– Concert de l’OBC – MISSA DE BERNSTEIN (🐌🐌+ 🐚) (concert de cloenda) – L’Auditori

Enorme decepció amb aquest concert que prometia molt i que precisament per aquest motiu vàrem comprar a banda del nostre abonament de l’OBC; decepció no pas a causa de la peça musical interpretada (Missa de Bernstein), perquè no la coneixíem pas, malgrat que som uns grans seguidors de la música del compositor estatunidenc Leonard Bernstein, conegut popularment per la seva composició per la pel·lícula West Side Story.

Primera gran decepció, va ser la caiguda del programa del director titular de l’OBC, el japonès Kazushi Ono amb l’excusa d’una “sobtada” indisposició i que jo em permeto posar en dubte, perquè curiosament fa molts dies que ja se sabia que seria substituït pel mestre anglès Clark Rundell i fins i tot els programes de mà estaven editats amb aquesta substitució. Aquesta temporada l’hem vist en comptadíssimes ocasions i per molt bo que sigui, considero que no és de rebut que continuï com a director titular, si no incrementa considerablement la seva dedicació a la nostra orquestra… i és que no és massa lògic que sigui director titular de diverses orquestres i tan distants físicament unes de les altres.

Leonard Bernstein

La segona raó, és que en aquest concert s’ha optat per integrar en el concert algunes músiques i veus prèviament gravades i sobretot que els principals solistes vocals, l’interpretessin microfonats. Considero que l’equip de so de l’Auditori fa anys que no té la qualitat necessària per a una Sala d’enormes proporcions. Això ha fet que el so sembles que estava enllaunat i la seva qualitat deixava molt a desitjar.

Una llàstima perquè el desplegament a sobre i a un costat de l’escenari era espectacular, amb una OBC reforçada amb músics de l’ESMUC i ni més ni menys que 4 cors: Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal, Cor infantil Amics de la Unió i sobretot el Cor de Teatre, que es va posar al públic a la butxaca des del començament d’aquest concert, d’una durada de gairebé dues hores seguides, sense descans; poques vegades tenim l’oportunitat de veure més de 250 músics interpretant un mateix concert.

En el costat positiu, val a dir que la direcció del mestre Clark Rundell va resultar molt eficient i es va desfer físicament per aconseguir que tot funciones de la millor manera possible. També cal destacar la boníssima interpretació que va fer el baríton William Dazeley que actuava com a celebrant i que no va parar de bellugar-se per tot l’escenari; en el concert del diumenge el nen Bernat Rosés, no va tenir el seu millor dia, amb algunes errades greus, malgrat que valoro la seva gran predisposició per fer de solista amb tan sols 11 anys.

L’obra MISSA de Bernstein, neix d’un encàrrec de la vídua Jacqueline Kennedy per a l’obertura del J. F. K. Center for the Performing Arts a Washington l’any 1971. Bernstein es planteja compondre una missa, però aviat es deixa seduir per la força de la música popular i del teatre musical. Així neix una obra monumental amb més de 30 fragments vocals i instrumentals, una orquestra amb més de 100 músics, inclosos instruments de rock, teclats, percussionistes, tres cors i un solista. Els últims compassos de l’obra, en la veu del celebrant, són inequívocs: «La missa s’ha acabat: aneu-vos-en en pau.»

La composició pel meu gust és força desigual i eclèctica, barrejant pel meu gust masses estils de música, amb moments força espectaculars i que arriben a posar la pell de gallina dels oients, però amb d’altres que porten a l’ensopiment, potser per massa contrastats i que a mi em van arribar a avorrir…. però això tan sols és la meva opinió per la sensació que vaig tenir en la meva primera audició… potser caldria donar-li una nova oportunitat i tornar-la a escoltar-la novament.

El millor que podeu fer, és jutjar per vosaltres mateixos…. i per això us deixo l’enllaç de la retransmissió que va fer Catalunya Música aquell mateix diumenge. Si el voleu escoltar, només heu de clicar AQUÍ.

També podeu escoltar una altre versió, grabada per la BBC l’any 2012