Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una proposta que se’ns resistia, ja que no havíem trobat el moment de veure-la, i això que vam poder assistir a un assaig general a la Vilella, ara fa potser tres anys, i on en Xicu Masó donava contínues indicacions a en Josep Julien. El que recordem d’aquella interpretació no té res, però res a veure, amb el que ens hem trobat en el petit espai del Off Romea.

Josep Julien està tan identificat amb el personatge que ens el creiem totalment quan ens mira els ulls i ens explica la seva historia, amb un lleuger tartamudeig que encara el fa més tendre i innocent. La seva interpretació ens ha seduït i la seva expressivitat, les seves mirades i els seus gestos són dels que recordarem molt de temps.

El text de Conor McPherson ens presenta un delinqüent que intenta escapar del seu destí i justificar tot el que ha hagut de fer a la seva vida “professional”, des del convenciment de què ell mai ha volgut fer mal a ningú:  “En aquella época jo treballava per al Joe Murray, a sou, com a noi dels encàrrecs, per entendre’ns: li espantava gent, cremava cases, disparava a algú … però només per espantar, eren avisos”.

El protagonista cerca la seva particular redempció mentre s’obre pas repartint cops a tort i a dret en la seva —malgrat tot— entendridora fugida cap endavant. Provarà d’escapar del seu destí, però fracassant una vegada i una altra, enredat en la teranyina en què s’ha convertit la seva existència. Però no podrà eludir el pes d’un passat que l’avança constantment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau.

Ens va explicant la seva dissort, amb en Joe Murray que li ha robat la seva xicota i ell l’ha de veure cada dia aparentant una indiferència que no sent, un personatge amb un nivell cultural molt minso i que es mou en un entorn de delinqüència, drogues i alcohol, però ell es “bona persona”, i de fet és troba fent aquesta feina perquè no sap fer una altra cosa. I acabem empatitzant tant amb ell que entenem el que li passa i ens agradaria poder ajudar-lo.

El Bon Lladre és un monòleg que barreja el thriller i el costumisme de la Irlanda dels anys 90, en veu d’un sol protagonista i sense renunciar a l’humor, és d’una immensa densitat emocional. Josep Julien ens ha fet una esplèndida interpretació d’un personatge fracassat, maldestre i enamorat i que ens ha explicat la seva tràgica vida com si ens expliques una sortida de cap de setmana.

Una narració àgil i entretinguda plena de sorpreses en l’esdevenir de la història que ens explica. Josep Julien té quelcom d’especial en la seva forma d’interpretar que ens fa estar pendents de les seves paraules en un espai on no passa res més que ell mateix i el que diu. Té quelcom de magnètic.

L’espai del Romea, estem tots situats a la banda Esquerra de la barra del bar, resulta una mica incomode per la proximitat de les cadires, però malgrat l’horari i aquesta incomoditat ens ha proporcionat un grau de proximitat enorme i ens ha permès gaudir d’una nit de teatre extraordinària.

Autor: Conor Mcpherson – Traducció: Josep Julien
Direcció: Xicu Masó – Ajudant de Direcció: Anna Maria Ricart

Intèrpret: Josep Julien

Escenografia: Laura Clos “Closca” – Vestuari: Daniela Feixas i Laura Clos “Closca” – Disseny d’il.luminació: Adriana Romero Calvo i Laura Clos “Closca” – Fotografia: Marçal Font

Producció: Iria Producciones – Amb la col.laboració de: La Vilella