Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

GUADUAL – 

Últim espectacle dels 30 que finalment hem pogut veure en aquest Festival Grec2016 i també últim d’aquesta temporada 2015/2016, en la que hem arribat a veure fins a 247 produccions d’Arts escèniques.

Malgrat que érem coneixedors que es tractava d’una proposta de Circ, creiem erròniament que potser era molt més innovadora en les seves formes i no ha estat així; hem vist en aquest espectacle un circ massa tradicional amb números d’equilibri, salts, tombarelles, acrobàcia, malabars … cap novetat a excepció de l’espectacular escenografia a base de “Guadues”, un gènere de plantes de canyes de bambú gegants, conegudes també com a “bambú americà”.

Aquest tipus de canyes gegants van ser descrites l’any 1806 per Alexander von Humboldt i Amadeo Bonpland, quan les varen veure a la regió centre-occidental de Colòmbia i que antigament eren utilitzades pels pobladors dels Andes per fer les seves construccions i estris.

Malauradament no té res a veure amb l’espectacle PALS que el mateix Leandro Mendoza ens va portar la temporada passada al Grec i que va tenir força èxit; en aquest cas no es tractava d’aquella companyia argentina “Buenos Aires Polo Circo”, sinó una companyia equatoriana de Guayaquil, la del Teatro Sánchez Aguilar.

Malgrat que el que hem vist té la seva dificultat, els números de circ ens han semblat força antiquats en les seves formes, pel que estem acostumats a veure. Un punt a favor seu és que la música és interpretada en directe per un parell de membres de la companyia a la què se suma la veu femenina d’una dels seus membres.

L’escenografia com ja he comentat, és molt espectacular, amb un bosc de canyes de bambú al fons i una estructura feta a base de “Guadues”, simulant una cabanya d’uns pobladors de la regió. També té quelcom de dramatúrgia i descriu sense paraules, la vida d’uns camperols equatorians al seu poblat en mig de la natura i com l’arribada d’uns forasters saltimbanquis, fa que els dos grups de persones s’intercanviïn entre ells, els seus costums i habilitats…. uns els ensenyen a fer acrobàcies i els altres a fer construccions amb les canyes de bambú.

La veritat és que a excepció d’algun moment, l’espectacle ens va avorrir força i vàrem començar a mirar massa sovint el rellotge.

Direcció i dramatúrgia: Leandro Mendoza

Interpretació: Priscila Aguilera, Jordy Burgos, Luis Miguel Cajiao, José Cuenca, Marcel Ferrer, Alexander Gómez, Jorge Luis Hidalgo, Byron Antonio Malquin, Margarita Mawyin, Mario Sánchez Araya i Christian Sarue Padilla

Composició musical: Chía Patiño, Marcel Ferrer i Jordy Burgos // Interpretació musical: Marcel Ferrer (cordes) i Jordy Burgos (vents i percussió) // Escenografia: Ulrich Wiegel // Entrenadora de bambú: Poema Mühlenberg // Vestuari: Álex Fonseca // Disseny d’il·luminació: Javier Aguirre i Ulrich Wiegel // Disseny de so: Alejandro Gallegos // Ajudant de direcció: David Saavedra // Direcció de producció: Teatro Sánchez Aguilar // Producció executiva: Denisse Melgarejo// Ajudant de producció: Maru Sáenz i Carlos Núñez