VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
El divendres al sortir al carrer de bon matí, l’ambient de tranquilitat del dia anterior havia desaparegut, però d’aixó es tracta…
- Dansa (09) – MENAR (Joan Català & Roser Tutusaus) – (🐌🐌🐌) – Plaça Major
Aquest espectacle de dansa era gratuït al ben mig de la Plaça Major, on el dia anterior m’havien arrebossat de colors en l’espectacle inaugural.
Menar és el resultat del procés d’investigació escènica que han dut a terme la Roser Tutusaus i el Joan Català. Una corda de 30 metres i dos cossos ocupen l’espai públic per interactuar amb el públic.
D’entrada la manera original de fer un cercle obert mitjançant la corda, el vaig trobar com a mínim curiós, malgrat algun moment de nervis per part de Joan Català, en veure que l’idea d’utilitzar la corda com si es tractés d’un compàs, no acabava de funcionar amb algun espectador.
Em va semblar un treball físicament intens, en el que la força i al mateix temps la sensibilitat en els moviments, que semblaven senzills a primera vista, però de resultats de gran bellesa. Els dos intèrprets dialoguen amb la seva dansa, lligats a una corda i al mateix temps aquesta dansa la impregnen de tècniques circenses.
Malgrat la incomoditat d’haver d’estar dret durant tot l’espectacle, vaig gaudir força de la proposta.
________________________
________________________
- Circ – (10) – ALL GENIUS ALL IDIOT (SVALBARD) – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Col.legi Sant Josep
Com veieu per la valoració “cargolaire” aquest espectacle el vaig trobar fascinant des del primer segon, quan tot just entrar a la Sala vaig veure el mestre de cerimònia, Ben Smith enfilat a sobre d’una barra vertical vestit amb un abric de pells i unes banyes de cérvol al cap, cantant i tocant a la guitarra. Després veurem un espectacle molt visual, barreja de circ, performance, teatre, comèdia física amb força morbo sexual i música en viu per crear una peça original de to surrealista i d’una gran pulcritud tècnica.
Es tracta d’una companyia de circ formada per membres de diverses nacionalitats, un britànic (Ben Smith), un català (Quim Girón), un alemany (Tom Brand) i l’espanyol (Santiago Ruiz). Era un espectacle molt esperat, ja que aquesta companyia va triomfar a la Fira de Tàrrega de fa 2 anys amb “Animal Religion”.
Aquest espectacle és molt diferent, però igualment espectacular i provocatiu, i malgrat tot, el més important de l’espectacle són els equilibris i els números d’acrobàcia que deixen bocabadats als espectadors. Però tot suma per configurar l’espectacle “total” amb Músiques espectaculars, com l’ària de la Reina de la Nit de la Flauta Màgica, que es barregen amb carros de compra de supermercat, cordes, aigua en un gran vas de vidre, deixalles, moviments pèlvics i insinuacions sexuals entre els quatre homes, uns molts “mascles” i altres potser no tant … fins i tot amb un striptease molt i molt divertit, … i és que han sabut utilitzar el circ “extrem” per remarcar la faceta més animal del comportament humà. Senzillament Brutal !!!
Aquesta producció ja ha rebut el guardó a la millor peça de circ i teatre físic a l’Adelaide Fringe 2016.
________________________
- Noves dramatútgies – (11) – SI SABES LO QUE HAY – (Fundación Collado – Van Hoestenberghe) – (🐌🐌🐌+ 🐚) – Poliesportiu Municipal
Un muntatge on el públic es reparteix per un gran espai buit, una mena de saló de ball després d’una festa. A través del moviment, el públic és conduït cap a una estranya catarsi col·lectiva mentre se li plantegen preguntes incòmodes i se’l convida a deixar-se afectar. Un ritual delirant que ens confronta amb el significat d’estar junts. Una reflexió en la qual el patetisme i el riure tindran efectes catàrtics irreparables.
Tenia una certa recança, perquè havia llegit comentaris no massa favorables d’aquest espectacle, quan es va representar als Arts Santa Mònica de Barcelona, però per sort va ser un dels espectacles que vaig triar. Crec que el problema és el no saber integrar-se en l’espectacle, perquè jo vaig gaudir de valent ballant “El Bolero de Ravel” durant els 17 minuts de la seva durada, deixant-me anar completament.
La desinhibició precisament és el que ens presenta aquesta proposta, l’acostament a l’altre… al que tenim davant nostre, malgrat que segurament no el coneixem i sovint ens preguntem… Qui és ? Quins projectes de vida te ?… ens hauríem de conèixer millor els uns als altres i oblidar les cuirasses que sovint fem servir davant de la resta de la gent que ens envolta.
________________________
- Bus itinerant – (12) – TERRA CONDERE – (Silere) – (🐌🐌🐌🐌) – recorregut pel camp
Ens convoquen davant el cementiri i des d’allà ens porten en autobús a fora de la ciutat, precisament on s’havia de construir una presó que havia de substituir a la presó model de Barcelona; aquest projecte es va parar fa uns anys i la falta de pressupost va fer que es cancel·lés el projecte; el resultat és que l’ajuntament de Tàrrega ha de fer front a unes indemnitzacions milionàries als afectats i els terrenys estan ara mateix en desús, també pel que servien fins aleshores…. per conrear.
Aquest projecte s’inicia com a treball del Màster de Creació en Arts de Carrer i es desenvolupa dins els Laboratoris de Creació del Programa de suport a la Creació de Fira Tàrrega. Es tracta d’un recorregut a peu, on els espectadors són vestits amb una granota vermella, com si es tractessin de presos de Guantánamo i en silenci caminen en grups reduïts per camins marcats amb terra negra, pel mateix lloc on s’havia de construir aquella presó que ha quedat descartada…. un terreny enorme de 61.042 metres quadrats.
Una manera de crear un esdeveniment artístic on els espectadors deixen de ser passius i es converteixen en els protagonistes…. ells són els actors de la funció de Teatre i comproven a més a més, amb els seus ulls la destrucció del territori. Els diferents grups reduïts s’entrecreuen i no es trobaran fins al final, malgrat que tots ells han recorregut els mateixos camins en diferent ordre.
En alguns punts del recorregut ens expliquen el significat de tota l’experiència, a través d’uns altaveus amagats entre les branques o en forats fets expressament a la terra que trepitgem; malauradament a mi em toca el torn que les explicacions són en angles i em perdo moltes de les coses que es van explicant (encara sort que després ho recuperaria a través del dossier de premsa).
L’experiència em va agradar moltíssim i encara mes perquè l’hora llarga de caminada per aquest terreny irregular, entre ametllers i oliveres, el vaig poder fer a l’hora de la posta de sol i la temperatura era agradable i les vistes en aquell moment eren espectaculars, com si formessin part del mateix espectacle.
________________________
- Multidisciplinar (13) – CAFÉ EUROPA – (Ondadurto Teatre) (🐌🐌) – Plaça Hort del Barceloní
Cafe Europa explica la vida d’un petit poble amb gent bona i honesta que s’estima i es respecta. Una rutina que es veurà alterada amb l’arribada d’una forastera. Ondadurto, mitjançant el teatre físic i gestual i el nou circ, ens sorprèn amb aquest muntatge que se serveix d’una gran estructura inspirada en l’arquitectura del Museu Guggenheim de Bilbao. Una al·legoria que retrata la hipocresia i els vicis de la nostra societat.
Malauradament va començar quasi mitja hora després de l’hora prevista i no es va poder aixecar finalment la pantalla on s’havien de fer projeccions; la nostra posició al costat d’uns altaveus a un volum desmesurat tampoc van ajudar massa per gaudir de l’espectacle. Teatre visual ple de colors i de personatges fantàstics, que no ens va acabar d’ompli (l’Imma ja havia arribat a Tàrrega)… i a mes a mes vàrem haver de marxar minuts abans del final, per tal de veure el següent espectacle.
________________________
- Teatre – (14) – BARCELONA CONTRA LA PARET – (LaPùblica) – (🐌🐌🐌) – Plaça dels Comediants
Moltes ganes de veure aquesta nova proposta de la companyia LaPública en la seva presentació a Tàrrega. Aquesta producció va estar realment estrenada al Festival Grec i després d’aquí anirà als Lluïsos de Gràcia, a l’Antic Teatre i al Festival Temporada Alta.
Un espectacle pensat perquè es pugui representar en escenaris tradicionals o al carrer. En aquest cas estem a la plaça dels Comediants, unes grades buides, una petita plataforma, una barra de bar i al fons la taula de so.
La Lali Álvarez ens indica que estem en una festa i que per tant no hem de seure i ens conviden a una cervesa. Sona la música. Entre tots nosaltres, que per cert som molts (potser masses per poder gaudir com caldria, del que ens ofereixen), estan 3 personatges que ens explicaran 3 relats inspirats en històries reals que han passat a Barcelona en els últims 10 anys.
Primer ens parlen de la Barcelona que veiem, la gran Barcelona que es pot copsar des de qualsevol lloc una mica enlairat, o des d’un terrat. Els espais, els edificis, les distàncies, la gent, el mar…. la Barcelona de les olimpíades…. la ciutat perfecta.
Una Barcelona que en la seva carta municipal es defineix com “un símbol de llibertat i de progres, una ciutat de convivència feta en la pluralitat i la diversitat que ha projectat al món la seva capacitat d’iniciativa, la seva vocació de modernitat I el seu compromís solidari en la construcció d’un món en pau, basat en el respecte i la tolerància”.
Però de cop el discurs dels tres protagonistes pren un altre caire, un caire de denúncia, una denúncia d’uns fets que es van produir realment. Ens parlen persones que han estat empresonades i ens expliquen la seva angoixa vital dins d’una cel·la petita, ens parlen de la incomunicació, de les tortures, de la impotència en saber-se innocents, però imputats per uns fets en els quals ni tan sols van participar. I els actors ho fan tan bé que arribem a creure que realment han estat ells els que ho han patit.
També ens deixen escoltar les declaracions dels polítics que ho neguen tot i de la policia que rep les consignes de com han d’actuar, de la brutalitat dels cossos policials…..i també ens parlen de la misèria, de les persones invisibles que viuen a la nostra ciutat.
I bé, molt bé el que ens diuen, però sincerament hem sortit decebuts i podem dir que una mica disgustats perquè ens hem trobat amb una visió de Barcelona massa demagògica. Vol ser una denúncia però portada a l’extrem i acaba fent afirmacions i generalitzant tòpics com en el brindis de la Lali que particularment ens ha ofès, en dir que la gent de Sant Gervasi cobra 7 vegades més que qualsevol altra persona d’un altre barri. I ves per on, nosaltres estem a la frontera de Sant Gervasi i de Gràcia i cobrem una pensió (el Miquel ja jubilat) i un sou normalet. Creiem que per defensar unes idees, no cal caure en una demagògia tan extrema que cau en el ridícul, molt semblant al que utilitza l’alcaldessa Colau, per guanyar vots com sigui.
No volem dir amb això que la proposta no sigui vàlida, ni que les interpretacions no siguin molt bones però creiem que la proposta hauria de revisar el seu negativisme, per irreal.
Segurament l’haurem de tornar a veure per valorar-la de nou.
________________________
- Circ Polític – (15) – MANIFESTA – (Cia. Obskené) – (🐌+ 🐚) – Espai Regue
Segons el programa de mà: Manifesta reivindica l’espai públic, la comunitat i el ritual col·lectiu. Prenent el circ com a poètica del risc, l’espectacle és un manifest per qüestionar-se –sempre qüestionar-se– i una festa per ballar i ballar. Una proposta visual, lúdica i crítica, plena d’energia i genuïnament de carrer. Una simbiosi de circ, text i música. Un projecte resultant del treball en equip d’una sèrie de creadors de nacionalitats, trajectòries i llenguatges artístics diversos.
A nosaltres no ens va fer el pes i gairebé no vàrem entendre res del que volien transmetre. Estem d’acord que es tracta d’un espectacle de gran format, amb un desplegament important de mitjans, vídeos, projeccions, vestuari espectacular ple de color, traducció simultània en diversos idiomes…. però les corredisses, els crits i les frases que per nosaltres eren inconnexes, ens van deixar molt decebuts, segurament perquè era un dels espectacles més esperats de la Fira de Tàrrega i sincerament esperàvem molt més.
Ni la tirolina per on es llencen algun dels seus protagonistes de l’escenari a la torre de llums i so, ni el confeti llançat de forma espectacular sobre la gent en peus davant l’escenari, ni els focs d’artifici aconsegueixen aixecar aquesta proposta. Es podrà veure de nou a les festes de la Mercè a Barcelona… ja em direu el que.
________________________
