Aquest passat diumenge ens va sorprendre molt favorablement el concert al que vàrem assistir dins del nostre abonament de l’OBC; aquesta vegada però no era pas un concert de l’OBC, cosa que a priori ens tirava força enrere i sincerament no ens venia massa de gust; l’orquestra convidada era la titular del Gran Teatre del Liceu i malgrat que l’escoltem sovint quan assistim a veure les òperes en aquest teatre, no haguéssim pas pagat una entrada de exprofés per escoltar-la fora del fossar del Liceu.

Creiem que l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha millorat molt d’ençà que el seu director titular és en Josep Pons, i en aquest concert ens ho ha demostrat amb escreix. Una altra raó important del nostre entusiasme en l’audició d’aquest concert és per poder tornar a escoltar una altra vegada a l’extraordinari solista de violí Kai Gleusteen, que forma part de la formació i que ens agrada especialment.

L’any 2000, Kai Gleusteen va guanyar la plaça de concertino de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Paral·lelament continua actuant com a solista en nombrosos recitals per Europa, la Xina i Nord-Amèrica i és professor de violí del Conservatori del Liceu i de l’ESMUC. El 2011 va crear el projecte Kaimerata, un cicle de concerts didàctics de música de cambra al voltant d’un compositor. Toca un violí G.B  Guadagnini del 1781

El programa va ser el següent:

1 – FELIX MENDELSSOHN (Hamburg 1809 – Leipzig 1847)

Les Hèbrides, op. 26. Obertura

A l’estiu del 1829, Felix Mendelssohn va viatjar a les muntanyes i la costa oest d’Escòcia. Després de visitar la cova de Fingal, fascinat pel paisatge, va enviar una carta a la seva germana Fanny: «Per tal de fer-te entendre fins a quin punt m’han afectat les Hèbrides, t’envio l’anotació següent, que em va venir al cap quan era allà». El text continuava amb un pentagrama on havia traçat un motiu melòdic ondulant. Gairebé tres anys després, el compositor va estrenar una obertura de concert que començava amb la melodia enviada a la germana. Durant uns 8 minuts, la partitura orquestral desenvolupava i ampliava el record d’un dia d’agost en plena celebració del 20è aniversari.

2 – FELIX MENDELSSOHN

Concert per a violí i orquestra núm. 2 en Mi menor, op. 64

Gairebé immediatament, Mendelssohn va començar a dirigir orquestres simfòniques de manera regular. Aleshores hi va posar el seu amic Ferdinand David de concertino. A l’estiu del 1838 li va enviar una carta per explicar-li que tenia la intenció de compondre un concert per a violí i orquestra. Va trigar sis anys a enllestir-lo. I es va cartejar constantment amb el violinista per concretar els detalls tècnics de la veu del solista. Finalment, l’obra es va estrenar el 13 de març de 1845.

3 – PIOTR ILITX TXAIKOVSKI (Votkinsk 1840 – Sant Petersburg 1893)

Simfonia núm. 6 en Si menor, op. 74, “Patètica”

Cinquanta anys després, a Sant Petersburg, Txaikovski també explicava per carta que volia compondre una nova obra simfònica. En aquella ocasió va enviar la carta al seu nebot. Li deia que faria una simfonia amb un programa ocult, una narració concreta que volia mantenir en secret sota les notes. En aquest cas, el compositor plantejava per carta un enigma: quina era la tragèdia que guiava la música?

Com de costum us deixo l’enllaç amb l’audició d’aquest concert, que es va retransmetre per Catalunya Música en directe, el mateix diumenge 8 de maig. Cliqueu AQUÍ