VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Fa molts anys que em passejo per la Fira de Teatre de Tàrrega, crec que des de les primeres edicions on gairebé tot era gratuït; llavors anàvem amb els fills que encara eren força petits i dormíem a l’autocaravana que en aquell temps teníem. Ara les coses han canviat força i les multituds envaeixen els carrers, es fa difícil a vegades gaudir amb tranquil·litat del Teatre al carrer; suposo que és l’edat que no perdona, perquè ara prefereixo la tranquil·litat d’anar amb les entrades de pagament a la butxaca, malgrat que tot i així acabes esgotat de tantes caminades d’un lloc a l’altre de la ciutat.
Han estat per mi 3 dies intensos d’Arts Escèniques, dijous, divendres i dissabte (diumenge tocava la Diada a Barcelona)… 3 dies en els quals he gaudit al màxim i en el que he pogut veure moltíssimes coses interessants, malgrat que en aquestes tres cròniques que ara començo a escriure, únicament valoraré i de forma molt resumida, les que he pogut veure en la seva totalitat.
El dijous dia 8 de setembre ja estava a Tàrrega abans de les 10 del matí, per tal de recollir l’acreditació de premsa i poder veure la primera proposta que en teoria havia de començar a les 11 del matí, quan encara està tot molt tranquil.
- Instal·lació – CELLODRAK (Montana Colors amb la col·laboració amb Tope) a la plaça de les Nacions. Malgrat que era una instal·lació, em feia especial il·lusió veure com començava tot i comprovar la seva evolució al llarg dels següents dies. Malauradament vaig esperar més de mitja hora i no va aparèixer ningú que comences a instal·lar-la; vaig marxar de la plaça amb el cap cot i força indignat; mal començament de Fira. Per sort la cosa milloraria i al llarg del dia vaig poder espectacles que pagaven la pena.
Les fotografies de la instal·lació CELLODRAK són fetes en hores i dies posteriors
________________________
- Noves Dramatúrgies (04) – CORROC – (Escarlata Circus) – (🐌🐌+ 🐚) – Espai Sinaia
Experiència poeticocientífica concebuda com una visita guiada a una col·lecció de pedres amb forma de cor, que prenen vida, expliquen històries i són l’eix d’un exercici «geocardioteatralcircense». Es tracta d’un treball minuciós i amb força sensibilitat on els espectadors que entren en una sala fosca convertida en un món de fantasia, “viatjaran” per la història i se sorprendran com infants dels coneixements que ens aporten aquesta parella d’actors, la que fa de “científica” i el que fa de pallasso.
No es tracta pas d’un espectacle pensat per infants, malgrat que estic segur que també gaudiran, perquè els “Escarlata Circus” s’adapten a tot tipus de públic. Un espectacle que barreja teatre d’objectes, circ, teatre de text i moooolta sensibilitat.
Malgrat que em va interessar des de l’inici i valorant sobretot la seva indubtable qualitat, va arribar un moment que vaig desconnectar, especialment quan es va aprofundir pel meu gust massa en la història… egipcis, grecs, edat mitjana…. Segurament la meva valoració seria molt millor si s’hagués escorçat l’espectacle deu minuts…. crec que no calia tanta història… i això acaba avorrint a alguns espectadors.
________________________
- Teatre Container – (05) – LA COCINA PUBLICA – (Teatro Container) – (🐌🐌🐌) – Col.legi Angel Guimerà
Aquest espectacle és un dels programats dins del FOCUS XILE 2016, país especialment convidat en aquesta edició. A Xile a segons quins barris populars, els veïns del barri cuinen amb els comensals, generant una saborosa trobada social que permet el reconeixement dels diversos costums culinaris dels habitants d’un territori.
La companyia “Teatro Container” va estudiar com apropar el teatre al carrer i van trobar aquesta fórmula que estan portant a llocs necessitats del seu país, oferint dinar de forma gratuïta. També aquesta proposta està girant per diversos països, però de forma teatral lúdica i amb entrada de pagament.
Es tracta d’una cuina ambulant, albergada dins d’un contenidor marítim. En el cas de Tàrrega, cada dia el menú és diferent i les cuineres són d’aquesta ciutat que intervenen voluntàriament. Els comensals participen d’una forma activa en la preparació de les taules i el repartiment del dinar. L’espectacle el formen el mateix públic que participa, malgrat que també alguns artistes locals fan la seva aportació; dijous a banda dels membres de la companyia que van interpretar diferents cançons, la cuinera protagonista va ser l’Alba Pijoan i van participar Jordi Palau (cançó) i Jofre Costa (dansa), que curiosament durant el dinar es va asseure al meu costat.
La carpa tenia un tendal format per roba de segona mà, recuperada de veïns de Tàrrega, cosida per formar un preciós i peculiar embalat; tots els coberts, plats, gots, cassoles i estris de cuina eren recuperats dels “trastos vells”, sense cap cost. Una proposta divertida i sobretot integrada a la societat on es representa, ja que la companyia viatja sense equipatge per crear aquest espectacle.
________________________
- Espectacle Inaugural – (06) – THE COLOUR OF TIME – (Cie. Artonik) – (🐌🐌🐌🐌) – Carrer Sant Pelegrí a Pça. Major
The Colour of Time és una explosió de color, d’alegria i de bons desitjos en una desfilada coreografiada. Un ritual efímer que s’origina per tal d’esborrar les jerarquies i les diferències entre les persones i de celebrar col·lectivament l’amistat, la interculturalitat i el mestissatge.
L’espectacle va començar el seu recorregut al carrer Sant Pelegrí, una mica fluix, però en arribar a la Plaça del Carme (el Pati), la cosa es va animar força, malgrat que l’explosió definitiva va esclatar a la Plaça Major.
L’espectacle s’inspira en el Holi Festival que se celebra a l’Índia amb l’arribada de la primavera. La proposta combina moviment, actors-ballarins i músics en viu i convida el públic a participar d’una passejada molt especial per compartir un bany de pols de gulal i un munt d’abraçades i a canviar entre tots el color del firmament.
Cie. Artonik. Companyia francesa nascuda el 1992, amb una amplíssima trajectòria internacional, es serveix de la dansa, el teatre, les arts visuals i els ambients musicals per a desenvolupar el seu estil escènic característic.
Jo em vaig voler integrar plenament i em vaig submergir sota mateix on es llançava la pols de colors, que em va deixar irreconeixible; malauradament em vaig quedar sense bateria al mòbil i no us puc deixar cap imatge de com vaig quedar; hauria de ser molt espectacular, perquè camí de l’hotel molta gent m’anava parant per fer-me fotografies.
Això si, us ho puc assegurar, m’ho vaig passar “pipa”.
________________________
- FULGOR (07) – (Teatre Niño Ploretario) – (🐌🐌🐌🐌) – Cal Trepat
Després d’una dutxa ràpida per treure la pols de colors, vaig començar a caminar cap a Cal Trepat, sense adonar-me que hauria estat millor agafar el cotxe; massa tard quan em vaig adonar perquè veia que no arribava pas a l’hora. Encara sort que uns desconeguts em van veure massa esgotat i es varen oferir a apropar-me quan ja quasi havia decidit abandonar.
Haig d’agrair a aquestes persones amables que no em coneixien de res i varen fer possible el que pogués veure un dels espectacles que em van agradar més de la jornada. Aquesta companyia xilena posa la seva mirada artística en les fractures socials i en la marginació. En aquest cas aborda el fenomen de la immigració i la supervivència en el context d’un món desigual i entestat en un creixement sense límits. Un mosaic d’històries íntimes que invoca un paradís de mons imaginaris on tothom podria ser allò que desitja. Cossos que afronten la manca d’oportunitats, el desarrelament, la festa, l’amor i la solitud.
Malgrat que no es tracta d’un tipus de Teatre amb massa text i més aviat es recolza amb l’impacte visual i el teatre físic, personalment em va impactar força, malgrat que en alguna ocasió vaig arribar a perdre el fil. Aquest espectacle també està emmarcat dins del FOCUS XILE.
________________________
- Teatre – (08) – MISA FRONTERIZA (🐌🐌🐌+ 🐚) (Universitarioteatro & Gorguz Teatro) – Les Sitges
Aquest va ser el darrer espectacle que vaig poder veure en aquesta jornada i malgrat que va començar a les 23.30 i ja estava força cansat de tant caminar i de tantes sensacions en un mateix dia, va ser un dels espectacles que em van satisfer més.
La frontera com a límit que serveix per passar d’un espai a un altre, d’una etapa de la vida a una altra, aquesta és la fixació de l’autor de Misa fronteriza, Luis Humberto Crosthwaite. A partir del ritual de la missa catòlica, l’espectacle planteja una reflexió sobre la cultura «norteña», la seva parla, els seus modes, la seva música, el seu vestuari…, amb la intenció de desconstruir el drama de la frontera. Amb humor i amb acompanyament musical, planteja una reflexió sobre la hibridació cultural i la tercermundialització del primer món. Una litúrgia irreverent oficiada amb tortillas i tequila.
Aprofundeix especialment en la Frontera del nord de Mèxic i el sud dels Estats Units i per això els protagonistes tracen una barrera entre els espectadors i ells mateixos, amb aigua simulant el riu que separa els dos Estats, …amb cordes, amb filferros i fins i tot amb murs. Fan participar al públic gairebé igual que en el ritus d’una missa catòlica, amb les seves pregàries i els seus càntics… això si, prèviament canviat el seu significat. Es tracta d’una fotografia fidedigna del patiment dels que volen travessar la frontera per tal de sobreviure.
Malgrat que és una obra dura, perquè ens parla de la guerra entre els narcos, de les migracions i del patiment d’una societat que està força lluny de nosaltres, a mi em va interessar molt, pel seu tractament completament diferent de les produccions teatrals que estem acostumats a veure sobre el tema de les fronteres.
