Per Imma Barba & Miquel Gascón
Amb aquesta peça de Commedia dell’Arte, Felipe Cabezas ha recorregut diversos escenaris des del 2013, on va ser presentada a la Sala Fènix, sala que ell condueix juntament amb Isabella Pintani, i a on ha fet temporada en més d’una ocasió.
La comèdia de l’art és un gènere popular que va representar una revolució escènica a la Itàlia Renaixentista. Un gènere que recorre a la improvisació per donar un caire d’espontaneïtat al que passa sobre l’escenari. Aixi els personatges podien parlar de temes d’actualitat i fins i tot comentar anècdotes o fets produïts el mateix dia de la representació. Un gènere actualment en desús, que va influir de forma molt evident en el teatre de Shakespeare, Lope de Vega o Molière i en gèneres com el clown o la mímica.
Felipe Cabezas ha recuperat amb aquesta proposta un gènere que ens retorna a la màgia de les màscares.
Francesco Andreini ha arribat al final dels seus dies. Una carta al seu antic mecenes, el duc de Màntua, aviva sobtadament els records de fama i glòria d’aquest gran commediante dell’arte que es veu immers en un moment de desesperació, víctima d’un oblit injust. Andreini evoca el temps en què la seva reconeguda companyia “I Gelosi” triomfava, i rendeix tribut a la seva estimada companya i esposa, Isabella dei Canali Andreini, eterna innamorata de la Commedia dell’Arte de l’Europa del segle XVII.
La màscara és la que diferencia l’actor, Andreini, del personatge que interpreta, El Capitano Spavento. L’actor (transformat i capficat plenament dins de la pell del personatge), ens explica des de la seva vellesa, la seva vida i l’evolució de la seva carrera d’èxit professional, amb un únic personatge amb el qual s’acaba identificant.
Està basada en la vida de Francesco Andreini, actor teatral i fill de militars que entra a la companyia “I Gelosi” incorporant el personatge del capità, fins a assumir-ne la direcció. Des d’aquell moment, al voltant de 1570 i fins a l’any 1604, quan la seva dona va morir, la companyia va ser molt coneguda i va treballar a les corts d’Itàlia, Polònia, França, Alemanya i Anglaterra. Andreini va escriure el llibre “Le bravure di Capitano Spavento” que s’edità en 1607.
Andreini ens va explicant la seva vida i ens va endinsant en la història del Capitano punt on comencen a intervenir les màscares. Sempre ens ha fascinat el teatre de màscares per la capacitat que tenen de canviar la personalitat de l’actor sense cap element mes de vestuari o escenografia. Tota l’obra és un monòleg, amb una solida i entregada interpretació, més de 75 minuts on Felipe no deixa de parlar ni un segon i on la seva gestualitat ajuda a entendre l’evolució vital de l’actor i del personatge.
Andreini ens endinsa en el record i l’enyorança del que va ser, el somni i l’esperança de què ho tornarà a ser, i entremig les anècdotes de la vida dels comediants en gira constant i el drama de la mort del seu gran amor que va interrompre de manera sobtada la seva carrera.
L’obra transita, amb delicadesa, entre la comèdia i tragèdia, entre la poesia i la crua realitat. Una proposta intimista i alhora oberta al gran públic, que ens trasllada a l’imaginari íntim i personal d’un creador. Al teatre autèntic. Una experiència que serveix com a testimoni de l’afany de l’ésser humà per romandre en la memòria dels seus semblants.
L’escenografia senzilla però efectista. A l’escenari una taula, una butaca tan atrotinada com el vell que l’ocupa, vestit amb un vestuari que en algun temps va ser ostentós però que ara és indicador de la seva ruïna. A terra un petit bagul guarda el secret del seu èxit, les velles mascares que l’han acompanyat tota la vida i que com ell mateix diu, “ningú no vol”.
Un espectacle que ens ha agradat veure i que de moment no està programat enlloc.
Autoria, dramatúrgia, direcció i interpretació : Felipe Cabezas.
Escenografia i vestuari : Isabella Pintani.
Co-direcció actoral: Javier Villena.
Mascara de cargol