– Teatre – Grec2016 – EL PREU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 19/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL PREU

Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s’han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l’aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes.

En Víctor (Pere Arquilluè) entra en escena, amb uniforme i un sabre d’esgrima a la mà, s’ho mira tot amb nostàlgia mentre escolta i regira alguns vinils molt antics. Esther (Rosa Renom), la seva dona, arriba uns moments més tard. Estan esperant un taxador pels mobles que s’amunteguen a les golfes de l’edifici que estan a punt d’enderrocar. Parlen de Walter (Ramon Madaula), el germà d’en Víctor amb el que no es relaciona des de fa vint-i-vuit anys. El vell taxador, Salomon (Lluís Marco) arriba.

El Preu - Grec2016 - 2

En Víctor i l’Esther, la seva dona, convoquen el germà del primer, en Walter, a la casa on van viure amb els seus pares durant la infantesa. En Víctor és un policia que està a punt de retirar-se i, l’altre, un cirurgià d’èxit. S’han trobat perquè l’edifici ha de ser enderrocat i esperen un taxador que els ha de dir el preu dels mobles de la família que encara omplen les habitacions. Són a les golfes, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols, però aquestes velles andròmines no són l’única cosa que hi ha a la casa: també hi ha una pila de records, fantasmes que faran pensar els protagonistes en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres unes altres decisions.

Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d’Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l’encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat.

Dos germans que s’han enfrontat a la vida de forma diferent i han hagut de pagar un preu per fer-ho.

Víctor, el protagonista de l’obra, va renunciar a un futur brillant de científic deixant d’estudiar per manca de diners quan la seva família es va veure afectada pel crac del 29. Va ingressar en el cos de policia i va tenir cura del seu pare fins que va morir. Ara es planteja la jubilació i intentar fer el que realment hauria volgut fer de sempre, estudiar. Però creu que ha perdut el tren i que la seva edat ja no li permet pensar en un futur com a científic.

Ester, la seva dona, viu i ha viscut sempre patint pels diners i comparant la seva forma de viure amb les de qui l’envolten. Se sent sola d’ençà que el seu fill ha marxat de casa i beu una mica més del que tocaria. Creu que el seu marit ha renunciat a lluitar i s’ha tornat un conformista.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Walter és el germà que ha triomfat a la vida i és un ric cirurgià. Però també ha hagut de pagar un preu, i ara està sol. Fa molts anys que estan distanciats i es retroben amb motiu de l’enderrocament de l’edifici on vivien els pares.

Salomon és el taxador, una persona que amb 83 anys veu la vida de forma diferent i és el contrapunt a l’enfrontament dels germans. Per ell el futur és tan incert que molt sovint condiciona les seves accions al “si estic viu”…

Unes molt bones interpretacions dels quatre actors que ens transmeten de forma convincent totes les inquietuds vitals dels seus personatges.

Mitjançant els records reviuen moments compartits i qüestionen el perquè de determinades decisions i de quin preu estem disposats a pagar per aconseguir allò que volem. Miller ens presenta uns personatges que no són ni bons ni dolents, que tan sols han pres les decisions que han considerat en cada moment i que únicament el pas del temps mesura els resultats. La mirada del taxador és una bona prova: “la meva filla es va suïcidar i jo la veig com si fos vostè, però si la tingués viva al davant, que podria fer??”

Molts teatraires han comentat que es tracta de la producció teatral revelació d’aquest Grec2016 i creiem que potser tenen raó. Nosaltres de moment la valorem amb la màxima qualificació de 5 cargols voltaires.

Absolutament recomanable !!!

Autor: Arthur Miller
Traducció: Neus Bonilla i Carme Camacho
Direcció: Sílvia Munt
Interpretació: Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom
Escenografia: Enric Planas \ Vestuari: Antonio Belart \ Disseny de la il·luminació: Kiko Planas (aai) \ Espai sonor: Jordi Bonet \ Vídeo: Raquel Cors i Daniel Lacasa \ Ajudanta de direcció: Daniela Feixas \ Regidoria: Maria Miralda\ Producció executiva: Macarena García \ Direcció de producció: Nati Sarriá

El Preu dels Cargols - 1

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a – Teatre – Grec2016 – EL PREU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 19/07/2016

  1. Imma C. ha dit:

    Hoooooola!
    Com va per terres nòrdiques? Us estalvieu la calor-xafogor que fa per aquí aquests dies.

    Ahir vam anar al Goya a veure El preu amb una direcció implecable d´actors, un text potent d´Arthur Miller.
    En unes golfes els objectes són més que això, quants records!
    Els dos germans entren a parlar de records i desavinences, i cadascú cedeix, però no, com la mateixa vida . Gran retrat de les relacions humanes i com les normes socials i morals ens van guiant.
    Treball coral dels actors, cap destaca per sobre els altres,
    El teatre Goya sempre tan encertat amb la seva programació. Encara recordo Art on el mateix Arquillué tenia un registre ben diferent,
    Dieu a primera fila, doncs nosaltres al cap d´un any a la segona i molt contents del bon teatre del Goya.
    Ara em venia el cap el documental sobre Gala, la companya de Dalí, que la mateixa Sílvia Mumt va dirigir-

    • Miquel Gascon ha dit:

      De moment tot fantastic. La temperatura avui 17 graus a la costa Baltica de Lituània.

      EL PREU es una proposta que tambe ens va agradar molt. Nosaltres encara tenim per dies o setmanes… per tornar a submergir-nos en la nostra habitual agenda cultural.

      Una abraçada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ja portem 31 dies de viatge !!! Ara estem a Estocolm per tal de visitar al nostre fill wue viu aqui fa un parell d’anys. Aqui anem amb xaqueta. Ara començarem a baixar perque ja tenim “mono” de teatre. Una abraçada Imma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s