– Dansa – Grec2016 – QUESTCEQUETUDEVIENS ? (🐌🐌+ 🐚) – Aurelien Bory – Cia 111 – Mercat de les Flors – Sala OM – 13/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

QUESTCEQUETUDEVIENS ?

Una peça d’Aurélien Bory per a Stéphanie Fuster

Ahir dimecres dia 13 vam tornar al Mercat de les Flors per tal de veure aquesta nova proposta d’Aurélien Bory, dins de la programació del Grec d’enguany.

Syéphanie Fuster és una jove francesa que, de manera sorprenent, va decidir llançar-se a un abisme desconegut, traslladar-se al sud d’Espanya per estudiar flamenc durant vuit anys amb el bailaor Israel Galván, i esdevenir, així, bailaora.

QUESTCEQUETUDEVIENS ? - Grec2016 - 3Aurélien Bory va fundar la Compagnie 111 l’any 2000, companyia que desenvolupa un tipus de teatre on l’actor, mitjançant la dansa i l’acrobàcia, renova la concepció de l’espai i la creació del buit. 

L’any 2013 Aurélien Bory portava al Grec “Plexus”, el retrat fet dansa de la ballarina japonesa Kaori Ito. Però abans, l’any 2008 havia preparat aquest primer retrat coreogràfic de la ballarina Stéphanie Fuster que és el que ens han presentat aquest any. El muntatge va ser creat per Bory  a petició de la mateixa artista i si be en un principi es va negar la idea el va anar seduint fins que es va adonar que volia elaborar un retrat de la ballarina, per explicar no tant la seva vida com el contrast entre el seu món interior, dedicat a la pràctica solitària i repetitiva de la tècnica del flamenc, i un món exterior en el qual s’enfronta a tota mena d’obstacles

Bory havia conegut l’artista abans de que marxés a Sevilla i va quedar impressionat per la seva personalitat i la seva valentia en renunciar a tot per dedicar-se en cos i anima a esdevenir una bailaora de flamenc.

L’espectacle consta de tres parts molt diferenciades, a la primera part un vestit vermell, rígid i encotillador limita l’evolució de la ballarina per l’escenari al mateix temps que investeix el moviment d’una gran bellesa plàstica, un escenari molt fosc fa ressaltar la vermellor del vestit. L’acompanyen, a la guitarra José Sànchez i el cantaor Alberto García.

A la segona part, una enorme capsa de vidre amb un mirall interior es converteix en el petit escenari on canten i ballen. La guitarra i la veu estan encaixonades i esmorteïdes, i el moviment de la ballarina limitat per l’espai reduït on ha d’evolucionar. L’espai es va omplint de baf i els músics són expulsats de l’interior on només resta ella, que sembla atrapada ?? És potser la part de l’espectacle menys vistosa o està potser aquest resultat està intencionadament previst ??

QUESTCEQUETUDEVIENS ? - Grec2016 - 2

La tercera i última part comença amb els dos músics que juguen amb les cadires d’oficina on seuen mentre toca l’un i canta l’altra. Acaben enfilats sobre les dues estructures de l’escenari mentre ella balla dins d’una piscina amb un pam d’aigua aconseguint efectes plàsticament bells amb l’aigua.

Un altra vegada l’aigua pren protagonisme en aquest Grec2016. Potser un recurs massa trillat, també interpretant un solo de dansa i no cal anar molt lluny per pensar en el meravellós espectacle de “El ball” l’any 2009, amb Anna Lizaràn i Sol Picó. En aquesta ocasió, segons el nostre punt de vista la dansa, té moviments molt bàsics en flamenc (potser massa) i malgrat que l’aigua li dóna força i espectacularitat, no ens va entusiasmar, com pel que vàrem veure pels aplaudiments, sí que ho va fer a bona part del públic.

El títol de l’espectacle En què et converteixes ?, vol significar els canvis que es van produir a la vida de la Stephànie Fuster amb la seva decisió de deixar el que estava fent i traslladar-se a Sevilla, per escollir una manera de ballar d’una cultura diferent de la seva, com una intrusa en un altre món, una elecció que en principi va congelar el seu futur. Un futur, d’altra banda, ple d’esperança.

Segons Bory va concebre l’espectacle, imaginant l’espai de l’escenari com un futur incert, espais per descobrir, per explorar, per adaptar-se, i imaginant el seu ball com el seu viatge interior.

Hem sortit una mica decebuts del resultat, ens ha faltat una mica de força en tot plegat. Com a flamenc hem vist espectacles que ens han agradat moltíssim mes.

Concepció, escenografia i dirección: Aurélien Bory
Coreografia i interpretació: Stéphanie Fuster
Composició musical: José Sánchez \ Interpretació musical: José Sanchez (guitarra) i Alberto García (cantaor) \ Realització d’escenografia: Pierre Dequivre i Arnaud Lucas \ Disseny de vestuari:  Sylvie Marcucci \ Disseny d’il·luminació: Arno Veyrat \Disseny de so / concepció sonora:  Stéphane Ley \ Direcció técnica:  Arno Veyrat \ So: Sylvain Lafourcade \ Il·luminació: François Dareys \ Ajudant de direcció: Sylvie Marcucci \Direcció de producció: Florence Meurisse \ Ajudant de producció: Marie Reculon \ Comunicació i relacions publiques: Sarah Poirot \ Gestió internacional: Barbara Suthoff \ Premsa: Dorothée Duplan i Flore Guiraud, amb l’assistència d’Eva Dias (Plan Bey)
Una producció de Compagnie 111 – Aurélien Bory.

Cargols_i_Flamencu_PUMM_noticiaCargol vermell

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s