– Dansa – INTRODUCING THE STAR (🐌🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 08/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 8 vam fer cap a la Sala Hiroshima per poder veure aquesta proposta d’en Pablo Esbert Llienfeld i Federico Vladimir Strate que únicament ha estat tres dies, i que ens havíen anunciat com una de les propostes més interessants de la programació de la sala.

I realment va estar una proposta força interessant que a més tenia un doble interès, ja que a més de gaudir de l’espectacle de dansa i música interpretat per Pablo Esbert, vam tenir l’oportunitat de visionar la pel·lícula “Introducing The Star: The Choir Girls Diaries”.

INTRODUCING THE STAR - Sala Hiroshima 2

Introducing The Star és un espectacle de dansa, una pel·lícula i un àlbum de música. El projecte parteix d’un interès sobre la necessitat de comunió en situacions d’èxtasi col·lectiu físic i sonor, i planteja la possibilitat de creure en una figura que serveixi de facilitador per a aquestes experiències, un personatge anomenat The Star. Per a això s’apropia de l’imaginari i les estratègies del pop, desconstruint la identitat rotunda del líder en una altra identitat mutable i imprecisa, reflectant.
Introducing the Star és un gerundi, la introducció a un imaginari cosmogònic. És una ficció musical travessada pel autobiogràfic, una cosmogonia èpica i intimista, una faula amb coristes embarassades, virus voladors, gestacions, contagis, nadons, ciència ficció i música electrònica. És una narració fragmentada, saturada, plena d’errors i dubtes.

Llegim això en el programa de mà mentre esperem entrar a la sala i pensem, que ens espera? l’entendrem? Música pop? és realmet un espectacle per nosaltres?…. I si, per sort l’hem entès i ens ha agradat força aquesta arriscada proposta.

Una pantalla en blanc i la projecció de frases, pensaments, conviccions, fets … no hi ha música ni llums, tan sols les paraules. Té quelcom d’autobiogràfic. De mica en mica com si es tractés d’una metamorfosi apareix al fons de la sala la figura del ballarí que comença el seu ball, comença la música i ell es va apropant a nosaltres. La llum juga un paper fonamental en els seus moviments. I el vestuari. I les imatges, perquè a la pantalla ens van projectant escenes de la pel·lícula que després veurem sencera.

INTRODUCING THE STAR - Sala HiroshimaPablo Esbert va néixer a Madrid l’any 1981, coreògraf i músic, crea les seves peces de dansa i performance des de l’any 2005. Ha intervingut en nombrosos festivals com FIDCU (Montevideo), During TEFAF (Maastricht), B-Motion (Italia), El Grec (Barcelona) o 321 La Alhóndiga (Bilbao). Ha participat en projectes europeus com Choreoroam Europe (2011) i Performing Gender (2013).

Des de 2014 col·labora amb Federico Vladimir Strate Pezdirc. Federico va néixer l’any 1983 a Buenos Aires i és un artista visual. La seva feina ha estat exposada al Centre Pompidou de París, al British Film Institute de Londres o a EL MARCO de Vigo.

Junts han treballat en el projecte INTRODUCING THE STAR on es barregen les arts visuals, el documental, la música electrònica i la dansa/performance.

Amb una estètica futurista podríem titllar aquest espectacle de provocador perquè desperta en nosaltres interès i desconcert. Un ritme trepidant ens permet viure el naixement d’un deu, d’una estrella, The Star, un heroi, un líder. Ens parlen de la necessitat de creure en un líder, una figura que ens ha d’ajudar a sobreviure col·lectivament i que té una identitat reflectant, vols veure, necessites veure en ell la imatge de tu.

INTRODUCING THE STAR - Sala Hiroshima 3

Pablo Esbert balla tota aquesta creació del mite, el naixement a partir d’una massa de persones, amb gestos maquinals i amb una mascara que reflecteix els rajos que ens mostren el nou camí, el nou temps del qual gaudirem si seguim el líder. Imaginació desbordant conforma aquest projecte visual on l’element digital és fonamental i on Federico Vladimir Strate ha aportat la seva part.

De mica en mica arrela en nosaltres la idea de la renovació, del canvi com a única forma de trobar nous elements de reflexió i que aquests dos artistes ens han transmès de forma contundent. De rerefons, el naixement i la mort, la malaltia i la necessitat de sobreviure, de renéixer, de viure.

Creació: Pablo Esbert Lilienfeld i Federico Vladimir Strate Pezdirc
Ajudant de direcció: Gustavo del Río\ Il.luminació: Carles Rigual \ Disseny de vestuari: Aarón López \ Mirada externa: Sónia Gómez \Música original:  Pablo Esbert Lilienfeld Disseny gràfic:  Juan Esbert
Producción / Distribución: MOM El Vivero / Marta Oliveres
Film: Dying Breed, Heidi Smith, Héctor Navarrete, Janet Novas y Simon Foxall

Cargol psicodelic

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Dansa, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s