVISIBLE (Colordellop) – Instal.lació al espai Fassina

________________________

  • Recorregut musical – ENTROPIA, ENTALPIA, UTOPIA (Diga’ls-hi inquiets) – Amb inici al espai La Fassina

Dotze músics de carrer ens ofereixen una mescla heterogènia que ens fa bellugar el cos en un univers ple de música, somriures i moviment.

________________________

  • Dansa (17) – FRAMES (La Licuadora) – (🐌🐌) – Plaça d’Europa

La plaça de gom a gom dificulta la visibilitat del moviment dels cinc ballarins dirigits per l’escenògraf Rodrigo Chaverini. Una creació que entrecreua disciplines escèniques diferents i que experimenta amb la individualitat i la multiciplicitat , els ballarins s’expandeixen i es contrauen en moviments i figures repetitives i constants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Potser la calor de la una del migdia o la impossibilitat de veure l’espectacle globalment ens va fer percebre asincronies que no ens van convèncer.

Aquest espectacle també està emmarcat dins del FOCUS XILE.

________________________

  • Teatre de carrer (18) – VIAJE Nº 9 (Teatro del sonido) – (🐌🐌🐌+ 🐚) – Plaça d’Europa

Tornem de nou a la plaça d’Europa per tal de participar en aquest joc teatral que ens ha preparat aquesta jove companyia xilena i que amb aquest espectacle inicia el seu “viatge” teatral, ja que es tracta d’una opera prima.

Fem cua davant del taulell de la Companyia de Transports Acústics per tal d’aconseguir la nostra targeta d’embarcament al vol que ens portarà al “Món Natural”. Bescanviem l’entrada per la targeta, una gorra de color carabassa, el color dels uniformes de la tripulació, i unes ulleres de “visió auditiva”. Circulem fent ziga-zagues per uns imaginaris recorreguts tal com si realment hi fossin en un aeroport abans de passar pel control d’equipatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mentre esperem, el comandant de l’avió ens va saludant arrossegant una petita maleta i amb una copa de cava a la mà.

La tripulació ens fa accedir a la plaça-avió i ens acomoda. Comença el viatge imaginari cap a la naturalesa i amb les ulleres que impedeixen qualsevol visió, escoltem i sentim com la natura ens atrapa, i ens sentim en un bosc, un riu, una cascada … i els sorolls dels animals que hi viuen.

I aterrem, i ens fan anar a un poblat imaginari on un xaman ens ballarà una dansa que ens connectarà amb la natura. Uns estris sonors que són repartits ajuden a acabar aquest joc amb la participació col·lectiva.

Ha estat una proposta divertida que ens ha fet passar una molt bona estona i ens ha fet somriure des del moment zero tot i el sol i la incomoditat d’estar drets tota l’estona.

________________________

  • Dansa Teatre (19) – A MÍ NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (Cia. Roberto G. Alonso) – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sota un pont de Tàrrega

Sens dubte aquesta proposta és un dels millors espectacles d’aquesta Fira Tàrrega.

Estem davant del Poliesportiu Municipal on ens han identificat amb un adhesiu que creiem recordar deia “Sóc d’aquest món”, i ens condueixen a sota un pont situat a l’altra banda de la fira i del pàrquing.

Allà saludem en Marc Rosich i prenem posició, que no seient, de cara a ella. Roberto G. Alonso és ella, i està situada a l’altra banda del petit rierol, un munt de trastos vells i els seus vestits son tot el que té. Ella ha estat desnonada i viu aquí sota el pont.

Amb una llauna de foie gras que menja a cullerades ens demana si portem alguna cosa per menjar que no siguin pomes o pastanagues i demana un cigarret, ja que segons ens anuncia serà imprescindible per la història que ens ha d’explicar, la seva història.

És un text escrit a quatre mans per Marc Rosich i el mateix Roberto G. Alonso, un text amb una sensibilitat extraordinària i ple d’humor, un text que combinat amb la posada en escena, la direcció d’en Marc i la interpretació d’en Roberto ens ha arribat profundament i ens ha magnetitzat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ella era actriu tot i que Tenesse Williams no va tenir l’oportunitat de conèixer-la i és per això que no va escriure cap paper per ella. La poca fortuna i la mala sort ha fet que acabes desnonada. És brutal l’escena on ella dialoga amb una làmpada-empleada del banc i la intenta convèncer que pagarà, que únicament necessita una mica més de temps. Mentre amb les sabates de taló va foradant els cartons que cobreixen el terra, ens diu com si res que ella a casa seva tenia parquet. També ens explica que s’havia endut molts llibres però que el fred de l’hivern la va empènyer a cremar-los, ja que com diu “nada arde mejor que la ficción“.

Es va canviant de sabates i de vestits continuadament durant tot l’espectacle i ens diu que com és l’únic que encara conserva de la seva vida anterior, ens els vol ensenyar, perquè són bonics. Roberto es belluga amb agilitat per un espai escènic que ha aprofitat el lloc i fins i tot se n’aprofita dels grafitis de la paret.

La música també forma part important d’aquest espectacle amb moments on Roberto fa play back o canta en directe, com les cançons de Mari trini o Sara Montiel, i moments de dansa com la que interpreta en el sofà amb la cançó “Soledad” de Chavela Vargas d’acompanyament.

Rere les històries que ens explica amb molta simpatia i naturalitat s’amaga la dona desnonada, abandonada en tots els sentits que lluita per sobreviure i fa de la interpretació un aliat que l’ajudi a mantenir l’esperança i la il·lusió per un futur que sap que no té, quan de mica en mica s’allunya de nosaltres al so de la cançó “je suis malade” de Lara Fabian.

Una autèntica joia en un marc inigualable que ens ha corprès emocionalment i que sense dubtes tornaríem a veure.

________________________

  • Circ (20) – INTARSI (Companyia de Circ “Eia”) – (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – Col.legi Sant Josep

Ja havíem tingut oportunitat de veure treballar aquesta companyia al desembre passat al TNC amb la seva proposta CAPAS (opinió que podeu veure AQUÍ), en la seva gira de comiat després de 150 representacions. Ara ens ofereixen un nou espectacle amb quatre acròbates que barregen la dansa, el teatre físic i les arts del circ. Aquesta producció es va presentar al mes d’abril al Mercat de les Flors dins del cicle “Circ d’Ara Mateix”.

Segons ells manifesten, les relacions humanes, els estats d’ànim estan en continua transformació. Com la creació. Com la vida. Ells, a través d’un petit fil argumental ens demostren les seves habilitats com a artistes complets, ja que a banda de les seves aptituds acrobàtiques que molt sovint ens deixen bocabadats, també ens mostren la seva vessant còmica, amb situacions que arrenca’n el riure. Una escenografia que comença sent una plataforma es converteix en un munt de peces que transformen constantment l’escenari i l’espai: Construir i de-construir, no caure i no deixar caure, transformar i retransformar…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle reflexiu i visceral que té com a objectiu “fer riure pensant” o “fer pensar rient” i que ens porta a mirar les coses des de diferents perspectives. Cadascú està sol d’una manera o altra i se sent diferent i potser superior als que l’envolten, però si mires bé, t’adones que ningú és molt diferent dels que són al voltant i que molt sovint necessites els altres per tirar endavant.

Una proposta que ens ha agradat molt, tant per la seva vistositat, per l’energia que desprèn i la reflexió a la qual ens obliga.

________________________

  • Dansa (21) – OSKARA (Kukai Dantza) – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Ateneu

I amb aquesta proposta de la companyia basca Kukai Dantza finalitzem el nostre recorregut per la Fira de Tàrrega 2016, i la veritat que no ho podem fer de millor forma que amb un espectacle que valorem amb 5 cargols voltaires.

Un espectacle basat en la cultura basca tradicional però amb la perspectiva d’artistes contemporanis en un muntatge dirigit per Marcos Morau, director de la Veronal i conceptuat com un dels millors coreògrafs actuals.

OSKARA és un treball que fa un recorregut per la cultura basca, partint dels mites des del seu origen fins a l’època contemporània.

La dramatúrgia de Pablo Gisbert, el vestuari blanc d’Iraia Oiartzabal i una posada en escena minimalista ens va fer recordar alguns dels espectacles de la Veronal, una companyia que sempre ens ha fascinat. Unes imatges d’una gran bellesa amb una sincronització perfecta dels cinc ballarins que evolucionen per l’escenari i interactuen amb personatges populars de les festes basques.

oskara-fira-tarrega-2016-voltar-i-voltar-1

La il·luminació, l’espai escènic i sonor i la veu, cantant a cappella, d’Erramun Martikorena arrodoneix un espectacle bellíssim i d’una perfecció quasi absoluta.

________________________

________________________

Han estat 3 dies intensíssims, en els que hem pogut veure mooooolts espectacles, dels quals hem pogut valorar aquí 18 propostes escèniques. Una gran FIRA la que aquesta edició. L’any vinent segur tornarem !!!

aplec_caragol

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Circ, Dansa, Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s