Per Imma Barba & Miquel Gascón
Aquest dijous passat vam assistir a l’estrena del segon espectacle que dins del cicle de Teatre Gestual i amb el nom de YO GESTO ha programat la Sala Fènix durant cinc setmanes. Podeu veure el detall a l’entrada de la roda de premsa.
Era també l’estrena del primer espectacle de la jove companyia Sietedemayo integrada per Marina García Lucas i Javier Pastor Giménez, que es volen donar a conèixer artísticament com a Luc i Jota Pe.
La sala plena de gom a gom, a l’escenari fulles de tardor i fulls de diari. Entra la noia que intenta llegir un diari, el vent la fa iniciar un vaivé cada vegada més enèrgic i menys controlable. Entra ell, la veu i s’enamora i intenta l’aproximació.
Es tracta d’un tipus de teatre gestual i de Clown, combinat amb teatre físic. Malgrat que el Clown no és un tipus de treball que ens apassioni massa, hem de dir que en aquesta ocasió ens han agradat molt especialment l’expressivitat gestual d’ambos actors que ens transmeten els sentiments contradictoris que els envaeixen.
A dos éssers que no es coneixen pas entre ells, se’ls fa cada vegada més palpable la seva solitud amb l’arribada de la Tardor; la seva trobada casual provocarà un inesperat vendaval d’emocions que els sacsejarà en un vaivé descontrolat, sense saber bé a on anar, que sentir ni que fer. Vulnerables davant els nous sentiments, viuran una història delirant en què no sabran si estimar-se o odiar-se, però en la qual ja mai més podran estar l’un sense l’altre.
Mostren indiferència però saben que estan invadits d’emocions i tenen la necessitat de deixar enrere una soledat que és cada vegada més feixuga. Però tenen por, por a sentir, por a perdre la llibertat, por a dependre d’un altre, por a estimar. I com fulles a la tardor senten que el vent els porta de banda a banda i només quan pari de bufar sabran que han de fer.
A la roda de premsa els seus creadors ens van explicar la situació que han volgut representar, on els dos personatges solitaris viuen una contradicció en clau pallassa, dels sentiments de desig i amor passional en què també sorgeixen conflictes que poden sorprendre fins i tot a ells mateixos.
I aconsegueixen transmetre tot aquest batibull de sentiments únicament amb els seus moviments i la seva gestualitat. Expressions de sorpresa, de dolor, de tristesa, d’alegria … molt i molt reeixides connectant amb l’espectador que se sorprèn, riu o plora amb ells. Potser la peça necessitaria algun petit ajust, ja que ha tingut moments molt divertits i aconseguits mentre que d’altres moments s’ha fet una mica repetitiu.
Molta frescor, sinceritat i sobretot, unes ganes enormes de comunicar, hem pogut copsar en aquesta jove parella a la qual desitgem des d’aquí molta sort.
Creació : Marina García Lucas i Javier Pastor Giménez.
Direcció: Carlo Mô (Carlos Pérez Aznar).
Interprets: Marina García Lucas i Javier Pastor Giménez. // Noms artístics: Luc i Jota Pe.
Disseny de llums: Carlo Mô \Producció i escenografia: Marina García Lucas i Javier Pastor Giménez \ Vestuari: Marina García Lucas, Javier Pastor Giménez, Factoria DiMô i Joel Miñana \ Fotografies: Genia Badano \ Arrenjaments musicals: Fernándo Pastor (Grup 40years).
