– Teatre – (02) – QUAN ACABI LA NIT (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 01.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

QUAN ACABI LA NIT

Aquesta estrena del Teatre Tantarantana forma part de la programació d’El Cicló 2016, cicle de companyies independents de Barcelona que va arrencar al mes de març amb la proposta de la companyia IGNIFUGA, KOHLHAAS”, seguida per la  Cia DARA amb MARS JOAN”, “17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISMEde la Cia. CASA REAL i la proposta de LA CALÓRICA EL PROFETA”.

El Col·lectiu la Santa ens presenta aquest projecte de la dramaturga Laura Mihon dirigit per Àurea Márquez, una actriu a la qual admirem i que ens ha sorprès molt gratament amb aquesta estrena com a directora.

Un home recorre l’Antàrtida en travessia solitària, arrossegant el seu trineu. Tres joves d’after comparteixen les seves idees i somnis, incapaços de tornar a casa. Una noia espera a l’aeroport el vol que li canviarà la vida. Tres històries desvinculades entre si però lligades per la mateixa pregunta: davant de la certesa de què no som immortals, a què destinar la nostra vida? Aconseguir una gran fita memorable? Rendir-se al plaer i la diversió? Seguir el camí dels nostres somnis anhelats però mai realitzats? En definitiva, com fer que la vida valgui la pena?

This slideshow requires JavaScript.

Aquestes tres històries ens plantegen el mateix dilema, quin és el rumb que hem de donar a les nostres vides ? Quin camí hem de prendre per intentar que la nostra vida valgui la pena ? Ens hem de conformar amb només “respirar” i deixar passar els dies? Hem de lluitar per canviar quelcom ? Hem de perseguir els somnis ?

Com va indicar la mateixa directora a la presentació de l’espectacle el títol és metafòric i fa referència que totes les històries, ja que quan arriben al final s’endinsen en un espai més lluminós, per la qual cosa els relats se situen en llocs de trànsit i mostren personatges que han de prendre decisions mentre veuen com passa el temps.

Les tres històries estan interpretades pels tres actors que realitzen uns canvis de registre realment admirables i que amb pocs elements de vestuari ens mostren uns personatges totalment diferenciats i identificables. Adrià Olay, Arántzazu Ruiz i Jordi Sanosa passen d’una història a l’altra sense cap necessitat de fosos en negre i amb la complicitat dels pocs elements escenogràfics que reforcen els diferents espais. A cada història un dels personatges, interpretat per Jordi Sanosa, és aquell que planteja el dubte, la veu de la consciència que els hi fa qüestionar si el camí de vida que han escollit és el que volen seguir, si realment els somnis són els que han de perseguir o és millor acomodar-se al camí que en un moment donat han decidit seguir.

This slideshow requires JavaScript.

Escenografia, il·luminació, espai sonor, interpretació i direcció s’han incardinat a la perfecció en una obra dinàmica i engrescadora. Malgrat tot, hem de reconèixer que l’escenografia és el més fluixet de tot i ja no només per la manca de mitjans (que també), sinó per una paret innecessària, que travessa quasi tota l’amplada de l’escenari i que malmet la bona visió a bona part del públic situat a les primeres fileres.

Una proposta que ens obliga a reflexionar i que ens afecta a tots, joves i grans, que hem pres una opció de vida que potser, i només potser, no és la que realment voldríem ….

This slideshow requires JavaScript.

Idea original: Col.lectiu La Santa
Dramatúrgia: Laura Mihon – Direcció: Àurea Márquez
Intèrprets: Adrià Olay, Arántzazu Ruiz i Jordi Sanosa
Escenografia: Nuria Molinos \ Vestuari: Maria Combalia \ Disseny de llums i tècnics: Natalia Ramos i Lluís Serra \ Video projeccions: Iker Oitz \ Disseny de la BSO: Pep Soler \ Disseny de l’espai sonor: Joan Solé \ Fotografía i vídeo: Cristobal Arjona i Daniel Ruiz
Producció: Cristina Ferrer (Tot Produccions), Col.lectiu la Santa i Teatre Tantarantana
Residència Técnica: Nau Ivanow

Cargol a la nit

Leave a Reply