Aquest matí, he assistit a una nova roda de premsa; aquesta vegada de la propera representació teatral que tancarà temporada al Teatre Tantarantana i que forma part de “El Cicló”. Es tracta de EL PROFETA, la nova proposta de la Companyia La Calòrica, que ve a incrementar de ben segur els èxits obtinguts en propostes anteriors (Bluf, Sobre el fenomen de les feines de merda, La Nau dels Bojos, Eddito búlgaro).

El director del Tantarantana, Julio Álvarez, està més que il·lusionat en la presentació d’aquesta proposta, perquè afirma que La Calòrica, ha sabut donar-li tot el sentit al cicle de Teatre “El Cicló”; reconeix que les seves propostes teatrals són molt diferents les unes de les altres i estan sobretot molt treballades ….”cada espectacle és un món i això per una companyia és molt difícil d’aconseguir“… “els components de La Calòrica van més enllà de voler crear un estil propi“.

Julio Alvarez – Julia Trujol – Albert Pascual – Israel Solà – Esther López – Aitor Galisteo-Rocher

Malgrat que en aquesta ocasió no s’han pogut involucrar al 100% tots els membres de la companyia, perquè alguns dels seus membres estan actualment treballant en altres produccions …(tot i això també han estat presents a la roda de premsa en un lloc discret), els cinc que presidien la taula han estat treballant de valent durant 6 mesos, 3 dels quals han estat darrerament gairebé clausurats en les instal·lacions del Tantarantana, durant moltes hores al dia.

De fet, jo vaig tenir la sort fa uns 10 dies, de poder presenciar un assaig d’unes escenes de l’espectacle i els hi vaig comentar personalment, que no em va semblar pas un assaig i que la veia realment molt treballada i acabada.

Els actors són: Aitor Galisteo-Rocher, Esther Lòpez i Júlia Truyol, dirigits per Israel Solà; l’escenografia, vestuari i il·luminació és responsabilitat d’Albert Pascual i l’espai sonor, de Josep Sànchez-Rico.

El Profeta visita tres èpoques diferents: una dominada per la fe, una altra per l’explosió de l’avenç tecnològic i una altra per la crisi del raonament científic. A cadascuna d’elles hi trobem tres personatges que encarnen tres postures diferents: el profeta, el creient i l’escèptic. L’objectiu no és altre que posar en contrast els mecanismes que ens fan creure o no en alguna cosa.

1916: Una noia ha tingut una aparició de Crist a la capella del seu poble. 1967: Un metge decideix fer el primer trasplantament de cor a Ciutat del Cap. 2016: Una dona s’ha curat miraculosament després d’abandonar el tractament mèdic per la seva malaltia.

L’obra parteix d’un procés de creació col·lectiva a partir de la crisi del pensament científic i l’auge de les noves espiritualitats que en què vivim immersos actualment.

Què creiem? i què és el que ens porta a creure-ho? Sobre aquestes preguntes reflexiona El Profeta. Avui en dia, moltes vegades en la nostra societat veiem les creences basades en les religions com “antiquades” i recerquem l’espiritualitat d’altres maneres i formes, potser en el Reiki, el Ioga o en les noves religions o formes de pensament.

Curiosament quan veiem que la ciència dona suport a alguna d’aquestes noves visions, tot seguit les acceptem com a dogma. Segons Israel Solà, director de l’espectacle, “ens sentim fascinats pels horitzons que aquestes espiritualitats que ens dibuixen, però creure sense més ens sembla pueril i per això, busquem a qualsevol preu demostracions científiques per aquestes idees, i automàticament les creiem.”

L’espai escènic es senzill, presidit per 3 portes i ha recercat poder representar les 3 èpoques de la història en les quals passa l’acció; el pas d’una època històrica a l’altre s’ha estudiat conjuntament amb la dramatúrgia per tal de no interrompre l’acció en cap moment i doni el temps necessari a què els 3 actors puguin canviar-de roba per arribar a interpretar els 9 personatges i així fer la representació el més dinàmic possible.

Afirmen que aquesta vegada no vol ser una “aposta gamberra i divertida”, ja que no es tracta pas d’una comèdia; pretén abordar temes seriosos com el de les creences del ser humà, siguin aquestes religioses o no, i en cap cas han pretès provocar el riure…. i ho fa a partir del que creuen ha estat un estudi en profunditat de grans pensadors religiosos de la nostra cultura.

“Malgrat que molts de nosaltres pensem que no creiem en res ….. al final tots acabem creient en alguna cosa“, acaba afirmant en Israel Solà.