– Teatre (207) – CLOACA (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta producció de l’obra de Maria Goos porta una llarga trajectòria als escenaris catalans i ara torna de nou al Teatre Gaudí. En paraules de la mateixa autora, aquesta versió catalana és una de les millors que ha pogut veure de la seva obra.

CLOACA tracta sobre l’amistat de quatre homes adults i com el pas del temps i la recerca constant d’èxit, diners i poder acaba perjudicant el vincle de la relació.

Un grup d’amics de joventut es retroben després d’una temporada allunyats i on cadascú ha seguit el seu camí sense saber-ne poc o no res dels altres tres.

Comença l’obra amb en Pieter, que lesionat per un accident de bici, rep de cop la visita d’en Jan que busca un lloc per viure temporalment, en haver deixat la seva dona.

Pieter és un funcionari públic que col·lecciona pintures descartades pels museus. Rep una trucada que l’informa que ha de retornar-les. Aquest fet, és el deslliurador de tota la història.

A mig camí entre la comèdia i el drama, ens explica una història una mica desigual amb unes interpretacions també força desiguals, la qual cosa l’ha fet trontollar als nostres ulls, especialment per unes interpretacions potser massa passades de volta i poc creïbles, durant la primera hora de representació. És, potser, a partir del moment en què la historia es dirigeix cap al drama quan per nosaltres ha aixecat el vol amb un resultat final positiu.

This slideshow requires JavaScript.

Diversos temes són tractats al llarg de l’obra, el de base és el del qüestionament de l’amistat de quatre persones que es coneixen des de joves i de fet tocaven en un grup, la vida i les professions els ha separat i quan es retroben predominen les individualitats per sobre del grup. Pieter és un funcionari públic corrupte, Jan és un polític ambiciós a l’espera d’un anhelat nomenament com a Ministre d’Assumptes Exteriors, Tom és un advocat desequilibrat que acaba de sortir d’una clínica de desintoxicació i ha estat donat de baixa temporal en el col·legi d’advocats i finalment Marteen que és un transgressor i arrogant director de teatre. L’única dona que apareix a l’espectacle o fa en forma de regal d’aniversari interpretant una streper.

Pieter és gai, Jan està passant una crisi matrimonial, Tom és drogoaddicte i alcohòlic i Marteen té problemes d’impotència. Un bon batibull. Davant del problema que ha de resoldre en Pieter que ha de tornar uns quadres que ja no té, descobrirem la falsedat i les enveges que s’amaguen en aquesta amistat.

En aquesta versió, Oscar Molina ho planteja com un drama amb tocs d’humor, on la base és la crisi, en les seves dues vessants, la crisi individual i la crisi col·lectiva. Però creiem que les desiguals interpretacions no l’acaba de fer versemblant en molts moments i per aquest motiu no és una obra rodona. Pel que hem llegit creiem que és unànime i de rebut, destacar la interpretació del seu personatge que fa Miquel Sitjar, malgrat que també ens ha agradat força l’actuació d’Oscar Molina.

Molt destacable la banda sonora, obra del grup Malacara & Wilson Band (el seu disc “Hopeless Blues”) que dijous, divendres i dissabtes ofereixen un concert, en el mateix teatre, abans de la representació.

La posada en escena és àgil i tota es desenvolupa a la sala del luxós pis de Pieter, on com ens anuncien a l’inici de l’obra, les portes estan sempre obertes.