– Teatre – Grec2016 – DAURRODÓ (🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 30/06/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem tingut el Blog abandonat durant un parell de setmanes, però la causa ha estat justificada, perquè l’Imma i jo hem gaudit d’unes vacances extraordinàries, coneixent a fons l’illa i l’estat de ISLÀNDIA, en un recorregut de gairebé 4.000 quilòmetres, que hem fet conduint un 4×4 (un Mitsubishi Outlander, nou de trinca).

Islàndia - catarata Guldfoss - 1

ISLÀNDIA és un estat que es va independitzar de Dinamarca l’any 1.918 i que tan sols amb 331.000 habitants, i amb una superfície de 103.000 km², ha aconseguit ser un dels països mes pròspers d’Europa(Catalunya en te 7.600.000 habitants i 31.895 km²). A què esperem nosaltres, els catalans, a construir el nostre estat propi i a deslliurar-nos de les incapacitats d’un estat espanyol que pretén retenir-nos com en una presó ?

Islàndia - cavalls - 1

Ha estat un viatge realment fascinant, que algun dia intentaré explicar en aquest Blog.

__________________________

Tornem a ser per aquí, tot just quan comença el Festival Grec de Barcelona, al que dedicarem el nostre temps el més intensament possible.

Malauradament ahir, tot just arribar del viatge, vàrem anar al Teatre Nacional de Catalunya, a veure el nostre primer “Grec” i el resultat va estar un absolut desengany, perquè DAURRODÓ ens va decebre moltíssim.

El que s’anuncia com “Una insòlita desfilada d’objectes vius”, a nosaltres ens va semblar un desconcertant seguit de narracions mal embastades, basades en llegendes i faules al·legoriques, a les quals no vàrem trobar ni el lligam ni el sentit… o potser és que no vàrem acabar d’entendre el treball dels seus autors, en Joan Baixas i en Cildo Meireles, que de ben segur existeix i que malauradament no hem pogut captar.

Un espectacle de teatre visual i d’objectes que porta al teatre un dels artistes plàstics més rellevants del moment. Humor, poesia i una mirada atenta al món contemporani.
L’espectacle comença en un espai no convencional en el qual el públic es mou mentre observa peces de l’artista plàstic Cildo Meireles, com ara Pano da roda o Not to be or not to be, eis a questao, entre d’altres. A continuació, tot es converteix en teatre gràcies al llenguatge i a les tècniques escèniques del qui va ser director de la companyia Teatre de la Claca, Joan Baixas, que es caracteritza per l’ús de la pintura i la manipulació de titelles, i que, en aquesta ocasió, ens endinsa en un univers de simbolismes del seu imaginari tan particular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot comença amb un passeig dels espectadors per una mena de “performance” circular al voltant de l’espai escènic, on es poden veure als objectes que després formaran part de la representació. En Joan Baixas a continuació més o menys ens intenta explicar de què va tot plegat i no se’n surt, en cometre errors de lectura dels fulls que portava preparats.

Després ens explica com el riu Amazones s’endinsa en l’oceà amb un xoc d’aigües brutal, malgrat que per una bona estona les seves aigües estaran separades… i per això separa les dues graderies d’espectadors en les que ells mateixos són vistos i es veuen com si fossin els mateixos actors de l’espectacle. Una separació que ja hem pogut veure en diverses ocasions en els espectacles de la Fura dels Baus i que no és en absolut innovadora.

No explicaré pas totes les històries, però sí que aquestes intenten parlar de territoris, fronteres i separacions territorials fetes per interessos externs; també metafòricament parla de nosaltres mateixos que seguim com si fos “la pastanaga” el poder dels diners i dels mitjans de comunicació, especialment el de la televisió.

La part que potser és més salvable de l’espectacle, és la faceta plàstica de l’última història, amb un joc de “titelles” gegants, en el que es converteixen els 5 intèrprets d’aquesta representació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Esperem que aquest decebedor inici del Festival Grec, no sigui la seva pauta general i ben aviat gaudim amb les representacions que veurem en aquests pròxims dies, especialment les dels espectacles internacionals que ens fan moltíssima il·lusió.

Joan Baixas i Cildo Meireles
Direcció: Joan Baixas
Interpretació: Al VíctorAndreu MartínezIsabel PlaLaura CalvetXavi Estrada
Col·laboració a la dramatúrgia: Gloria Rognoni

Cargol trencador

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Teatre – Grec2016 – DAURRODÓ (🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 30/06/2016

  1. BonaVida ha dit:

    Bentornats de nou!!!! Segur que heu gaudit d’unes vacances increïbles a Islàndia, un lloc que ens estimem moltíssim.
    I si us plau, esperem amb impaciència les cròniques d’aquest viatge. Jejeje.

    Una abraçada!!!
    Manel i Cristina

    M'agrada

  2. Montse ha dit:

    BENVINGUTS!! FELICITATS PEL VIATGE!!!
    Esperem tenir un bon Grec. Diumenge aniré a veure Daurrodó….a veure!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s