Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

CUANDO VUELVA A CASA VOY A SER OTRO

Aquesta va ser una de les primeres entrades que vam adquirir dins del marc del Grec, perquè venia precedit del seu èxit al Festival d’Avinyó 2015 i per tractar-se d’una producció argentina, fet que per nosaltres ja és garantia d’un teatre innovador i de qualitat.

Aquesta proposta de Mariano Pensotti va néixer d’una història real tal com ens va explicar el mateix autor a la roda de premsa, arran del cop d’estat a l’Argentina, el pare del director va enterrar al jardí de casa dels avis uns objectes comprometedors.

Dins de bosses de plàstic negres va guardar, llibres, revistes, fotografies, cartes de companys ;  un cop finalitzada la dictadura, 40 anys més tard, va intentar retrobar-les amb el seu avi però no ho van aconseguir. No va ser fins més tard, quan el nou inquilí de la casa volia fer una piscina, que van aparèixer les bosses. El seu pare va reconèixer tots els objectes tret d’un, una cinta de cassette d’un cantant desconegut.

La recerca de l’origen d’aquesta cinta és el fil conductor d’una sèrie d’històries que protagonitzen diversos personatges.

Manuel és un director teatral que vol tornar a representar una obra que havia fet quinze anys enrere i amb els mateixos actors protagonistes.

Natalia és una cantant d’un grup que actua en bodes i celebracions que canta les cançons del seu pare.

Damián és un polític d’esquerres que s’acaba transformant en una persona diferent.

De començament a final van succeint coses que fa trontollar la idea que cada personatge té de si mateix.

Per portar-la a escena, el director s’ha basat en un vell museu arqueològic de la Patagònia, que feia servir panorames mòbils, cintes transportadores i textos projectats per exhibir part de la seva col·lecció. Un complex sistema de decorats en moviment i un parell de cintes transportadores, que en moviment circular trasllada als actors i els porta a enfrontar-se amb situacions que ja han viscut però des de perspectives noves.

 Una proposta que indaga sobre la transformació de les persones, el que vam ser i el que voldríem arribar a ser i la constatació amb el pas del temps de què allò que havíem previst com una temporalitat s’ha transformat en quelcom que dura per sempre. Centrada en la possibilitat del canvi, de ser una altra persona diferent a la qual un és per apropar-se a la persona que voldria ser,  contraposat a l’angoixa i la por que generen els canvis i deixar de ser el que som.

En paraules del director:

“Uno està permanentemente construyendo su identidad y afianzándola a través de ficciones, porque modifica o transforma su propio pasado cada vez que lo cuenta”.

“Una de las cosas que a mí me interesan es cómo uno cambia el relato de su vida a lo largo del tiempo, cómo uno inventa o transforma su propio pasado”.

Mariano Ponsetti és un dels directors experimentals més reconeguts arreu del món i un dels talents del teatre llatinoamericà. Ha format amb el músic Diego Vainer i l’escenògrafa Mariana Tirantte, el grup Marea.

Una proposta plena d’humor on a través d’aquestes cintes desfilen de manera simultània els objectes i situacions del passat amb històries actuals en molts casos contradictòries.

Ens ha agradat força la proposta escènica, malgrat que potser anàvem amb unes expectatives diferents de les que ens hem trobat, ja que creiem erròniament que la proposta tractaria, encara que fos de passada, de l’època de la dictadura argentina, que a nosaltres ens va impactar molt en la nostra joventut, o almenys de les seves conseqüències en l’actualitat.

Ens ha costat potser ressituar-nos i comprovar que no tenia res a veure amb aquella història i que únicament era un punt de partida per explicar altres històries encadenades de l’actualitat, sense cap component polític.

Hem trobat molt atractiu aquesta manera diferent de fer teatre, utilitzant mitjans mecànics per moure els objectes i les persones, projeccions i música en directe…. i ens ha agradat molt la manera d’interpretar dels actors argentins.

El que més ens ha fallat és la distància, ja que per nosaltres quan anem al teatre ens agrada veure de ben a prop les expressions dels actors i no perdre la comunicació gestual, …. i des de la fila 13 de la Fabià Puigserver, això ha esdevingut impossible. I la distancia, ja se sap…

Autoría i direcció: Mariano Pensotti

Intèrprets: Santiago Gobernori, Mauricio Minetti, Andrea Nussembaum, Javier Lorenzo i Juliana Muras

Composició musical: Diego Vainer \ Escenografía i vestuari: Mariana Tirantte \ Disseny d’il.luminació: Alejandro Le Roux \ Assistència a l’escenari: Carlos Etchevers i Tatiana Mladineo \ Enginer de so: Ernesto Fara \ Assistència a l’escenografia: Gonzalo Córdoba Estévez \ Producció: Florencia Wasser/Grupo Marea