Per Imma Barba & Miquel Gascón

I d’una sala a una altra, per acabar de completar una setmana atapeïda d’activitats culturals, ens desplacem fins a la Sala Fènix, per tal de veure la ultima de les propostes del cicle “Yo Gesto“, que durant cinc setmanes ens ha ofert teatre d’imatge i del que vam informar a la nostra crònica de la roda de premsa de presentació d’aquest cicle, el passat 28 d’abril.

MODULAR és una proposta de Josephine Grundy amb direcció musical de Chris Orton que formen la companyia VoxDansa Ensemble. Una proposta de teatre de butoh, amb una sola intèrpret i música en directe.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Això és el que podem llegir a la pàgina web del teatre:

Accepta estar perdut, accepta l’absurd, amb alegria, ja no cal escollir.

Aquesta peça es basa en el concepte de la modalitat en música per investigar el significat de les seqüències en la història humana. L’ordre i el caos, els sistemes universals, l’elecció personal i col·lectiva i la construcció de narratives són els temes centrals. En cada representació apareixerà un seguit diferent de colors o de ‘modes’, i per conseqüència una narrativa diferent, ja que serà el públic qui determini aleatòriament l’ordre de la peça.

Quan arribem a la sala, després de la preceptiva espera, surt la intèrpret vestida de blanc i molt maquillada que lentament, molt lentament, es desplaça entre nosaltres i ens penja al coll una cinta de color lleuger, en alguns casos ornada. Entrem a la sala, a la dreta un piano i varius instruments musicals que semblen flautes. Comença la música mentre ella es canvia darrere un biombo i surt amb un body rosa i una gorra de bany blanc que durà durant tota la representació i que pel que sembla, la caracteritza.

Ells han dit que “serà el públic qui determini aleatòriament l’ordre de la peça“, però no ens adonem que és així, ja que la improvisació ve donada pels colors de les cintes que portem al coll i el lloc de la sala on hem anat a seure, una forma tan subliminal de fer-ho, que si no és perquè ho van explicar a la roda de premsa no haguéssim sabut que el treball està basat en una improvisació continua, qui determini aleatòriament l’ordre de la peça.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segons comenten ells, molts elements, incloent-hi vestit, text, melodia i so, poden canviar, segons el context on actuen o segons el desenvolupament de l’espectacle. En el nostre cas no vam sentir la veu de cap dels dos, tret d’alguns sons guturals.

Un espectacle estrany per nosaltres, ja que no havíem vist mai un espectacle de butoh “pur”; l’espectacle te moments que són plàsticament molt bells, especialment el que es pot semblar a una dansa ralentitzada i altres moments que se’ns han fet potser una mica llargs. En tot cas sempre és una experiència positiva tastar noves propostes.

Ens ha agradat especialment les músiques interpretades en directe, utilitzant alguns instruments que alguns d’ells no tan sols coneixíem.

Josephine Grundy (1975) va créixer entre Anglaterra i França i porta diversos anys vivint a Barcelona. Formada en teatre i música, treballa com a actriu i cantant i grava veu per anuncis, vídeos, ….. també fa tasques de doblatge. Va començar treballant en el món del teatre i de la música, descobrint més tard el butoh. Realitza un butoh pensat perquè l’espectador entengui fàcilment les històries que ens vol explicar… o no !!!

Cía VoxDansa Ensemble

Concepte/direcció: Josephine Grundy

Direcció musical: Chris Orton

Intérpets: Josephine Grundy (dansa butoh, veu) \ Chris Orton (flautes, viola, piano, veu)