– Teatre – L’AMANT (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 04/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta, els dos actors protagonistes, l’Alícia i el Pep van comentar que en acabar l’obra sembla que aquesta pugui tornar a començar malgrat que els personatges s’han transformat i han canviat la seva visió. I és aquesta la sensació que tens quan tanquen les llums com a punt final, penses que res no ha canviat, o que tot ha canviat de fet, però que tot pot tornar a començar.

L'amant - Teatre Akademia 3

Guido Torlonia ha dirigit aquesta obra de Harold Pinter, potser una de les obres més curtes i reconegudes de l’autor, escrita l’any 1962, que dissecciona en clau d’humor la vida en parella. Aquesta obra va ser estrenada a l’Arts Theatre de Londres el 18 de setembre del 1963.

Un matrimoni amb una relació estable des de fa anys, basada en l’honestedat i l’amor, arrosseguen amb el temps una quotidianitat plena d’hàbits rutinaris. Troben en l’acceptació mútua dels seus amants una reafirmació de la seva relació. La sortida, una escapada cap a un món més enllà del real, emparat en la fantasia i el desig, on la infidelitat no els sembla un engany sinó una fórmula per sostenir l’amor i la passió.

Una parella benestant, ell treballa, ella no. Viuen en una casa allunyada del soroll de la carretera i fora de la ciutat, tenen jardí i totes les comoditats. Com cada matí Richard surt per anar a treballar i pregunta a la seva dona, la Sarah, a quina hora ha de tornar perquè no sap si avui ha quedat amb el seu amant. Una situació aparentment “normal”.

L'amant - Teatre Akademia 2

Quan torna al vespre li pregunta com ha anat i que ha fet durant la tarda, i li confessa que ell també té una amant, una prostituta. Es van succeint diverses situacions i anem observant com la relació entre ells va canviant i es va tensant. Alguna cosa ha de canviar per poder continuar.

El joc sexual els porta a unes dinàmiques que els obliga a plantejar-se nous reptes. En el joc escènic juguen les paraules i els silencis entre els protagonistes, silencis molt sovint més eloqüents que les mateixes paraules. Els gestos i moviments, les mirades i actes aparentment intranscendents com prendre un te o encendre una cigarreta prenen un caire de sensualitat molt destacable.

Tota la peça és veritablement un joc  de màscares, un joc d’aparences,  segons el mateix Pinter :  “No hi ha distinció entre el que és real i el que és irreal, i tampoc entre el que és veritat i el que és fals. Una cosa no és necessàriament o veritable o falsa, potser ambdues veritables i falsa.”

L'amant - Teatre Akademia

Ens ha agradat molt l’escenografia, una enorme gàbia és l’espai on es desenvolupa la història, el món és a fora, ells viuen tancats en un món on realitat i somni es barregen i els desitjos prohibits queden amagats sota una capa d’aparent normalitat. Elements simbòlics com el gronxador o el sofà balanci que ens mostren l’equilibri-desequilibri de la parella protagonista que juga al limit de la seva estabilitat emocional.

El vestuari és també una part important d’aquesta proposta on els colors llampants vesteixen als protagonistes d’ocells tancats en el seu propi joc. L’acurada il·luminació és també destacable. També destacar la curta però efectista intervenció d’en Javier López que ajuda a embolicar una mica més, si cal, la troca.

Únicament dos punts negatius, al nostre entendre: el primer és l’excessiva utilització dels fosos en negre en els canvis d’escena, són fins a sis fosos amb la música de repicar de timbals, per nosaltres excessius i excessivament llargs, per una obra d’una hora i escaig de durada. Entre escena i escena els protagonistes canvien el seu vestuari i entenem que els hi cal un temps, però pensem que s’hauria d’haver resolt d’una forma una mica més lleugera.

El segon punt negatiu, és la veu massa imposada de l’actriu Alicia González, que creiem ha estat una decisió errònia del director d’aquesta producció; la interpretació referent al gest de l’actriu la trobem impecable i desprèn una forta sensualitat cap a les grades on estan asseguts els espectadors, però en algunes escenes la seva veu massa imposada, no és gens creïble.

Autor: Harold Pinter – Traducció: Jordi Malé Pegueroles
Direcció: Guido Torlonia
Interprets: Alicia González Laá \ Pep Plana \ Javier López
Ajudant de direcció: Javier López \ Disseny d’il·luminació: Alberto Rodríguez \ Disseny d’espai: Ricard Prat i Coll \ Disseny de vestuari: Ricard Prat i Coll i Glòria Viguer \ Regidoria: Marta Olivella \ Producció executiva: Gabriella Dilorenzo \ Ajudant d’escenografia: Pau Tebar \ Construcció gàbia i elements escenogràfics: Guille Guzman \ Fotografia: David Ruano
Equip Teatre Akadèmia: Direcció artística: Mercè Managuerra \ Gerència: Cristina Giordana \ Cap de producció: Jordi Robles \ Cap de comunicació: Míriam Font \ Gestió de públics: Gabriella Dilorenzo \ Cap de sala: Enrique Vallejo \ Cap tècnic: Pol Queralt

Gabia i cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s