Per Imma Barba & Miquel Gascón –
CIRCUS KLEZMER
El Teatre Grec de gom a gom i abans de les 10 de la nit els membres de la companyia Circus Klezmer comencen a interactuar amb el públic.
Circus Klezmer és un espectacle que es va estrenar a Barcelona l’any 2004 i ara, dotze anys després i amb mes de 500 representacions, es vol acomiadar a la mateixa ciutat on va començar després d’haver-se convertit en el muntatge de circ contemporani català més vist arreu del món, a França, a Itàlia, a Suïssa, a Noruega, al Regne Unit, a Israel, al Japó …..
És un espectacle inspirat en els sons alegres de la música dels jueus del centre d’Europa i en les pintures de colors vius de Marc Chagall.
La música klezmer és una música concebuda per a celebracions i casaments de les comunitats jueves en petits pobles de l’Europa de l’Est abans de la segona guerra mundial. Una música alegre i a la vegada malenconiosa.
Les pintures de Marc Chagall contenen màscares i colors d’una forta intensitat i tenen la capacitat de deformar la realitat pintada.
En un poble de l’est d’Europa que no queda ni a prop, ni lluny i en una època que no és ni la d’ara, ni la d’abans, s’està preparant un gran banquet. La proximitat d’aquest dia especial s’olora per tot arreu, i la gent del poble ho viu amb entusiasme.
Al mercat els músics afinen els seus instruments i la música klezmer comença a omplir tots els racons. L’esbojarrat del poble anuncia l’enllaç i entre corregudes i caigudes repartirà les invitacions.
És difícil destacar un element per sobre dels altres perquè l’espectacle és la fusió de la comicitat, la força interpretativa, el moviment, la música i els exercicis circenses, malgrat que aquests últims segurament són el menys important d’aquesta proposta i prima molt més la dramatúrgia dels pallassos, molt més treballada.
Sense paraules comprensibles, la història es va desenvolupant a l’escenari, la interactuació amb el públic és constant i en alguns moments ens sembla fins i tot provocadora. El creador i director de l’espectacle és el que fa el paper del boig del poble, al que tot se li perdona. Adriàn Schvarzstein és un especialista en circ al carrer ….
L’escenografia recrea una plaça d’un poble i els personatges apareixen i desapareixen per les grades del teatre, la dona que ve carregada amb la compra i demana ajut a un espectador, el marit que engelosit persegueix aquest espectador, el noi enamorat que rep cartes de l’enamorada que arriba per casar-se amb ell, els anells que es perden, el boig que s’ha enamorat d’una espectadora de la primera fila, ….. tots ells mostren uns comportaments extrems en el més pur estil de comèdia dell’arte.
Ampolles, cadires, plats, gots, taules, …. objectes quotidians que serviran per mostrar les habilitats dels artistes i construir la historia. La il·luminació en un to groguenc, ens fa recordar una fotografia antiga que complementa perfectament amb el vestuari i l’attrezzo.
Molt destacable la música en directe amb quatre músics que interaccionen amb els actors acomodant la música al ritme del què està esdevenint a l’escenari i fora de l’escenari. El tipus de música que interpreten és la que don nom a la companyia, la música klezmer que era utilitzada en les celebracions jueves.
En acabar la funció, la Cacophonic Glat Kosher Orkestar inicia una hora de concert amb la intenció d’engrescar al públic a ballar com a cloenda d’aquest comiat. Nosaltres marxem al ritme de la música, perquè és dijous i demà “alguna” treballa.
Sortim del Grec amb un somriure a la boca, hem gaudit d’un espectacle de circ, ple de vitalitat.
Idea original i direcció: Adrián Schvarzstein
Dramaturgia: Irma Borges
Interpretació: Eva Szwarcer, Emiliano Sánchez, Cristina Solé, Marcel Escolano i Adrián Schvarzstein
Interpretació musical: Tanja Haupt (acordeón), Rebecca Macauley (violín), Nigel Haywood (clarinete) i Guillem Arnedo (percusión)
Escenografía: Miri Yeffet i Tzavar Amit \ Vestuari: Paulette \ Disseny d’il.luminació: Francis Baena \ Producció: Aire Aire SL \ Distribució a Catalunya: CIRCulant
