Per Imma Barba & Miquel Gascón
Ahir dimarts dia 10 vam anar a una de les mal anomenades “funcions prèvies” (tot i pagar el mateix preu que les representacions “normals”), de “ELS CORS PURS” la nova proposta de La Perla 29 basada en l’obra del mateix nom d’en Joseph Kessel, i més concretament en el primer conte inclòs en aquesta obra: “Mary de Cork“. Tal com ens van comentar a la roda de premsa, l’estrena oficial serà avui dia 11.
Joseph Kessel (Vila Clara, Entre Ríos 1898 – Avernes, Val-d’Oise 1979), va ser un reconegut escriptor i periodista francès. El seu pare era metge judeo-lituà, i a causa dels seus viatges Kessel va néixer a Argentina, per la qual cosa també tenia la ciutadania d’aquest país. Va participar en la primera guerra mundial i va esdevenir periodista de guerra, en 1938 ho va fer des d’Espanya i durant la segona guerra mundial va fer les seves cròniques des de la resistencia francesa, traslladant-se després a Londres. Acabada la guerra, va reprendre la seva tasca de corresponsal i, com a tal, va assistir al procés de Nuremberg, va viatjar a Palestina i al maig de 1948 va rebre el primer visat del nou Israel. Escriptor prolífic, amb més de 70 obres, algunes de les quals han estat portades al cinema com “Belle de Jour” (1967-Luis Buñuel) ó “El ejército de las sombras” (1969-Jean-Pierre Melville).
L’adaptació del conte “Mary de Cork”, feta per Oriol Broggi ens porta a l’escenari dues històries que s’entrellacen. A la primera, una trobada familiar al voltant d’una taula la nit de Nadal. Beuen, canten i omplen la nit de records del passat. En Gerald ha preparat un discurs solemne que el farà entristir i de tornada a l’hotel camina al costat de la seva dona, que sent molt llunyana. Neva. La dona plora al llit i li explica una malaurada història d’amor de la seva joventut que fins ara havia estat amagada al fons del seu cor. Ella s’adorm.
A la segona, en Gerard, no pot dormir i volarà en el record cap a la seva Irlanda natal i la seva infantesa. Ell és un nen, i els seus pares Art Beckett i Mary viuen el seu amor enmig d’una guerra civil. Estan en bàndols oposats i es troben d’amagat. Hauran de triar entre l’amor o els ideals. La neu cau per tot Irlanda. El nen tindrà un paper fonamental en el desenllaç.
El moment històric on l’autor situa la infantesa de Gerald, era molt convuls perquè quan Anglaterra va concedir la independència a Irlanda als inicis del segle XX va començar una dura guerra civil que va fer que el país es dividís en dos bàndols: els seguidors de Collins i els de Varela. “És important entendre el context i la situació que van haver de viure per entendre la història”.
Segons Kessel : “els cors instintius són purs sense intervenció de cap noció moral, purs com el vi, com una pedra o com un peix, purs per la seva violència i la seva integritat“.
ELS CORS PURS és un relat curt que ens parla de la vida i la mort i ens transmet les emocions més bàsiques. “A través de la paraula, la vida passa per davant dels nostres ulls i les passions es viuen a flor de pell. Imatges, paraules, sons i moviments serveixen per exterioritzar-les i fer-les arribar a l’espectador.”
Una acurada posada en escena que inclou projeccions, música en directe i actors i objectes enlairant-se, perquè segons ha explicat Broggi “quan s’està tan enamorat els sentiments s’han d’explicar així“. Els tres actors, Miranda Gas, Borja Espinosa i Jacob Torres, en aquest cas són narradors i personatges alhora. Estan acompanyats de tres músics, Carles Pedragosa, Júlia Ribera i Marc Serra que interpreten música en directe d’estil irlandès que en aquesta obra és un element important, ja que té tant de pes com la paraula. Miranda Gas ens va agradar especialment i a més canta en directe tres cançons i deu ni do com ho fa… pell de gallina !!!
Molt poètica i d’una gran bellesa plàstica, aquesta posada en escena no treu pes al drama que porta intrínsec aquesta història d’amor.
En paraules del seu director en el programa de mà “Els cors purs és un viatge que fa temps que volíem fer. Un espectacle que fa temps que teníem al cap i un text que ens perseguia per allò que explica, per la brutalitat que s’amaga darrere una història com aquesta, aparentment senzilla. Aquesta història de Cork, a la vella, convulsa, generosa, amable Irlanda, ens aterra al cor, tot d’una, i voldríem que no en marxés mai més. Vet aquí que Els cors purs és un conte que voldria ser un poema. Un conjunt d’imatges, de paraules, de música, davant vostre, dins vostre“.
Una obra segurament difícil per un determinat sector de públic, amb un text dur i una història encara més dura, que a nosaltres particularment ens ha agradat molt per la seva poesia i bellesa escènica.
Text: Joseph Kessel – Traducció: Ramon Vila
Dramaturgia: Marc Artigau i Queralt i Oriol Broggi
Direcció: Oriol Broggi
Intèrprets: Miranda Gas \ Borja Espinosa \ Jacob Torres
Mùsics: Carles Pedragosa \ Júlia Ribera \ Marc Serra
Espai: Oriol Broggi\ Il.luminació: Pep Barcons \ Vestuari: Annita Ribera \ Caracterització: Àngels Salinas \ Disseny Audiovisual: Francesc Isern \ So: Roger Àbalos i Damien Bazin \ Ajudant de direcció: Montse Tixè \ Regidoria: Marc Serra \ Tècnics: Guillem Gelabert i Cesc Pastor \ Fotografía: David Ruano/Bito Cels
Producció: La Perla 29 i Teatre Romea.
