Per Imma Barba & Miquel Gascón
IF AT ALL – Kibbutz Contemporary Dance Company – Rami Be’er
El mateix dissabte, després del Mercat de les Flors, ens vam anar cap al Teatre Grec amb moltes ganes de veure aquesta proposta de la Kibbutz Company, segurament amb masses expectatives. L’aforament a mig gas i molta calor. Nosaltres a la fila 12 centrats, l’escenari buit. Apareix una ballarina. Comença l’espectacle.
La Kibbutz Contemporany Dance Company va ser creada per Yehudit Arnon, una ballarina txeca supervivent dels camps d’extermini nazis que un cop acabada la guerra es va instal·lar al kibbutz Ga’aton, a Galilea on va fundar un centre de dansa, on actualment viuen i treballen un centenar de ballarins d’arreu del món, on la Companyia te la seu.
El 1996 Rami Be’er, un dels seus alumnes, format a l’estranger durant una llarga temporada, pren el relleu en la direcció de la companyia i des d’aleshores, només interpreten les seves creacions.
Be’er ha creat aquesta IF AT ALL com una celebració de la vida en comunitat que, com explica el mateix director: s’articula sempre en cercles que van dels més íntims als socialment més amplis.
La parella, la família, els amics, la societat … la nostra relació amb els altres s’explica en cercle.
És una proposta que interpreten 16 ballarins, 8 homes i 8 dones en solos, duets, trios i en grup. La circularitat marca en tot moment els moviments dels ballarins en una coreografia que, al nostre entendre, li manca un fil conductor clar i en certs moments es fa absolutament repetitiva fins al punt de l’avorriment. Una banda sonora molt dispersa que tampoc sembla que segueixi una coherència i una veu en off que va parlant durant tot l’espectacle però que no està subtitulada i per tant, a nosaltres no ens diu res, només paraules sense entendre que ens diuen.
Un espectacle amb uns ballarins excel·lents i una gran perfecció de moviments però que no ens va omplir, si a moments puntuals on ens deixàvem portar per la bellesa dels moviments i la sincronia de tots els ballarins a escena, però que en altres moments era un dejà vu amb repetició constant dels moviments ara per una parella, ara per la següent. La bona il·luminació no va aconseguir minvar aquesta sensació.
Segons llegim al programa del Festival Grec: el significat de les coreografies no està predeterminat, sinó que queda obert a la sensibilitat, els records i les experiències de cada espectador, que haurà de decidir lliurement què li suggereix el que veu sobre l’escenari.
Potser si, però nosaltres esperàvem molt més.
Coreografia, escenografia i disseny d’il·luminació : Rami Be’er
Interpretació: Ben Bach, David Ben Shimon, Roni Ben Simon, Anastasia Cheshun, Shani Cohen, Frida Dam Seidel, Niv Elbaz, Nadav Gal, Martin Harriague, SuJeong Kim, Ilya Nikurov, Anat Oz, Renana Randy, Hagar Shachal, Jin Hwan Seok, Olga Stetsyu, Sedrig Verwoert i Megan Doheny
Música: Volcano Choire, Hildur Gudnadottir, Nine Inch Nails, Massive Attack, Murcof, Olafur Arnalds, M. Richter, Jóhann Jóhannsson, Ludovico Einaudi i Ophir Leibovitch
Vestuari: Rami Be’er i Maor Zabar \ Disseny de so / concepció sonora: Rami Be’er i Alex Claude
