Dissabte passat pel matí, ens vàrem apropar al Cercle del Liceu, espai que normalment solament és accessible als socis i fins fa pocs anys, les dones no podien ser sòcies de ple dret. Ara és potser una ocasió magnifica per conèixer el Cercle, en ocasió de la extraordinària exposició dedicada a JÚLIA, la musa de Ramon Casas, que s’ha inaugurat fa pocs dies, aprofitant l’Any Casas, que commemora el 150 aniversari del naixement del pintor.
El preu no és pas barat, ja que cada entrada costa 14,50 euros; quan les vàrem comprar per internet s’anunciava que es visitava en grups reduïts de com a màxim 15 persones acompanyades per un guia, però sembla que nosaltres vàrem tenir mala sort perquè en el nostre grup vàrem arribar a ser 29 persones més la guia…. creiem que no és presentable i és molt poc seriós intentar mostrar una exposició en un espai massa reduït per un grup tan nombrós.
JÚLIA, EL DESIG, està dedicada a Júlia Peraire, una noia que Casas va conèixer quan venia loteria pels carrers i amb qui anys més tard es casaria. Bona part de la família de Casas no va acceptar mai la Júlia, per classisme. La model tampoc es va entendre gaire amb els amics del pintor. Però ara, la Júlia penetra al feu de l’alta burgesia barcelonina: el Cercle del Liceu.
Bona part de les pintures que s’exposen no s’han vist mai. Hi ha una quarantena de pintures i dibuixos que procedeixen de col·leccions particulars, algunes d’elles de membres del Cercle. A aquestes se li han de sumar la dotzena d’obres que posseeix el Cercle del Liceu, entre elles un dels millors retrats de la model: La Sargantain.
Júlia va ser la musa de Casas durant més de 20 anys. Durant aquest temps, Casas va fer centenars de retrats seus. La va retratar com a dona moderna, fumant, bevent alcohol o anant amb automòbil, però també la va pintar nua, amb roba de dona benestant, vestida de chula o fins i tot disfressada de monja. La va retratar de molt jove, provocativa, i de gran, en escenes casolanes… Molts dels cartells de Casas tenen a Júlia com a model: des de publicitat de sabons, fins a cartells de cigarretes, de xampany, d’enciclopèdies… Un dels cartells de la Júlia, de Casas, fins i tot va ser aprofitat per la publicitat republicana durant la guerra civil.
Júlia Peraire era filla d’un lliurepensador, que es va veure obligada a treballar com a venedora ambulant després de la mort del seu pare. Va conèixer Casas amb 17 anys i amb 18 se’n va anar a viure amb ell. La seva mare i les seves germanes van instal·lar-se amb la parella. No va tenir bones relacions amb la família del seu home. Van trigar molt en casar-se, i només van fer-ho quan Casas estava ja gran, i pensava en assegurar el futur de la seva parella.
El Cercle del Liceu és ple de mobles modernistes. També són d’aquest estil tots els elements decoratius: les baranes, les columnes, el paviment, els vitralls, les bigues… Tot és ple de decoracions pròpies de l’Art Nouveau. Fins i tot l’ascensor és una joia del modernisme. L’exposició ha intentat respectar la lògica i l’estètica de l’espai, i alterar-lo mínimament. El quadre La Sargantain, per exemple, s’exposa en el seu lloc habitual.
I no s’ha tocat res del fumador on hi ha una dotzena d’obres de Casas (l’espai conegut com “La Rotonda”). I també es manté Ball de tarda, la pintura de Casas al bar del Cercle. En realitat, el pintor va tenir molt contacte amb el Liceu: diverses pintures seves representen al públic del Liceu, i molts membres del Cercle eren amics seus. Aquells que mai no han aconseguit entrar a aquest espai podran contemplar-lo aprofitant l’exposició.
Malgrat les condicions en la que la vàrem visitar, el preu que creiem excessiu i la il·luminació poc estudiada dels quadres, creiem que paga molt la pena veure aquesta magnífica exposició.
