Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dissabte després de passar tot el dia a Girona gaudint de la 61a EXPOSICIÓ DE FLORS, MONUMENTS, PATIS I JARDINS: “Temps de Flors” vam fer cap al Teatre Lliure de Gràcia per poder veure aquesta producció que segons el que ens van explicar a la roda de premsa ja preveiem que ens agradaria. I així ha estat, ens ha agradat i molt i s’ha convertit en una altra cinc cargols del nostre particular rànquing.

MARIA ESTUARD de Friedrich von Schiller, es va estrenar l’estiu de l’any 1800 al teatre de la Cort de Weimar a Alemanya i és una de les grans obres de la literatura alemanya. El 1835 Donizetti i Bardari van estrenar la versió operística al Teatre de La Scala de Milà.

El 19 de setembre del 1990 el Teatre Lliure va presentar la versió de Guillem-Jordi Graells dirigida per Josep Montanyès i que havia estat estrenada al Grec. Anna Lizaràn i Maife Gil n’eren les protagonistes i comptava també amb Àlex Casanovas, Norbert Íbero, Quim Lecina, Alfred Lucchetti, Joan Matamalas, Joan Miralles, Jordi Mollà, Pep Munné, Àgata Roca, Carlota Soldevila i Jordi Torras.

Ara en aquesta nova versió, Sergi Belbel ha fet l’adaptació del text reduint a dues les cinc hores de durada original i en set els dinou personatges que hi apareixien. En aquesta versió només Àlex Casanovas torna a interpretar un paper, aquest cop el del comte de Leicester en tant que el 1990 era el jove Mortimer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una memorable batalla de reines, les d’Escòcia i Anglaterra, cosines que lluiten pel tron. És una lluita de poder, una lluita de religions, ja que Isabel I, reina d’Anglaterra és protestant, en tant que Maria Estuard, reina d’Escòcia és catòlica papista, una lluita entre dues nacions i una lluita entre dues dones amb poder. Dues grans dones, representants de dues grans nacions dins un mateix territori, s’enfrontaran acarnissadament per veure qui domina qui. Des de la presó, Maria Estuard conspira per aconseguir la llibertat que li ha estat privada per la seva cosina.

En paraules del seu director: “En un moment de convulsions polítiques, a casa nostra i a tot Europa, és bo reinterpretar aquells clàssics que ens recorden que la lluita pel poder (polític, social, religiós) ha estat sempre plena de conspiracions, males arts, jocs bruts i també això que ara anomenem ‘personalismes’. Plantegem una nova lectura del text de Schiller condensada només en set personatges i anant a l’arrel del conflicte, tant polític com humà”.

Sergi Belbel ha volgut condensar el nostre interès en l’enfrontament de les dues reines, enfrontament que ha respectat en la seva totalitat. Ha conservat també els personatges que ell ha considerat bàsics per poder explicar la historia: els dos fidels servidors de Maria, la seva dida Hanna i el seu majordom Melvil, que a l’escena final ha rebut el poder papal per absoldre els pecats de la reina. El seu carceller Amias Paulet que acaba entendrit davant la fermesa de conviccions de Maria i la injustícia de la justícia, i el seu nebot, un jove Mortimer, romàntic, perdudament enamorat. De la cort d’Isabel ha mantingut dos personatges, el poderós William Cecil que es mostra cruel i inflexible davant la reina i que a la fi l’obliga a firmar la sentència de la condemna a mort de Maria, i el comte de Leicester, el favorit, un personatge covard, enamorat de Maria però que no vol perdre el seu lloc al costat d’Isabel.

La potent escena del enfrontament de les reines als jardins del Castell de Fotheringay, potent a la obra original, adquireix en aquesta proposta una força que ens arrosega. Dues maneres d’entendre el món, dues religions i dues actituds davant la vida, la política i el poder. Dues maneres d’entendre l’amor. Dues dones cara a cara.

Miriam Alamany ens presenta una reina dèbil, esclava del seu poble i que se sent envoltada d’enemics. Vol morir soltera dins de la seva aparent fredor i la seva inseguretat. Silvia Bel és una reina guapa, passional, orgullosa i que se sent forta malgrat que té totes les de perdre. Amb unes interpretacions totalment hipnòtiques i un control envejable del text i del moviment, les dues actrius ens han enlluernat. La resta d’intèrprets ha estat també genial destacant un Carles Martínez tan convincent que ha acabat atemorint al comte de Leicester (magnífic Àlex Casanovas, ambivalent), al jove Mortimer (espitós i romàntic Marc Rius) i a tota la sala.

Un vestuari preciós d’època, obra de Mercè Paloma, per a les dues reines que encara les fa destacar més de la resta d’actors que llueixen vestuari contemporani.

Encara que a la mateixa web del teatre hi ha algunes fotos que ho mostren, no voldria desvelar res de l’escenografia i de la posada en escena que hem trobat absolutament magistrals, amb cops d’efecte sorprenents. La il·luminació acurada i el so han remarcat la magnífica direcció d’en Sergi Belbel.

Només dir que l’escenari està situat al mig de la sala amb aforament a banda i banda en sentit longitudinal. En entrar, l’escenari està tancat dins una enorme gàbia, uns barrots que conformen la presó on està tancada la reina d’Escòcia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una altra proposta d’aquesta temporada que no s’ha de perdre cap enamorat del teatre.

Autor: Friedrich von Schiller

Versió i direcció: Sergi Belbel

Intèrprets : Míriam Alamany (Isabel I, reina d’Anglaterra) \ Jordi Banacolocha (Amias Paulet, cavaller, carceller de Maria) \ Sílvia Bel (Maria Estuard, reina d’Escòcia) \ Àlex Casanovas (Robert Dudley, comte de Leicester) \ Carles Martínez (William Cecil, baró de Burleigh) \ Fina Rius (Hanna Kennedy, dida de Maria) \ Marc Rius (Mortimer, nebot de Paulet – Melvil, majordom de Maria)

Escenografia: Max Glaenzel \ Vestuari: Mercè Paloma \ Caracterització: Toni Santos \ Il·luminació: Kiko Planas \ So: Jordi Bonet \ Ajudant de dirección: Antonio Calvo \ Ajudants d’escenografia: Josep Iglesias i Jose Novoa \ Ajudanta de vestuari: Núria Cardoner \ Alumne en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre: Juan Manuel Rodríguez

Producció: Teatre Lliure