Per Imma Barba & Miquel Gascón
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, dissabte a la tarda, ple de gom a gom. Ens esperen tres hores de teatre, d’esplèndid teatre.
A partir de textos de Txèkhov, Pep Tosar ha escrit un text que te com a rerefons “la Gavina” i com a base “l’Hort dels cirerers” tal com ens va explicar ell mateix a la roda de premsa.
Una “família teatral” ha estat treballant en una sala de teatre durant més de 35 anys i estan a punt de ser desnonats per falta de pagament del lloguer de la sala. Com a comiat estan assajant una nova versió de “la Gavina”. Tot i que el productor els hi insisteix, ells no estan disposats a fer teatre comercial per poder mantenir la sala.
En paraules del mateix autor el Teatre ha de lluitar amb la comercialitat del cinema i la televisió i sobretot amb la immediatesa que exigeix un públic nascut en una nova cultura més consumista on tot caduca quan tot just a acabat de néixer.
El repartiment d’aquesta producció ha estat un luxe, començant pel mateix Pep Tosar que interpreta a Txèkhov i que al mateix temps que ens explica moments de la seva vida i de la seva mort, serveix de fil conductor de tota la història i fa una mica de veu de la consciència de tots plegats, actors i espectadors.
Destacar molt especialment el personatge de l’Imma Colomer, al que crea en la frontera de la pèrdua de memòria a causa d’una demència senil. En la seva confusió juga amb paraules equivocades, explica secrets que no s’haurien de fer públics i pot mantenir converses amb un Txèhhov mort i parlar d’aquesta conversa amb la naturalitat que li dóna haver perdut el sentit de la realitat. L’Imma Colomer brilla amb llum pròpia, realment dibuixa un personatge tendre i ens regala una interpretació sublim.
Una de les integrants del repartiment ha estat Elisabet Raspall, que ha compost i interpretat al piano la música que ha acompanyat tota la representació i que ha estat una delícia.
Un altre personatge aliè a la companyia de teatre és el periodista (Pere Eugeni Font), que arriba per cobrir la notícia del tancament del teatre i els hi proposa fer un documental. Coneix a alguns dels membres de la companyia dels que havia estat company d’escola. Al llarg de la representació anirem veient bocins d’aquest documental amb entrevistes als mateixos artistes de la companyia i entrevistes a altres personatges també relacionats amb el món del teatre, aquests en el món real, que no de ficció: Albert Vidal, Krystian Lupa, Gilda Love, Víctor Guerrero, Irene Vicente i Mika Widmanska.
Un personatge absent, Tadeu Nicolau, que va ser l’antic director del teatre i es va acabar suïcidant. Havia format part d’un dels triangles amorosos i està present al llarg de tota l’obra. Victor Finers (Blai Llopis) i Isabel Descós (Mireia Ros) són els altres dos membres del triangle. La generació més jove també ha creat un nou triangle amorós, en paraules de l’autor “l’obra és un joc de miralls”.
L’espai escènic està distribuït en tres, la sala on els personatges conviuen, un altell ple d’andròmines i la sala de teatre darrere un teló transparent que també fa de pantalla on es projecten les entrevistes que conformaran el futur documental, i que en paraules del periodista, mai veurà la llum ni es projectarà enlloc perquè no hi ha públic interessat en veure’l.
És una obra molt personal d’en Pep Tosar, un cant al teatre de la paraula on prima el text, la poètica i l’emoció.
“És un homenatge meu particular a Txèkhov que m’ha costat molt d’explicar. Vull dir que l’hem fet sense pensar en les condicions econòmiques i amb l’objectiu d‘ arribar a l’espectador per la via de les emocions“.
“El disset és Sant Antoni,
i el vint Sant Sebastià;
qui bones obres farà,
no tindrà por del dimoni“.
També ha aprofitat per abocar a l’obra els seus dimonis particulars, les seves preocupacions i opinions sobre la deriva del teatre aprofitant l’obra de l’Hort dels cirerers per aprofundir en la pèrdua d’un temps i d’una manera de fer teatre.
Autor i direcció : Pep Tosar
Intérprets: Evelyn Arévalo (Emily Rainbourn/Nina) \ Imma Colomer (Catarina Dentoler) \ Tilda Espluga (María Colom/Maixa)\Pere Eugeni Font (Julià Genovard) \ Miquel Gelabert (Sebastià Colom/Sorin) \ Blai Llopis (Victor Finers/Trigorin) \ Xavier Ripoll (Blai Mataix/Treplev) \ Mireia Ros (Isabel Descós/Arkadina) \ Xavi Saez (Diego Romero) \ Pep Tosar (Anton Txèkhov) \ Elisabet Raspall (pianista)
Escenografía: Pep Oliver \ Il.luminació: Maria Domènech (aai) \ Sò: Albert Balada \ Música original: Elisabet Raspall \ Caracterització: Toni Santos \ Audiovisuals Manual produccions: Manu Benavente i Alfons Garrido \ Ninos: Mim Juncà \ Coordinació de vestuari: Nídia Tusal \ Ajudant de direcció: Xavier Serrat \ Assistent a dirección: Marta Colomer
Producció: Teatre Nacional de Catalunya
Gràcies per aquesta crítica on valores el treball i la feina del director, música, la companyia.estem tots entusiasmats amb el treball d’en Pep Tosar sabent que ha fet un treball molt personal i no ha tingut por del “dimoni” com diu la dita. Tots els actors que participen a l’obra son boníssims i treballar amb ells ha sigut un plaer. M’hagués agradat saludar-te. Ho faig des d’aquí.
Molts dies llegeixo els comentaris que fas d’altres obres i m’orienten bastant. Ets molt prolífer i t’ho treballes molt. Felicitats.
Gràcies a tu Imma i a tots els teus companys, per un treball teatral tan ben reeixit en tots els aspectes. Vaig assistir també a la roda de premsa i potser aleshores era el moment d’haver pogut parlar amb tu, malgrat que no sóc pas massa obert a molestar els actors i directors, perquè sempre m’ha semblat que estareu cansats de parlar del vostre treball artístic, amb gent que no coneixeu de res.
A més a més, crec que m’expresso molt millor escrivint amb tota tranquilitat i aquí en aquest mitjà, les meves valoracions de tots les produccions d’Arts escèniques que tenim la sort de poder veure.
D’aquí una estona anirem al Teatre, com gairebé cada dia i veurem la producció numero 201 d’aquesta temporada. Com veus estem realment “malats” de Teatre.
Una abraçada ben forta. La propera vegada que ens veiem m’agradarà donar-te-la personalment.