– Taula rodona sobre la FIRA DE T脌RREGA i el Teatre al carrer – Palau Robert – 23/05/2016

Per Miquel Gasc贸n

Aquest passat dilluns vaig poder assistir a una interessant铆ssima taula rodona per parlar de la hist貌ria de la Fira de T脿rrega des de la seva creaci贸 ara fa 35 anys i tamb茅 sobre l’actual crisi del format de Teatre al carrer …. i el seu futur.

L’Institut del Teatre ha estat qui ha organitzat aquesta taula rodona que ha estat moderada per Merc猫 Saumell, professora de l’Institut; ha estat programada amb motiu de l’exposici贸 Comediants, “inventors d’un nou llenguatge”.

Fira Ta虁rrega 2016

He estat esperant aquests dies (abans de comen莽ar a fer un resum del que all脿 va passar) a qu猫 l’Institut del Teatre, em fes arribar l’脿udio d’aquesta xerrada, tal com li vaig demanar personalment a la Merc猫 Saumell, per貌 malauradament sembla que aquestes trobades 煤nicament serveixen per reflexionar entre els que participen i no interessa massa fer-ne difusi贸 del que all脿 es va dir. Una aut猫ntica ll脿stima, perqu猫 la gravaci贸 existeix i segurament dormir脿 per sempre en una estanteria de l’Institut del Teatre, sense que gaireb茅 ning煤 en faci cas d’ella.

Ha estat el primer cop que s’han trobat en un mateix espai, els 7 directors responsables durant aquests 35 anys, de la Fira de Teatre de T脿rrega, d’en莽脿 que es va realitzar la seva primera edici贸 l’any 1981, per parlar de la hist貌ria d’aquest esdeveniment que actualment ja est脿 considerat com un dels festivals de teatre de carrer m茅s importants d’Europa. Des del primer responsable gaireb茅 involuntari… en Joan Font (Comediants), passant per Frederic Roda, Ramon Sim贸, Joan Anguera, Lloren莽 Corbella, Jordi Colominas, fins a l’actual jove director Jordi Duran.

Taula rodona - Fira de Ta虁rrega - Voltar i Voltar - 1

Van prendre la paraula per ordre cronol貌gic de Direcci贸, explicant-nos algunes de les an猫cdotes amb les quals van haver de lluitar per tirar endavant la Fira; en Joan Font que ens va recordar que a l’inici dels anys 80 van n茅ixer els ajuntaments democr脿tics i Comediants va iniciar els seus treballs en una corrent europea que investigava una nova forma de Teatre al carrer, i van comen莽ar a crear un tipus de Festes Majors diferents de les t铆piques dels envelats; un dels referents internacionals llavors va ser el seu espectacle “Dimonis“, per貌 a partir de la representaci贸 a T脿rrega del seu espectacle “Sol Solet”, va comen莽ar a gestar-se la idea de crear la Fira, en una reuni贸 amb els responsables de l’ajuntament de T脿rrega en la que Joan Font, li va ser impossible dir que “NO”, a causa de les pressions que va rebre i la il路lusi贸 que va veure en els que li v脿rem proposar el projecte.

Comediants aleshores es va convertir en el pal de paller i va arrossegar amb ells a molts grups de Teatre, que va anant enumerant a la taula rodona. Va recordar que quan va acabar la primera edici贸 de la fira, es van sorprendre fins i tot que s’hagu茅s pogut representar determinats espectacles sense arribar a ser censurats… i llavors recorda que alg煤 li va dir: “S’ha d’apuntar a l’infinit, per poder avan莽ar“. “No et censuris mai… si de cas, que et censurin ells“. Afirma que a partir del 3er any, anar a actuar a la Fira de T脿rrega es va convertir en un aut猫ntic plaer per la gent de Teatre, perqu猫 els hi permetia arriscar i tamb茅 es va comen莽ar a cobrar amb una certa normalitat.

Frederic Roda comenta que a ell li va tocar un Fira for莽a complicada, perqu猫 van sorgir molts conflictes en la seva organitzaci贸, ja que li va voler fer un gir important, suprimint una bona part dels grups de M煤sica. Va dirigir la Fira 5 anys fins a l’any 95 i va crear la Llotja com un espai f铆sic, aix铆 com l’inici de cursos de Teatre. Va voler implantar la idea que s’hauria d’anar a la Fira a “vendre” i no pas a “cobrar”, la qual cosa va crear for莽a pol猫mica.

Ramon Sim贸 comenta que quan ell es va fer c脿rrec, l’organitzaci贸 ja estava for莽a rodada i ell es va limitar a fer petits canvis per intentar millorar algunes coses; va fer cr茅ixer les disciplines art铆stiques i sobretot va intentar que deixes de ser simplement un “Mercat” per passar a ser considerat un “Festival de Teatre”; per貌 creu que la seva millor fita va ser que la Fira comences a Produir espectacles “no convencionals” i programar algunes intervencions Internacionals. Va estar al c脿rrec durant 3 anys i ara creu que potser va fer cr茅ixer tant el nombre d’espectacles, que potser s铆, en aquest aspecte,聽se li va escapar una mica de les mans.

Taula rodona - Fira de Ta虁rrega - Voltar i Voltar - 2

Joan Anguera comenta que el primer que va fer 茅s reduir el nombre d’espectacles dels m茅s de 100 que s’havien arribat a programar. Va treballar molt el “com” rebre als artistes, aix铆 com els seus horaris, llocs on havien de dormir amb millors condicions, lloc on havien de dinar… acollir-los m茅s b茅 en tots els sentits. Tamb茅 va treballar en el sentit de poder recolzar-los des del mateix Festival a fer “bolos” per Europa i sobretot a lluitar a qu猫聽s’increment茅s els imports de la recaptaci贸 de les entrades que anaven a les butxaques dels artistes, que fins aquell moment no arribava ni al 25%, la qual cosa no era defensable com a Director. En el seu per铆ode de 4 anys es va comen莽ar a coproduir espectacles.

En Lloren莽 Corbella diu que quan ell va entrar la programaci贸 es feia agafant el tel猫fon i dient “S铆” a tothom que trucava. Es va arribar a parlar de matalassos i no pas d’habitacions, a caus que els responsables de l’ajuntament d’aquella 猫poca no volien que es digu茅s que no a ning煤. Va estar solament un any en aquestes condicions i m茅s tard li van oferir de nou la Direcci贸 que va acceptar amb la condici贸 que tingu茅s el suport d’una聽altra聽persona… en Jordi Duran (que ara 茅s l’actual responsable de la Fira de T脿rrega). D’aquesta manera va estar de nou al c脿rrec del 2003 al 2006.

En Jordi Corominas afirma que va tenir una incorporaci贸 molt dol莽a i agradable, potser perqu猫 va estar proposat per la mateixa Generalitat de Catalunya. Va acceptar amb la condici贸 de poder tenir dedicaci贸 exclusiva i es va poder incorporar un any abans per poder preparar l’edici贸 del 2007. Volia ampliar la mirada de la Fira en un sentit m茅s contemporani, m茅s innovador i sorprenent, per貌 es va trobar la sorpresa desagradable de qu猫 alg煤 li deia que no calia potser tanta dedicaci贸 perqu猫 a la fi “la Fira dura 4 dies a l’any”. Va ampliar molt els llocs d’actuaci贸 i esbarjo per tota la ciutat, perqu猫 creia que era possible un altre T脿rrega sense empentes i sense cues. Va voler donar a la ciutat de T脿rrega l’esperit de “territori creatiu”.

Finalment Jordi Duran comenta que es va trobar amb una reducci贸 molt forta de pressupost i que va voler implantar una contenci贸 en el nombre de Companyies participants, que ara estan en uns 50 + 10. Es va crear fa uns anys un “M脿ster en creaci贸 de Teatre de carrer“, estudis vinculats a la universitat de Lleida, que est脿 obtenint uns immillorables resultats i de ben segur que en el futur encara es notar脿 molt m茅s.

En acabar s’obre el debat (potser el m茅s interessant d’aquesta xerrada) d’alguns dels presents, en la que es creu una forta crisi actual i palpable del Teatre del carrer per la falta d’inversions p煤bliques o potser per la falta d’inter猫s del p煤blic actual, en aquesta faceta de les Arts Esc猫niques. En Ramon Sim贸 afirma que la gent que est脿 en el poder pol铆tic, creu err貌niament que els espectacles han d’obtenir beneficis i que amb aquesta manera de pensar el Teatre del carrer ha entrat en un cam铆 perill贸s, perqu猫 aquest tipus de Teatre MAI donar脿 beneficis. “No els importa la qualitat de l’espectacle… el que els importa 茅s que sigui barat i popular“.

L’actual director de la Fira de T脿rrega, Jordi Duran, acaba la sessi贸 amb unes paraules il路lusionants que recullo amb esperan莽a “El Teatre de carrer, ni de conya est脿 mort“.

He intentat resumir-ho, tot i saber que 茅s impossible explicar fil per randa el que es va dir. Una veritable ll脿stima que la gravaci贸 en 脿udio que es va realitzar no estigui a l’abast de tothom que la vulgui escoltar.

Teatre al carrer

Leave a Reply