Per Imma Barba –
EL ULTIMO PASAJERO de Manel Loureiro
Aquest era un llibre de la meva llista de pendents de llegir, que m’atreia i no m’atreia al mateix temps. M’atreia la temàtica de misteri plantejada però no les referencies a l’estil “Stephen King” emprades per la critica, potser perquè les obres d’aquest autor nord-americà em resulten massa paranormals i he deixat de llegir-lo.
EL ULTIMO PASAJERO és un llibre dels que enganxa i desperta les ganes d’esbrinar que és el que va passar, però també és cert que és un llibre que decau, i molt, a la segona part de la lectura on es comença a intuir el previsible final i ens presenta moments repetitius i força innecessaris.
La trama simultanieja passat i present i els protagonistes viuen en 1939 i a l’actualitat confonent molt sovint el moment en el qual es troben.
El Valkirie era un transatlàntic de luxe que feia un creuer de vacances per simpatitzants del nazisme, poc abans de l’esclat de la segona guerra mundial. No va patir cap accident, no va naufragar, senzillament va aparèixer a la deriva sense ningú a bord. Era el cinquè dia de navegació. Només un bebè apareix viu al mig de la pista de ball.
El vaixell és remolcat i oblidat fins que el multimilionari Isaac Feldman el compra en una subhasta, el remodela recuperant l’aspecte original i el fa navegar de nou. El que pretén és fer el mateix viatge i esbrinar que va passar dins del vaixell. Per això compta amb els millors científics i tècnics i amb tots els mitjans tecnològics necessaris. També compta amb personal d’alta seguretat, antics militars fortament armats.
El llibre té un punt de terror relacionat amb la presència d’una força obscura i abassegadora que viu en el vaixell. No són gaires els personatges de la novel·la, ja que a més del mateix Feldman i de la periodista Kate, destaquen Senka l’ajudant de Feldman, Richard, el difunt marit de la Kate i Moore que és el cap de seguretat.
Amb un estil literari senzill i un bon ritme la lectura es fa fàcil i t’atrapa malgrat el que he comentat dels moments repetitius que semblen pensats més com a guió d’una pel·lícula de terror que com a text per ser llegit. Una història de fantasmes en un espai on no hi ha fugida possible. Molt reeixida la recreació d’un ambient claustrofòbic i angoixant on quasi sentim la dificultat de respirar.
En resum, un llibre entretingut amb un argument a priori interessant i un final adequat però que decau a la segona part.
Manel Loureiro (Pontevedra, 1975) és un escriptor i advocat que ha treballat com a presentador a la televisió gallega i com a guionista. Actualment col·labora amb el Diari de Pontevedra i el ABC i habitualment amb la Cadena SER.
La seva primera novel·la, “Apocalipsis Z: El principio del fin” va començar com un blog i va assolir un gran èxit amb més d’un milió i mig de lectors on line. Publicat en 2007 es va convertir automàticament en un best-seller. Després ha escrit “Los días Oscuros” i “La ira de los justos” conformant una trilogia amb èxit de vendes arreu del món, traduïts en més de deu idiomes i publicats en una vintena de països.
Dades técniques:
Títol: “El último pasajero” – Autor: Manel Loureiro
Editorial: Planeta – Data de publicació: 28/05/2013 – 448 pàgines
Aquest el vaig abandonar al poc de començar. Havia llegit la trilogia de l’autor de zombies, i tenia el seu punt, sense matar. Aquesta no sé perquè, la vaig trobar fluixa i al temps forçada, tot i wue el tema m’atreia.
A mi em va agradar molt al principi i em va enganxar tot i que desprès decau i es torna repetitiva. No havia llegit cap llibre d’aquest autor perque el tema dels zombies no m’agrada. Es un autor mediàtic i un bon comunicador però …… Gràcies per comentar !!!!