– Dansa – Grec2016 – LE MOUVEMENT DE L’AIR – Adrien M i Claire B (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala Mac

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LE MOUVEMENT DE L’AIR

Diumenge passat tornem a fer sessió doble i tot surtin de la Sala Atrium ens dirigim al Mercat de les Flors per veure una nova proposta de Dansa d’una Companya francesa, que ja la darrera temporada del Grec, amb aquell espectacle anomenat CINÉMATIQUE, ja ens va agradar molt.

Aquesta Companyia de dansa creada l’any 2.011, està formada per Adrien Mondot, artista pluridisciplinari i informàtic, que crea els espectacles a partir de les interaccions entre els números, la dansa i la música i amb Claire Bardaine, artista, dissenyadora gràfica i escenògrafa.

Si ja aleshores feien petites incursions en el món del circ, ara hi tornen convertint els ballarins protagonistes en acròbates capaços de volar i travessar, així, un paisatge oníric recreat electrònicament i gairebé convertit en un personatge més.

La coreografia acrobàtica que interpreten els ballarins, el món digital on estan submergits i els sons que els acompanyen conformen un llenguatge escènic únic i permet als intèrprets establir noves relacions amb el temps i l’espai.

En els espectacles d’aquesta companyia innovadora, les imatges surten de les pantalles i ocupen l’espai central de l’escenari, de la mateixa manera que els protagonistes de la peça vencen la gravetat i s’escapen sense esforç aparent de la força d’atracció de la Terra per recórrer l’escenari en totes les seves dimensions.

Potser no és ni de lluny l’espectacle de dansa “millor” d’aquest Festival Grec, ni pel nombre de ballarins (solament tres), ni per la dificultat tècnica de la seva dansa, però el resultat d’aquesta barreja de dansa amb la creació d’afegits digitals, aconsegueixen uns resultats absolutament espectaculars, perquè a més a més no es tracten de filmacions pregravades, sinó que el programa informàtic, amb la col·laboració d’una persona a l’escenari manegant els comandaments, les imatges digitals es van creant en viu i en directe a mesura que els ballarins van evolucionant en l’escenari.

Malgrat que podria semblar repetitiu, per la utilització de les imatges digitals, en cap moment es fa avorrit, ja que les variacions d’aquest joc entre la tècnica i la dansa és força canviant i ens va sorprenent durant tota la duració de l’espectacle. Malgrat que ens van agradar la majoria de números, potser el que més ens va impactar va ser el de la dansa sufí, que ens va arribar a fascinar.

Important també ressaltar que la música i la veu de les cançons s’interpreten en directe a sobre de l’escenari, pel músic Jérémy Chartier, aspecte poc freqüent en espectacles de dansa, que malauradament, massa sovint es presenten amb la música enllaunada.