– Teatre – NO HI HA BOSC A SARAJEVO (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 10/07/2016

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

NO HI HA BOSC A SARAJEVO

Diumenge 10 de juliol vam aconseguir encabir aquesta proposta dins de la nostra agenda “plagada de Grecs”. HaguĂ©s estat una llĂ stima, que no l’haguĂ©ssim pogut veure perquĂš ens va deixar absolutament aclaparats, tant pel text, com per la posada en escena com per les magnĂ­fiques interpretacions dels nou intĂšrprets.

Quan entrem dins la petita Sala Atrium, set dels actors hi sĂłn a l’escenari, es belluguen pausadament com ninots al ritme d’una mĂșsica que no escoltem, la mĂșsica irromp a la sala i ells comencen a ballar frenĂšticament. De cop, una parella alenteix els seus moviments i mira de forma insistent una persona que serĂ  atacada per la resta.

No hi ha bosc a Sarajevo - Sala Atrium 1

Una guerra que ens va alertar a tots perĂČ que vam viure de lluny tot i que com diuen en un determinat moment, es desenvolupava a nomĂ©s tres hores de Barcelona. La Guerra dels Balcans va destruir moltes vides perĂČ tambĂ© va acabar amb moltes il·lusions i va esguerrar la vida futura de tots els que d’una forma o altra van estar implicats.

Estem davant d’una proposta que ens parla d’aquesta guerra i ens la mostra amb diferents histĂČries que tenen lloc davant nostra al mateix temps. Partint d’un fet real, el testimoni gravat d’un franctirador que explicava d’una manera freda la seva actuaciĂł en el conflicte, l’autora (Begoña Moral) construeix un personatge, magnĂ­ficament interpretat per Guillem Motos, i al seu voltant, la resta d’histĂČries.

Un franctirador serbi busca retrobar-se amb una dona bosniana a qui va estimar abans de l’inici de la guerra. Ens trobem a la Guerra de BĂČsnia de 1992. Estem a la ciutat assetjada de Sarajevo, on ningĂș pot entrar ni sortir i on morir Ă©s mĂ©s fĂ cil que sobreviure. Cap dels dos amants pot ser el mateix ara que la mort els rodeja, perĂČ existeix alguna part de la seva humanitat perduda, com a vĂ­ctimes o botxins, que puguin recuperar en retrobar-se? Tornaran a trobar-se de nou? Al seu voltant, un soldat de l’ONU i un corresponsal de premsa es converteixen en testimonis i protagonistes al mateix temps del terror de la guerra. AllĂ  plou cendra constantment, i aquĂ­, a Barcelona, assistim a les OlimpĂ­ades, impassibles a la guerra.

Una histĂČria d’amor, condemnada al fracĂ s com la de Romeu i Julieta, histĂČria de la qual podem veure escenes de la pel·lĂ­cula de Zefirelli en una televisiĂł situada en un recĂł de l’escenari. PerĂČ aquĂ­ la histĂČria d’amor, es representa amb escenes que van de la tendresa a l’odi mĂ©s profund, de la carĂ­cia al maltractament. El magnĂ­fic treball de Guillem Motos i NĂșria Rocamora en aquestes escenes, ens mostra el dolor que pateixen per una relaciĂł que s’ha trencat i que no podran recuperar.

This slideshow requires JavaScript.

Un inquietant narrador i Miss Sarajevo, ens van explicant, enlairats en una tarima la transiciĂł de les escenes de guerra que comença amb el sĂ­mil del vapor d’aigua i acaba amb la barreja de l’aigua amb les cendres.

La resta de personatges estan en tot moment a escena, amb un enorme treball fĂ­sic i una increĂŻble entrega. La llum, molt estudiada, ajuda a anar canviant la nostra mirada sobre cada personatge sense que en cap moment deixin de passar coses amb la resta de personatges. Aquesta posada en escena ajuda a mostrar la violĂšncia, el caos, la bogeria fĂ­sica i psicolĂČgica que provoca una guerra civil. I Ă©s una forma de representaciĂł tan visceral que nosaltres, els espectadors la sentim a la nostra prĂČpia pell com si formessin part d’aquest horror, sentint el dolor i la desesperaciĂł. Una reacciĂł gairebĂ© fĂ­sica.

I Ă©s a la vegada una crĂ­tica a l’actuaciĂł dels cascos blaus que van observar el genocidi amb un impertĂšrrit posat d’espectador alie al que estan veient, una crĂ­tica al periodisme de guerra que es mostra orgullĂłs del fĂ cil que li resulta en aquest cas fer les seves crĂČniques o entrevistar a un dels personatges mĂ©s controvertits que no dubta a matar i violar. Les entrevistes tambĂ© sĂłn retransmeses a la televisiĂł que estĂ  a l’escenari, amb primers plans, malgrat que el dia que vĂ rem assistir, malauradament la cĂ mera a mitja representaciĂł va deixar de funcionar.

Volem destacar de manera expressa, l’extraordinĂ ria i colpidora escena on mata una vegada i un altre a l’actor que representa a totes les seves vĂ­ctimes; brutal el treball fĂ­sic d’Albert Bassas que cau una i mil vegades als nostres peus.

I tambĂ© i sobretot, una critica despietada a les nostres consciencies, quan ens recorda que en aquell moment s’estaven celebrant les OlimpĂ­ades a Barcelona i enumera d’una a una totes les medalles aconseguides i l’orgull per una celebraciĂł que ens mantindria “Juntos para siempre“.

Begoña Moral Ă©s la dramaturga i directora d’aquesta producciĂł i de la Compañía Paradiso 99. NO HI HA BOSC A SARAJEVO va ser premiada amb el primer premi del Cicle de CreaciĂł DespertaLab2016 promogut per la Sala Atrium i la Nau Ivanow.

Una proposta que no ens ha deixat indiferents, que ens ha fet mal fĂ­sic (almenys al Miquel que li va caure un actor entremig de les cames) … i psĂ­quic i ens fa plantejar de nou la nostra passivitat i la nostra insensibilitzaciĂł davant de notĂ­cies com la guerra de SĂ­ria o la guerra de Sudan que segons hem escoltat aquest matĂ­ a la rĂ dio, estĂ  a punt d’esclatar.

Malauradament no vĂ rem poder anar abans de la darrera representaciĂł a la Sala Atrium. Esperem que ben aviat es torni a programar en algun teatre de Barcelona, perquĂš paga molt la pena.

Direcció i text: Begoña Moral
TraducciĂł: Roger Batalla
IntĂšrprets: Albert Bassas, Roger Batalla, Xavier GrivĂ©, Andrea MartĂ­nez, Guillem Motos, Pol Para, NĂșria Rocamora, Carol Rovira i Laura Tamayo
Ajudant de direcciĂł: Meritxell RodrĂ­guez \ ProducciĂł: Laia Falp \ Il·luminaciĂł i espai: Aina VergĂ©s \ Vestuari: Marc Udina \ Projeccions i vĂ­deo: Marc SalicrĂș i Raquel Ibort\ Espai sonor: Manuel Pajuelo \ Arranjaments musicals: Carol Rovira\  Moviment: Igone LĂłpez \ Disseny grĂ fic: Raquel Ibort

Patiment d'un Cargol a la Guerra

Leave a Reply