Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Y-X LAFIDELITAT DELS CIGNES NEGRES 

A la Sala Atrium la companyia el Martell presenta aquesta nova proposta sobre l’amor romàntic, malgrat que també ens parla de desig i de sexe; escrita i dirigida per la Laia Alsina.

Aquesta obra ha estat la guanyadora del segon premi del Cicle de creació escènica DespertaLab que organitzen la Nau Ivanow i la Sala Atrium amb l’objectiu de donar suport a la creació teatral més activa i emergent.

Cinc actors a escena ens xixiuiejen una tendra i famosa balada…. i ja d’entrada ens fan riure amb una escena força friqui; són cinc actors sense nom, numerats de l’1 al 5 que ens van dient com evolucionen les escenes i demanen la llum que els hi cal cada vegada; d’aquesta manera ens adonem de la importància que la il·luminació aporta al teatre, malgrat que sovint no ens adonem i parlem solament de la bondat o no de les interpretacions.

Martí Salvat és el número 1, que nega sistemàticament la necessitat de l’amor i a qui la resta d’actors anomenen el dissident.

Josep Sobrevals és el número 2 i amb Andrea Portella, la número 4 ens expliquen un conte, una parella que sobreviu a 20 anys de relació i ens expliquen els seus balls a la festa major, any rere any i com la relació acaba degenerant en submissió per tal d’evitar la violència. La gelosia i el desamor han aparegut.

Andrea Martínez és la número 3 i és una romàntica que recita sonets.

I el número 5 es Sergi Gibert que ens parla del mite de Narcís, la seva obsessió pels miralls i per la forma física i recorda insistentment els dies que fa que no folla.

Teatre dins del teatre, teatre físic, text, cant, ball. L’obra ens parla de la concepció de l’amor romàntic que ens encotilla en uns comportaments esperats i ens fa ser com els actors que segueixen un guió.

Els cinc actors treballen amb una gran naturalitat barrejant text i gest i trencant constantment la quarta paret, ens sentim involucrats des del minut 1 i ens deixem impregnar de la força i les ganes que transmeten.Valorem moltíssim les interpretacions de tots cinc, sense cap excepció… i les hem gaudit de ben a prop, des de la primera fila…. pel de gallina !!!

El que hem pogut llegir en el programa de mà ja ens indica quin tipus de treball ens estan oferint:

Si esteu llegint això, és que ens estimeu. O que heu sentit alguna espècie d’atracció inesperada per una obra amb un títol tan desafortunat com “YX (o La fidelitat dels cignes negres)” i esteu intentant esbrinar de què tracta. O potser és que esteu secretament enamorats d’algun dels nostres actors i, per tal de tenir tema de conversa i quedar bé, us voleu assegurar que entendreu l’espectacle. Sigui com sigui, si esteu llegint aquesta sinopsi feta per encàrrec i a altes hores de la nit intentant combinar això del teatre amb qualsevol altra feina precària, és perquè heu sentit un impuls, per petit que sigui, vinculat a l’amor. Si és així, si heu sentit amor, amor vertader, el de les pel·lícules de Hollywood o el dels contes de fades-només us fa falta seguir el vostre instint i venir a veure “YX”, un caramelet romàntic que hem cuinat a foc lent. Això sí, si realment ens estimeu, val més que no torneu mai més al teatre i que no goseu anar a veure, no goseu ni somiar amb cap altre espectacle. Sou el nostre públic i, si ho féssiu, ens sentiríem profundament traïts. I ploraríem. Molt.

El Teatre de gom a gom i un particular desig dels voltaires, tant de bo no acabin les funcions el dia 24 de juliol !!!!

Direcció i dramatúrgia: Laia Alsina Ferrer

Repartiment: Sergi Gibert, Andrea Martínez, Andrea Portella, Martí Salvat i Josep Sobrevals.

Ajudantia de direcció: Aleix Duarri \ Disseny d’escenografia i vestuari: Carlota Masvidal \ Caracterització: Núria Ribera \

Disseny d’il·luminació: Rubèn Taltavull \  Assessoria de cant i moviment: Robert Gonzàlez \ Producció: Carlota Masvidal \ Ajudantia de producció: Albert Avilès