Per Imma Barba & Miquel Gascón
Dimecres dia 25 vam tenir el privilegi d’estar convidats a la preestrena per poder veure aquesta proposta escrita per Adrià Olay i Laura Mihon i dirigida per Adrià Olay. Va ser estrenada ahir dijous a l’Àtic 22 i es representarà fins al dia 12 de juny.
Una taula al centre de l’espai escènic i dues actrius, s’estan preparant per representar una història, una d’elles, la Simona Quartucci farà el paper de la mare, la Luisa. L’altra actriu, l’Arántzazu Ruiz serà la filla, l’Alba. Ens posen en antecedents del que veurem, dues dones que s’estimen i estan tan a prop que s’ofeguen i es fan mal.
Mare i filla han viscut sempre juntes, les dues soles. Estan tan unides que de vegades confonen els papers.
Segons podem llegir en el dossier de l’espectacle, per construir-lo, els integrants del Col·lectiu La Santa han utilitzat el suport de les Constel·lacions Creatives, una adaptació de les Constel·lacions Familiars (tècnica desenvolupada per Bert Hellinger que treballa des de l’inconscient per desentrellar els conflictes familiars soterrats). Es tracta d’una eina valuossíssima que ajuda a comprendre el que s’amaga, l’inconscient, entre les relacions dels personatges.
Han estat treballant durant un any en la creació d’aquest muntatge. Un procés de creació a partir del diàleg i la investigació conjunta.
Les dues actrius ens van “portant” cronològicament per l’evolució de la relació entre mare i filla:
quan la nena és petita i amb només set anys decideix marxar de casa, la mare l’ajuda a fer la maleta incloent totes les seves nines perquè no les trobi a faltar.
quan la nena tenia onze anys no acaba d’entendre ni acceptar que ella només té la mare, que a la seva família no hi ha ningú mes.
quan la nena tenia disset anys abandona els estudis i surt de marxa, entra en els mons de l’alcohol i les amistats “perilloses”.
Ara la “nena” té 31 anys i la seva mare fa 6 setmanes que ha marxat de casa sense donar cap explicació. L’Alba s’ha tancat a casa i munta guàrdia al menjador. Deixa la feina. S’abandona. S’espera. Un vespre la mare torna a picar a la porta.
Una mare que protegeix a la seva filla fins al límit d’anul·lar la seva capacitat de pensar o sentir.
Filla : ¿Porqué siempre crees que no voy a poder superar los problemas? ¿Porqué siempre me lo has tenido que esconder todo?
Mare: Para que no sufras
Una mare que estima tant la seva filla que la vol aïllar de la resta del món per protegir-la però al mateix temps s’aïlla ella mateixa.
Filla: ¿ No tienes ningún recuerdo anterior a mi ? ¿Dónde esta tu juventud? ¿Qué es tan fuerte que no pueda saber mamá? ¿Has matado a alguien y te has tenido que esconder?
Mare: Mejor no te explico.
Historia de mi huida parla de la família, la por i l’acte d’amor que cal fer per atrevir-nos a mirar els nostres propis secrets.
Un cant al coratge dels qui volen viure la millor de les vides possibles.
Un espectacle de petit format, íntim, que ens va arrossegant a la intimitat d’aquestes dues dones i observem com la desesperació per uns sentiments mal canalitzats els fa mal i provoca en elles reaccions que no volen però que no poden evitar.
Els secrets amagats acaben sortint, secrets que es volien mantenir ocults però que no es poden fer desaparèixer. Secrets que soterren una relació d’amor i dependència.
Ens han agradat moltíssim ambdues interpretacions, arriscades i contundents. L’evolució i transformació de l’Arántzazu Ruiz, de nena a adolescent i d’adolescent a adulta, amb una enorme motxilla que no la deixa avançar, l’hem trobat excel·lent.
Una molt bona proposta que paga la pena.
Dramatúrgia: Adrià Olay, Laura Mihon
Direcció: Adrià Olay
Intèrprets: Arántzazu Ruiz, Simona Quartucci
Assistent de direcció: Laura Mihon \ Comunicació i distribució: Cristina Ferrer \ Escenografia: Núria Molinos \ Vestuari: Maria Combalia \ Fotografia i vídeo: Sara Llobet \ Disseny del dossier: Oscar Llobet \ Facilitadora de constel·lacions: Ció Sagristá
Producció: Cristina Ferrer, Col·lectiu La Santa
mare i filla