VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Encetem la temporada amb un espectacle que ens ha agradat força, malgrat que no es tracta de teatre de text i gairebé durant la seva representació no s’utilitzen les paraules. CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, és “Teatre físic”, amb una barreja de mim, moviment coreogràfic (que segurament per molts no arribarà a ser considerat com a dansa) i música en directe, en la que els seus protagonistes ens expliquen la història de tres amics de la infància (dos nois i una noia) i la seva relació a través del pas del temps, des dels jocs infantils al carrer, fins a la seva adolescència on apareix de sobte el desig sexual i l’amor…. i evidentment la relació entre ells canvia totalment.
Es nota de seguida el segell de MAI ROJAS, el seu creador, malgrat que aquesta vegada no actua en solitari i està acompanyat per 2 performances més, Pedro Ortega i Niharika Mahandru, així com per dues persones més, una cantant i un músic que interpreten una sèrie de cançons en directe.
Vam descobrir a Mai Rojas al juny del 2015 en una sessió doble de “Teatre de Gest” a la Sala Fènix; varen poder veure llavors “El Viaje” i “La Leyenda del Fauno” i els dos espectacles ens van fascinar, per la seva extraordinària bellesa poètica, el seu vestuari, fantasia i sobretot per la gran interpretació de mim de Mai.
Ara potser aquest CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, no ens ha sorprès tant com llavors, però continua traspuant una manera de fer d’una enorme sensibilitat, que implica un treball mil·limètricament treballat, principalment del moviment i que arriba fins i tot al bon gust del disseny del seu vestuari.
Creiem que l’aspecte musical és l’aspecte més feble de l’espectacle o almenys nosaltres no vàrem connectar amb la majoria de cançons que s’interpreten… potser per la diferència d’edat entre nosaltres i el seu creador….. o senzillament perquè Mai va néixer a Costa Rica i les cançons dels seus records d’infantesa, són radicalment diferents de les nostres. Malgrat tot, valorem que en un espectacle de petit format, la música i la veu de les cançons sigui interpretada en directe.
Un home pateix d’insomni i els seus records l’inquieten, unes veus, les veus dels seus records tancats en el seu diari, el criden. En obrir-lo, la música el transporta als moments que han marcat d’alguna manera la seva vida.
Tres amics, la relació entre ells, el trencament, el retrobament, la infantesa, l’adolescència, el primer viatge, el primer amor …. La millor faceta de l’espectacle, sens dubte, és la part de mim, combinada amb el moviment físic perfectament coreografiat dels tres protagonistes, en un treball de poesia visual que tracta dels records i de com aquests es van desdibuixant amb el pas del temps, però sobretot ens mostra la transformació de les relacions humanes.
Malauradament no vàrem poder assistir el dia de l’estrena per encara estar de “viatge” i quan surti publicada aquesta crònica ja no es podrà veure al Tantarantana, però esperem que ben aviat es pugui veure en altres espais escènics.
Autor: Cia. Mai Rojas i Los Escultores del Aire
Performers: Pedro Ortega, Niharika Mahandru, Mai Rojas
Música en directe: Mónica Vives, Matías Muñoz
Assistent de direcció: José Fernández – Assesor dramàtic: Victor Valdelomar
Direcció: Mai Rojas
