Per Imma Barba & Miquel Gascón
HISTORIA DE AMOR
Ahir, dins del Festival Grec hem tingut l’oportunitat de veure aquesta producció de la companyia Teatro Cinema de Xile.
Teatro Cinema, és una companyia que treballa en la recerca constant de noves formes de comunicar i explicar històries. “Historia de Amor” és la seva última proposta inspirada en el còmic. L’autor francès Régis Jauffret va escriure aquesta obra l’any 1988. Amb aquest muntatge, Teatro Cinema tanca una trilogia que inclou les obres “Sin sangre” (adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco) i “El hombre que daba de beber a las mariposas”.
Un professor d’anglès, en el laberint del metre subterrani d’una ciutat, va descobrir a qui sense dubtes hauria de convertir-se en la seva dona i en la mare dels seus fills. Per aconseguir-ho, s’apodera de la seva vida, dels seus espais íntims, dels seus espais públics, els seus espais genitals, mentals, fins que per ella no queda un altre opció que la de l’ostracisme i l’acceptació. Aquest amor malaltís dilueix la frontera entre justícia i psiquiatria; culpa i responsabilitat; impunitat i el silenci còmplice.
Es tracta d’una història molt dura, una història de violència física i psicològica d’una persona vers una altra, d’una persona que per aconseguir l’estimació de l’altra li talla tota possibilitat de comunicació, tota possibilitat de resposta. Una història aparentment suavitzada pel format escollit de cinema inspirat en el còmic però que no deixa de ser punyent i colpidora.
El llenguatge del còmic, dibuixat amb tota la duresa del blanc i negre, i barrejat amb la interpretació, permet a la companyia el distanciament necessari per explorar el tema de la violència física i psicològica, el sadisme i la tortura de què tracta la novel·la, i que no és aliè a la història artística de la companyia ni tampoc a la història recent del seu país. El teatre més clàssic i la interpretació convencional es confronten aquí amb un seguit d’imatges oníriques, kafkianes o procedents de l’inconscient, de manera que es redueix la distància que separa la realitat i els mons interiors, i es crea un univers virtual, imaginari i fantasmagòric.
Sofía (Ita Montero) és víctima de l’obsessió d’un professor d’anglès (Julián Marras) que creu haver-se enamorat. És en aquest moment on s’inicia la funció i comencem a veure aquest muntatge impressionant que combina elements del teatre clàssic amb filmacions, animacions en 2D i 3D, fins a crear un llenguatge nou que no és teatre, no és cinema, no és còmic, però podria ser les tres coses al mateix temps.
Aquesta revolucionaria forma de fer teatre, va trencar esquemes en el món cultural xilè i va comptar amb grans detractors conceptuant-lo com el no teatre. Els actors estan dins d’una caixa negre amb una pantalla al davant i una altra darrere i mitjançant les imatges que veuen van canviant d’escenari, del metro a la casa o al cotxe, pugen escales o agafen un got, però tot virtualment. Fins i tot quan interactuen amb altres persones, no els veuen. Tampoc poden copsar la reacció del públic que observa l’obra i arriba fins i tot a creure que està veient una pel·lícula al cinema.
Hem de reconèixer la gran tècnica que cal per posar en escena aquest projecte, amb una mil·limètrica sincronització de les imatges i les interpretacions dels dos protagonistes, una aposta molt arriscada però que per nosaltres no va acabar de ser rodona, no sabem si pel to narratiu en primera persona, ja que en cap moment coneixem l’opinió de Sofia (suposo que a la novel·la tampoc s’explicita), pel ritme del relat o per la fredor del blanc i negre, però ens va resultar avorrida i ens va cansar. Malgrat tot, contents d’haver-la pogut veure.
Direcció General: Zagal
Autor de la Novel.la: Régis Jauffret
Adaptació teatral: Zagal y Montserrat Q. A – Traducció al castellà: Carlos González Guzmán
Repartiment: Julián Marras i Ita Montero
Direcció d’Art: Laura Pizarro i Vittorio Meschi \ Disseny Integral: Luis Alcaide, Cristián Mayorga i Laura Pizarro \ Música Original: Zagal \Disseny Banda de So: Matías Del Pozo\ Direcció Multimedia: Montserrat Q. A \ Disseny Il.luminació: Luis Alcaide \Story Board: Vittorio Meschi, Abel Elizondo \ Assistents de Direcció: Laura Pizarro, Montserrat Q. A \ Assistent de Disseny integral: José Manuel Aguirre \ Disseny i programació Multimedia: Mirko Petrovich \ Dibuix i Modelat 3D: Vittorio Meschi, Max Rosenthal \ Animació i Post Producció: Ilana Raglianti i Sebastián Pinto \ Disseny de Vestuari: Laura Pizarro