– Teatre – CARRETERA N-340 (🐌🐌🐌+ 🐚) – Antic Teatre – 03/05/2016

Em fa especial il·lusió començar a escriure aquesta entrada al Blog, perquè es tracta de la nostra valoració número 175 que fem aquesta temporada, exactament el nombre d’espectacles d’Arts Escèniques que hem pogut veure des del passat mes de setembre.

Em fa també il·lusió, perquè ha correspost a una proposta arriscada de l’Antic Teatre, que de ben segur, amb el poc temps que el coneixem ha aconseguit obrir-nos una porta a una mena de Teatre alternatiu al que no estàvem massa acostumats i que està canviant la nostra manera de viure el Teatre. Malauradament aquesta mateixa setmana una notícia publicada al diari ARA, em va trasbalsar força, perquè feia pública la precària supervivència d’aquest Teatre, pel nul suport de les forces polítiques que en aquests moments tenen el poder a l’ajuntament de la ciutat de Barcelona. Des d’aquí ofereixo tot el meu suport a SEMO, la directora artística de la sala més experimental i arriscada del nostre país.

Aquest dimarts passat a primera hora de la tarda, a una hora poc habitual per veure propostes teatrals (4 de la tarda) va començar la primera de les tres representacions que es fan diàriament durant aquesta setmana a l’Antic Teatre; es tracta d’una mena de fusió entre una performance i una narració amb dramatúrgia teatral.

CARRETERA N-340 - Antic Teatre - 1

Estem parlant de CARRETERA N-340, una proposta escènica de la companyia Colectivo-340.

La gira catalana. Gira. Girar. Viatge. Excursió. Per diferents llocs. Tornar al punt de partida. I mai serà el mateix punt de partida. Cada vegada que tornes ja no tornes. Cada instant és com tornar a començar. Girar donant voltes sobre un eix o al voltant d’un punt o desviar o canviar pel que fa a la direcció inicial. Donar la volta. Donar voltes. Donar-te la volta. Centrífuga. Gira centrífuga. Allunyant-nos del centre. Sortir disparada. Cosmos d’elements en suspensió. En suspensió. En erupció. En calma absoluta. En moviment. En silenci. En el mar. A la memòria. En català. Català. Relatiu als catalans. Llengua catalana. Llengües i llenguatges. Sistemes de comunicació propis d’una comunitat humana. Comunitats. Estar amb l’altre. Viatjar amb allò altre. Trobar-se amb les altres. Amb tu. Centrífugues. Centrípetes. Humanes, o no tant. Paranormals. Profundament paranormals. Desocupades. Desocupar per deixar buit. Buidar. Vagar.

Durant el mes de juliol de l’any 2015 els components de la Companyia, van recórrer la Carretera N-340 des del quilòmetre zero a Puerto Real, Cadis, fins al 1.248 a la plaça d’Espanya de Barcelona. Van travessar les terres mediterrànies, absorbent amb tot el seu cos el territori, les memòries, les històries, els paisatges; d’ençà que va finalitzar aquell viatge a l’agost de l’any 2015 fins a l’abril de l’any 2016 han estat treballant en la creació d’aquesta peça escènica a partir dels materials recollits durant aquell viatge i de molts més elements que han anat apareixent des d’aleshores.

Tres actors ens reben fora de la sala i ens expliquen abans d’entrar en què consistirà aquest record d’aquell viatge; tinc l’enorme sort, de què en aquest passe, podré veure una versió en la que ens acompanya un traductor en llenguatges de signes, que amb les seves mans narrarà tot el que es digui o succeeixi a la sala; val a dir, que per mi ha estat una part important de l’espectacle i moltes vegades m’adonava que feia més cas a la seva gestualitat que a la interpretació dels tres actors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Començaré a dir que segurament no és un tipus de proposta adient per tota classe de públics, ja que qui s’endinsi en aquest “viatge”, ha d’estar obert a qualsevol acció fora del que és habitual en un teatre… i per mostra un botó…. perquè un cop asseguts a la Sala, els actors proposen relaxar-se i relaxar-nos amb 15 minuts de silenci total i de paràlisi física. Amb els llums força esmorteïts, es planten davant dels espectadors dempeus i absolutament quiets… el públic intenta fer el mateix; el quart d’hora en aquesta quietud i silenci es fa llarguíssim i tots entrem en un estat molt semblant al de final d’una sessió de ioga, respiracions profundes i un estat de somnolència que allunya qualsevol pensament de l’exterior.

Llavors, comença la seva narració d’aquell viatge, asseguts a unes cadires de càmping, recolzats en tot moment per la música i els vídeos, que ens fan reviure moments d’aquell viatge, moments que no ens mostren pas monuments, sinó vivències sense una aparent importància i molt normals; ells en el transcurs del “viatge” ens llegiran poesies, ens faran una relació exhaustiva del més important de cada un dels dies que va durar aquella ruta… ballaran, baixaran per un camí interminable fins a una cala del cap de Gata, fins a endinsar-se en el mar…. apareixerà un peix volador que es passejarà per la sala, es despullaran davant nostre i fins i tot faran en directe una ensaladilla russa i una maionesa feta amb “minipimer”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No crec que amb aquestes escasses explicacions, estigui cometent el pecat de l’espòiler, perquè crec que potser és l’única manera d’intentar transmetre una mica per on va tot plegat; els espectadors han d’estar oberts a viure, com en un somni, totes les experiències que des de l’espai escènic s’intenta transmetre. Alguns moments a mi em van fascinar, malgrat que en d’altres m’hauria agradat accelerar l’acció… i és que malauradament en el món en què vivim estem acostumats a la immediatesa dels fets i a no gaudir de les petites coses de la vida amb absoluta tranquil·litat. Aquest “viatge” ens proposa viure amb absoluta pau moments “normals” de la vida, sense pressa, gaudint-los com quan en algun moment obrim un llibre per llegir poesia o ens quedem extasiats davant d’un documental amb paisatges que ens aporten pau i tranquil·litat.

La companyia Colectivo-340, és resident de El Graner, centre de creació, on ja s’ha pogut veure la preparació d’aquesta proposta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Durant tota aquesta setmana podreu veure aquesta proposta trencadora, en un dels tres passes que es faran diàriament, a les 16:00, 18:30 i a les 21:00 hores. Diumenge els horaris s’avançaran una mica i la primera sessió/vermut serà a les 12:30 del matí.

Cada una de les sessions diàries seran una mica diferents, perquè cada una d’elles seran interpretades amb l’ajuda de traducció en signes per a sords, o bé amb el repartiment del llibret en català o en narració descriptiva per a cecs.

Creació: Colectivo N-340 (Itxaso Corral, Óscar Bueno, Diana Delgado-Ureña y David Mallols)
intèrprets: Itxaso Corral, Óscar Bueno y David Mallols
Organisme escènic: Colectivo N-340 / Disseny d’il·luminació: Carlos Marquerie
Técnic en gira: Roberto Baldinelli / Asessoría tècnica: Oscar Villar
Intèrpret de signes: Albert Llaurens / Narradora descriptiva: Chari Muñoz
Pensar el llibret: Roger Adam y Colectivo N-340
Traductors: Lali Alvarez, Blanca Garcia, Roger Muntés, Ganecha Gil, Joan Yago

cargol alternatiu

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s