Aquest matí, he assistit a la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta teatral, PER UN SÍ O PER UN NO, que ja es va poder veure a la mateixa Sala Muntaner a la temporada 2013/2014, quan va ser estrenada.
Ja fa 20 anys que es va poder veure per primera vegada a casa nostre, concretament al teatre Poliorama, aquest text teatral de l’autora francesa d’origen rus Nathalie Sarraute; llavors en una versió protagonitzada per Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé. Nathalie Sarraute va ser proclamada per Jean Paul Sartre com una de les figures més rellevants de l’Antinovel·la.
Aquesta proposta d’ara, està dirigida per Ramon Simó i com ja he comentat va ser estrenada a la Sala Muntaner el 2013; llavors un dels dos protagonistes en aquella versió inicial, va ser en Xavier Boada, que posteriorment va ser substituït per Manel Barceló, que ara juntament amb Lluís Soler tornen de nou a La Muntaner, després d’una gira pels països catalans que superen les 60 funcions d’aquesta proposta escènica.
La roda de premsa s’ha celebrat en un dels menjadors de l’hotel Internacional de les Rambles al voltant d’una taula ovalada; el director artístic de La Muntaner, Josep Mª Coll ha fet una breu presentació tot dient que li agrada reposar de tant en tant alguna obra que li ha satisfet plenament, com és aquest cas; tot seguit ha donat la paraula al director de la proposta, Ramon Simó, que ens ha tornat a recordar l’argument d’aquesta peça breu que té una durada de gairebé una hora…. obra teatral curta, però intensa, escrita en un sol acte.
En un espai escènic sobri, Simó ens presenta el personatge de Lluís Soler, un home descalç, ordenat i solitari que escolta música. I arriba l’amic, Manel Barceló, i comença una conversa sobre el distanciament dels dos amics que mostrarà a la fi dos mons, el de la incertesa i la inestabilitat i el contrari, dues maneres d’estar sobre la terra. Dos vells amics que, a partir d’una conversa anodina, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables; està articulat entorn la “veritat” dels mots, que pot dur a conseqüències incalculables.
Malgrat que s’arriben a dir el nom del porc i ser aquesta amistat força conflictiva, no queda gens clar que aquesta amistat s’arribi a trencar.
La proposta s’inicia amb una escena afegida, força llarga i “muda”, de gairebé 8 minuts, on veiem els personatges com transiten per l’escenari i parlen entre ells…. però la música a gran volum d’una ràdio, evita que els podem escoltar; a partir que la radio emmudeix, començarà veritablement a representar-se el text.
En aquesta versió es proposa una minsa participació del públic, on dos espectadors seran convidats per tal de què donin la seva opinió, de quin dels dos personatges té la raó en la discussió.
A la roda de premsa els dos actors expliquen el seu personatge i com no podia ser d’una altra manera, cada un d’ells defensen la postura del personatge que interpreten. Acaba la sessió amb unes paraules de Ramon Simó on afirma que en realitat ell no ha intervingut apenes i que els dos actors són els que han aixecat i defensat a escena el muntatge.
Una reflexió i una anàlisi bàsic sobre l’amistat i de com és de difícil que les persones acabin d’entendres. Es podrà veure a partir de demà dimecres 18 de maig i fins al 19 de juny a la Sala Muntaner.
.
