Per Imma Barba & Miquel Gascón –
MDLSX – Motus
Dijous teníem doble sessió de Grec, ja que després d’aquesta proposta al Mercat de les Flors anirem al Teatre Grec a veure circ.
Aquesta és la tercera proposta de la companyia italiana Motus en el marc del Festival Grec. Coneguts per fer servir la música, el vídeo i la paraula per plantejar qüestions polítiques, ens presenten aquesta vegada una peça per a una sola actriu, tal com ens van explicar a la roda de premsa de dimarts.
Sílvia Calderoni és l’única intèrpret d’aquest muntatge, un ésser androgin que es pregunta sobre les barreres entre gèneres i com a la societat ens atrevim a conceptuar-los com a “monstres”. Un espectacle que es una barreja de ficció i de realitat basada en la biografia de l’actriu.
Silvia Calderoni ha treballat amb Motus des de fa deu anys i posa al servei de l’espectacle una història molt personal, la del descobriment d’una identitat sexual inclassificable, motiu de rebuig per molts i la manera que ella ha trobat per tal d’enfrontar-s’hi i no ser classificada en el grup dels “monstres”.
Daniela Nicoló n’és la directora (direcció compartida amb Enrico Casagrande) i ha fet la dramatúrgia d’aquest espectacle amb la mateixa Silvia. El títol escollit MDLXS vol dir Middle Sex i ens parlen del gènere i de la llibertat de ser i/o transformar-te en allò que vulguis ser.
MDLSX és un dispositiu de so explosiu, un himne lisèrgic i solitari a la llibertat de transformar-se, de barrejar gèneres, d’anar més enllà de les fronteres que imposen el cos, el color de la pell o els òrgans sexuals, de ser d’una altra nacionalitat diferent de la imposada o adquirida, de la pertinença a una pàtria.
Com declara la mateixa Daniela, la Silvia té efectivament un cos estrany, un d’aquells cossos que provoquen que el públic es pregunti si és home o dona. Genèticament és una dona encara que el seu cos fa que sembli un hermafrodita.
L’espectacle parteix d’imatges reals de quan era nena, a l’adolescència, a l’escola … fan servir textos de la literatura de gènere i novel·les de temàtica queer (s’estudia la sexualitat partint de què no és un fet natural sinó que està construïda socialment) de la pensadora feminista Judith Butler, de la filòsofa Donna Haraway i d’un dels grans referents de la filosofia del gènere Paul B. Preciado: “el canvi necessari és tan profund que és impossible d’explicar. Tan profund que es diu que és inimaginable. Però el que és impossible està per venir”. Aquesta barreja de realitat i elements literaris permet mantenir l’equilibri de la proposta.
És una invitació a reflexionar sobre com tendim a marginar tots aquells que no encaixen en les categories estàndard que hem creat.
Aterrant al que hem vist, podem dir que és una proposta que de forma general ens ha agradat i realment ens fa pensar en estereotips i prejudicis. L’actriu s’entrega totalment en una performance on balla, actua i parla amb diferents registres. Una posada en escena molt visual amb un gran desplegament de mitjans audiovisuals i una música que ens ha agradat molt.
Potser podem dir que ha estat massa estona d’esquena al públic si bé anava projectant la seva imatge des de diferents angles i distàncies i podem dir que en alguns moments s’ha fet una mica repetitiva. Creiem que una durada una mica més curta afavoriria el resultat que repetim per nosaltres ha estat satisfactori.
Direcció: Enrico Casagrande i Daniela Nicolò
Dramatúrgia: Daniela Nicolò i Silvia Calderoni
Interpretaciò: Silvia Calderoni
Disseny d’il.luminació: Alessio Spirli \ Disseny de so/concepció sonora: Enrico Casagrande \ Producció: Elisa Bartolucci i Valentina Zangari \ Distribució a l’estranger: Lisa Gilardino \ Mànager de la gira: Ilaria Mancia
