A vegades la intuïció ens falla a l’hora de seleccionar els espectacles que podem veure del Festival Grec i aquest és un cas claríssim, de què la meva selecció no va coincidir en RES, en el que esperava de la producció escollida.

En el període curtíssim d’un mes, els amants de les Arts escèniques hem d’escollir entre les 125 propostes que el Festival Grec, ens ofereix aquest any; almenys a mi, el que em passa és que em passo forces hores, llegint els programes a la web, per intentar no perdrem les “millors” d’aquestes ofertes; tot això, davant d’un full Excel per intentar encabir el nombre més gran d’espectacles possibles. El fet d’escollir una determinada producció , fa que automàticament hagis de deixar de banda un altre que possiblement també t’agradaria veure, però la programació del Grec, malauradament no està planificada per poder veure amb tranquil·litat més d’un espectacle per dia, salvo contades excepcions que intentem aprofitar els molt teatraires.

OFICINA PER A UNA VIDA POSTIDÈNTICA, la vaig escollir perquè en el programa general del Grec, indicava que es tractava d’una “Coproducció Internacional“… i això ho marcava en un requadre en vermell. També indicava que en aquesta Coproducció participaven en primer lloc el Festival Grec, Neulöllner Oper Berlín i Òpera de Butxaca i Nova Creació. En lletra més gran, a més a més, indicava el següent:

Un equip internacional d’actors, cantants, músics i creadors alemanys, espanyols i catalans protagonitzen una experiència innovadora de Teatre Musical Transnacional. L’escenari acull un debat sobre el límits de la identitat en un món global.

Aquesta frase em va convèncer, ja que m’agrada i molt el Teatre Musical, també l’òpera i en els textos participava ni més ni menys que Marc Rosich. Cap mena de dubte…. va ser escollit un dels primers espectacles del Festival Grec.

El resultat ha estat tan decebedor, que fins i tot haig de dir que no vaig poder aguantar a la butaca els 90 minuts previstos… i quan faltava poc per l’hora, em vaig aixecar de la butaca i vaig marxar de la sala.

En cap cas afirmo que sigui una presa de pèl cap a l’espectador i això no ho diré mai d’un treball en el qual han participat un munt de persones i evidentment, ho han intentat fer el millor possible, …. però sincerament, en aquest cas en algun moment vaig arribar a pensar-ho.

Potser és una aposta de risc, però jo no vaig trobar per enlloc que fos una proposta innovadora… tot el contrari, perquè no vaig veure més que una fusió d’esquetxos inconnexes sense sentit, que han volgut vestir d’una manera forçadament “còmica???”; temes que podien haver estat molt millor tractats i no passen, sempre sota el meu punt de vista, de vulgars pinzellades, com són la incomunicació en un món tecnològicament cada dia més interconnectats, el drama dels refugiats o els problemes d’identitat, l’explotació dels treballadors… de ben segur, massa temes importants, com per ser tractats d’una manera tan vulgar.

Em va semblar també molt vulgar, si, … encara mes, …. el tractament de la música de Beethoven, fins al punt que vaig sentir vergonya aliena i vaig creure que no es mereixien que continues veient per més estona la seva proposta… ja en tenia prou de veure els 7 actors disfressats amb perruques semblants a les dels “comiats de solters” per la Rambla de Barcelona, cridant frases que almenys per mi eren fins i tot “grolleres” i sense sentit.

Crec que l’espectacle està creat únicament per ser vist a Berlín, on es representarà a partir d’ara durant tot un mes. Madredediosdelamorhermoso … pobres berlinesos !!!

Revisant les nostres valoracions en aquest Blog, en l’apartat “El que hem vist aquesta temporada”, comprovo que del 218 espectacles vistos fins al moment de redactar aquesta crònica, tan sols NO ens han agradat … 7 espectacles, als quals l’hem atorgat una valoració d’un sol “cargol voltaire”. En aquest cas, la meva valoració no arriba ni tan sols a això (mig cargol, amb generosotat), ja que,  no només NO m’ha agradat gens, sinó que he hagut de marxar a mitja representació.

Potser són els 16 euros pitjors invertits de la meva vida!!! Però el que més greu en sap de tot, és que segurament he perdut l’oportunitat de veure un espectacle molt millor, que no es podrà veure mai més a Barcelona.

Concepte i direcció: Matthias Rebstock

Textos: Tilman Rammstedt i Marc Rosich // Música i vídeo: Raquel García-Tomás // Escenografia i vestuari: Sabine Hilscher // Dramatúrgia: Bernhard Glocksin

Interpretació: Florian Bergmann, Panagiotis Iliopoulos, David Luque, Lucía Martínez, Bärbel Schwarz, Mariel Supka i Marta Valero

Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Neuköllner Oper Berlin i Òpera de Butxaca i Nova Creació.

Amb la col·laboració del Goethe Institut i Ministeri d’Afers Exteriors de la República Federal d’Alemanya.