Malgrat que LA BOHEME es tracta d’una òpera que m’agrada moltíssim i que he vist desenes de vegades, aquest cop vàrem anar al Liceu sense gaires ganes. No entenem el perquè les temporades s’allargassen en el temps, aquests darrers anys i ocupen de ple el mes de Juliol, quan totes les temporades musicals ja s’han tancat a Barcelona. Aquest any en el nostre abonament 2 òperes les tenim al juliol, una és aquesta i l’altre, LA FLAUTA MÀGICA el 28 de juliol, cosa que trobem totalment incomprensible.
Si la qüestió és oferir òpera durant l’estiu per captar públic de fora de Barcelona, ho trobo perfecte, però aquestes funcions haurien de ser “fora d’abonament”. La direcció del Gran Teatre del Liceu s’hauria de replantejar aquest tema que és per mi i per molts abonats, totalment erroni.
A més a més, envaeix les dates del FESTIVAL GREC de Barcelona i això per nosaltres és un grandíssim inconvenient, perquè perdem dies per poder assistir a algunes representacions internacionals que únicament arriben a la ciutat en aquestes dates i per uns dies molt concrets.
Per rematar-ho, quan arribem ens assabentem que existeix un canvi important de repartiment i que ni més ni menys la protagonista principal que assumeix el rol de Mimí, no el pot fer la soprano prevista que era Tatiana Monogarova, en teoria per malaltia i que serà substituïda per Dinara Alieva. Per sort després veurem que el resultat d’aquesta substitució és totalment satisfactori, però acostumen a sovintejar massa aquests canvis sobtats dels protagonistes, cosa que tampoc creiem és normal.
De l’òpera poca cosa he de dir, que ja no se sàpiga, una òpera considerada de les més fàcils per les persones no acostumades al bel canto i de música bellíssima, que sempre acaba emocionant-nos de nou, per molt que sapiguem fil per randa el seu argument i el tristíssim final, que farà caure una llagrimeta a la major part dels espectadors.
La Bohème és una òpera de Giacomo Puccini (Lucca, Itàlia, 1858 – Brussel·les 1924). Està dividida en quatre actes, el llibret és de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre “Scènes de la vie bohème “, d’Henry Murger. Va ser estrenada al Teatre Regio de Torí, l’1 de febrer de 1896, sota la direcció d’Arturo Toscanini. S’insereix dins del corrent verista.
L’acollida de l’obra en la seva estrena va ser càlida, almenys per una part del públic. No obstant la crítica torinesa va mostrar-hi reserves. Tot i això, amb el temps ‘La Bohème‘ ha esdevingut una de les òperes bàsiques del repertori, i una de les més estimades pel públic d’arreu del món.
L’escenografia, com gairebé sempre és clàssica i realista; malgrat tot en va agradar força per la transformació de l’escenari a ulls dels espectadors, amb un simple gir en sentit contrari, de les dues parts de l’escenografia. M’agradaria veure alguna vegada aquesta òpera amb una escenografia més contemporània.
L’orquestra del Gran Teatre del Liceu, va sonar esplèndida aquesta vegada, dirigida pel mestre Marc Piollet. La posada en escena, responsabilitat de Jonathan Miller va resultar efectiva i agradable als ulls.
M’agradaria fer especial menció al cor de nens, que ja acostuma a actuar en aquest teatre, el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, dirigits per Òscar Boada i que recentment varen obtenir la Creu de Sant Jordi, per la seva grandíssima qualitat.
Com ja he dit el paper de Mimí el va interpretar magníficament Dinara Alieva; la resta de papers van ser: Nathalie Manfrino, una magnifica Musetta, Matthew Polenzani, un Roberto extraordinari, Artur Rucinski en el paper de Marcello, David Menéndez en el paper de Schaunard, Paul Gay en el paper de Colline i Fernando Latorre en els papers de Benoît / Alcindoro. Crec que va resultar un cast vocal d’un gran nivell.
Malgrat tot, va resultar una representació molt digna que ens va agradar molt.